Avui us vull parlar d’un dels grans clàssics de la literatura catalana: Curial e Güelfa. Segur que el coneixeu, ja sigui perquè us l’heu llegit o perquè us sona com a amenaça llunyana a les classes de l’institut (“si trieu literatura catalana llegireu Curial e Güelfa”). 

Té mèrit, sens dubte, que una novel·la escrita al segle XV hagi pogut arribar fins als nostres dies, sobretot tenint en compte que no es va tenir coneixement de la seva existència fins a finals del segle XIX, segons que es diu al pròleg de l’edició que ha fet Editorial Barcino, absolutament meravellosa. 

Però tornem a la història. 

En aquest llibre veiem com Curial creix i evoluciona fins a convertir-se en gran cavaller, tot gràcies a l’amor que li té Güelfa, que no dubta a donar-li recursos per facilitar-li les coses. És, doncs, una història amb un rerefons amorós, però el gruix de l’escrit l’ocupen les batalles i els enfrontaments cavallerescos, amb un munt de morts que he sigut incapaç de comptar. Diria que, en morts per pàgina, estem per sobre dels números de Tirant lo Blanc, que tampoc es queda enrere. 

Considero que aquesta obra té un gran mèrit i que es llegeix força bé, però la veritat és que a trossos se m’ha fet pesada perquè, bàsicament, era batalla rere batalla. I tampoc m’ha agradat gaire el tros en què Curial té un somni i passa pel llibre tooooot el panteó mitològic de l’antiga Grècia. El que és impecable és l’edició en català d’avui dia, de Joan-Anton Baulenas, que no té ni una coma fora de lloc! (No ho havia trobat mai, això!). Així, doncs, només em queda felicitar-lo a ell i a l’editorial per la feina feta, i animar-vos a llegir aquest llibre o qualsevol altre dels que formen la col·lecció “Tast de clàssics”, on trobareu meravelles de la nostra literatura i història com, per exemple, el Llibre dels fets de Jaume I o el mateix Curial (a mi em fa ullets el de Ramon Llull… ).

Heu llegit algun llibre d’aquesta col·lecció? Us criden l’atenció les obres antigues de casa nostra?