La tristor de les flors de la perera

Les-pereres-fan-flor-blancaEl darrer llibre de Gerbrand Bakker que ha publicat Raig Verd es diu Les pereres fan la flor blanca, i l’ha traduït, com els dos anteriors, la Maria Rosich. Aquest té la portada més bonica de tots, és el més curt i és el més trist. Normal: parla del drama d’un nen que es queda cec i de com ho accepten ell, son pare i els seus germans (la mare no hi és). I el gos també és molt important. Per a mi, un dels personatges centrals de la història.

Com deia, és una història molt trista, però explicada amb la suavitat habitual d’en Bakker, sense explicar-ho tot amb pèls i senyals, perquè tu puguis emplenar els forats que et proporciona i fer-te una mica més teva la història. El primer capítol, “Negre”, és certament premonitori, tot i que quan comencem no ho sabem. I després de situar-nos en el context familiar del nen (en Gerson), patapam! La cleca. Es queda cec.

A partir d’aquí, el llibre canvia de color i veus com tots els elements de la història es van situant per encarar el final, un final que s’entreveu abans d’arribar-hi, com quan vas per una carretera de corbes i veus el lloc cap a on et dirigeixes però a la corba següent torna a quedar amagat.

I en aquesta última corba és quan realment veus on acabarà la història, amb el gos, en Daan, com a testimoni mut. Diu l’autor que aquest llibre és la seva reacció a la mort de la seva neboda per ofegament (ho va dir a la Setmana del Llibre en Català). Si és així, crec que és un dels millors recordatoris que li podia fer.

El llibre és curt, i no puc allargar-me gaire més sense explicar més coses de les que voldria. Si en voleu més informació, val la pena que feu un ull a altres comentaris, com els de les llibreries L’espolsada o No llegiu, i també aquest de Nació Digital. Veureu que és una història que no us podeu deixar escapar, i que heu de comprar, llegir o regalar.

 

 

5 respostes a “La tristor de les flors de la perera

  1. Retroenllaç: El meu Nobel: qui nominaries tu, com a Nobel? - L'illa deserta

  2. Josep Miquel

    Gràcies Sílvia per tan bona recomanació. L’acabo de llegir, aquest també amb 5 anys de retard.
    Sols afegir que estic desitjant llegir els altres dos llibres d’aquest autor.
    No sé si vaig errat o no però em recorda molt les històries i la manera d’explicar-les de Kent Haruf.

  3. sifuro

    Hola!

    M’estic posant al dia amb els comentaris del blog. 🙂

    Aquest llibre és molt bonic, i dels altres de Bakker jo tiraria per “A dalt tot està tranquil”. Tinc ressenya al blog, també.

    Potser sí que recorda Kent Haruf perquè és de lectura reposada i explica coses quotidianes, però jo a Bakker li veig un punt més de tristor. Ja veuràs que tot el que escriu és al voltant de temes tristos… en canvi, la trilogia de Holt de Haruf és totalment lluminosa.

    Però vaja, això va a gustos…

    S

    1. Josep Miquel

      Gràcies i m’agrada lo de “lluminosa” com adjectiu de la trilogia de Holt.
      Per cert, ara estic llegint Nits fredes de Ba Jin i de moment estic molt enganxat.

  4. sifuro

    És que teniu la literatura xinesa molt abandonada, tots plegats… 🙂

    Ba Jin és de lu milloret que tenen. Després, prova Yan Lianke o Yu Hua (aquests són vius).

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada