Jaume Cabré va néixer a Barcelona el 1947 i va créixer a Terrassa, que després apareixerà literàriament transformada en Feixes. Filòleg de formació, durant molts anys ha compaginat l’escriptura amb l’ensenyament i els guions de televisió («La Granja», «Estació d’enllaç», «Crims»).
Publica des dels anys setanta, i en la seva primera novel·la, «Galceran, l’heroi de la guerra negra» (1978), ja apareixen temes que seran recurrents, com el poder i la condició humana. Als anys vuitanta va escriure el cicle de Feixes, i després han arribat les grans novel·les: «Senyoria», «L’ombra de l’eunuc», «Les veus del Pamano» i «Jo confesso», aquestes dues últimes amb una projecció internacional important. El 2010 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
Per a mi, és el millor autor viu de casa nostra: versàtil, amb un domini de la llengua espectacular i unes històries que ens retornen una part de la nostra història. Sap dosificar la informació com pocs, i a les seves trames hi trobareu secrets familiars, memòria, culpa i un passat que pesa sobre el present. I música, molta música. Si n’hagués de salvar només un, seria «Les veus del Pamano».
Llibres comentats
Sota la palmera
Escolta l’episodi dedicat a Jaume Cabré:
Literatura: Catalana