Categoria: Caràcter xinès

Categoria sobre literatura i llengua xinesa. Recull les entrades provinents del blog “Caràcter xinès”, que el setembre de 2018 es va fusionar amb “L’illa deserta”.

Carta als Reis 2012

On Per sifuroIn Caràcter xinès, recomanacions1 comentari

Estan a punt d’arribar els Reis, i pot ser que alguns de vosaltres encara hagueu de fer la carta. 🙂

Si voleu afegir-hi llibres, aquí teniu unes quantes idees. No puc confirmar que les dues obres de Yu Hua s’hagin traduït directament del xinès,* però les altres sí, i la qualitat és bona:

  • Gao Xueqin. Sueño del pabellón rojo. Galaxia Gutenberg, 2010. Traducció editada per Alicia Relinque.
  • Anònim. El erudito de las carcajadas (Jin ping mei). Atalanta, 2010. Traducció d’Alicia Relinque.
  • Wu Cheng’en. Los mandarines. Seix Barral, 2007. Traducció de Laureano Ramírez.
  • Yu Hua. Brothers. Seix Barral, 2009. Traducció de Vicente Villacampa.
  • Yu Hua. Vivir. Seix Barral, 2010. Traducció d’Anne-Hélène Suárez.
  • Ba Jin. Família. Cercle de Viena, 2011. Traducció d’Eulàlia Jardí.
Cal destacar que Alicia Relinque, Anne-Hélène Suárez i Laureano Ramírez són tres dels millors traductors del xinès al castellà que hi ha a l’estat, i dóna gust de llegir qualsevol obra escrita (traduïda) per ells.

La majoria d’aquests llibres estan resumits en aquest bloc (alguns no en castellà). N’hi ha un que encara no hi és. A veure si sabeu quin és!

Bona entrada d’any!

* Segurament, l’obra traduïda per Anne-Hélène Suárez deu haver estat traduïda directament del xinès. Si algú ho pot confirmar, li agrairé que deixi un comentari en aquest post.

Resultat de la votació

On Per sifuroIn Caràcter xinès, recomanacionsDeixa un comentari

Bé, ja fa uns dies que es va tancar la votació, i sembla que la proposta dels Aveugles no us fa gens el pes, mentre que el Sueño del pabellón rojo continua tenint partidaris.

Yu Hua ha aconseguit empatar amb el Sueño a última hora, i serà la propera obra que tindrà entrada al bloc (aquesta mateixa setmana). Per a l’altre guanyador, us haureu d’esperar una mica. Suposo que sabeu que és una miiiica més llarg… 🙂

El que sí que us avanço és la fitxa tècnica de la versió que us comentaré, per si algú se la vol demanar per Reis.

Cao Xueqin, Gao E. Sueño del pabellón rojo
Galaxia Gutenberg, Barcelona 2010.
Edició revisada per Alicia Relinque.

A bicyclette

On Per sifuroIn 3 estrelles, Caràcter xinèsDeixa un comentari

Su Tong. A bicyclette.
Éditions Philippe Picquier, 2011.
142 pàgines.
Traductora: Anne-Laure Fournier.



Aquest llibre està format per relats curts, alguns dels quals són narracions d’històries i sensacions reals, com ara el relat que obre el llibre, que parla sobre les bicicletes i què significaven per a la gent. 


Altres relats són més aviar reflexions de l’autor sobre determinats aspectes de la cultura i l’actualitat xinesa, i va des de què considera que és un caradura fins a com la gent progressa a partir de materials recollits dels veïns.


Direm, doncs, que és un llibre una mica atípic, i que cal agrair-li a l’autor que, ara que sembla que estan de moda els llibres llargs, sigui capaç de dir el que ha de dir en aquestes 142 pàgines i no allargui innecessàriament l’obra.

Grenouilles

On Per sifuroIn 2 estrelles, Caràcter xinèsDeixa un comentari

Mo Yan. Grenouilles.
Éditions du Seuil, 2011.
408 pàgines.
Títol original: 蛙.
Traductora: Chantal Chen-Andro.

Com és habitual, Mo Yan ens mostra la vida quotidiana al districte de Gaomi durant la darrera meitat del segle XX. En aquesta novel·la, l’autor, pràcticament especialitzat en la recreació de la vida en zones rurals, toca de ple un tema que no és gaire habitual a les seves obres: la planificació familiar.


Basant-se en la figura d’una tieta seva, Mo Yan s’endinsa en l’època més dura del control del compliment de la política del fill únic, amb conseqüències greus per a moltes famílies: dones mortes durant l’avortament, dones mortes mentre intenten escapolir-se del control dels oficials…


És una obra que, en general, es llegeix ràpid i amb facilitat, que enganxa força. Ara bé, no acabem d’entendre ni de digerir el tall que es fa cap al final. Passada la pàgina 300, l’autor decideix abandonar el format de narrativa per crear una “suposada” obra de teatre. El ritme canvia i s’accelera, però sembla una fugida endavant, com si no sabés ben bé com rematar l’obra. De fet, l’últim naixement que es narra abans d’aquest canvi queda mig amagat i poc clar… (no podem donar més pistes sense “xafar” l’intriga).


Cal dir que aquesta és una de les cinc obres que han rebut el premi Mao Dun 2011. Ara caldrà veure què passa amb la traducció al castellà/català. Es farà? Es farà des del xinès o des d’una llengua intermèdia? Podrem gaudir d’una traducció fluïda i correcta o tindrem les errades habituals? Quina editorial s’hi atrevirà? Serà Kailás, que últimament ens ofereix les traduccions d’aquest autor?


S’admeten apostes. 

The boat to redemption

On Per sifuroIn 3 estrelles, Caràcter xinèsDeixa un comentari

Su Tong. The boat to redemption.
Doubleday (Transworld Publishers), 2010.
382 pàgines.
Traductor: Howard Goldblatt.


Una vegada més, un llibre que sembla sobrevalorat… després de llegir-ne bones crítiques, l’he llegit i, francament, “me l’imaginava més gran”. Entenguem-nos: el llibre està bé, és amè i es llegeix amb facilitat (suposem que part del mèrit també és del traductor), però no crec que sigui tan especial com diuen alguns.

Per als qui no la conegueu, aquesta novel·la tracta sobre un noi que viu en una barca i la seva relació amb el seu pare i amb la resta de la comunitat “barquera”. I aquest és, segurament, un dels aspectes més interessants del llibre: poder veure com viuen aquestes comunitats “flotants”, que tenen una presència important als rius de la Xina i d’altres països del sud-est asiàtic.

A part d’això, també podem veure com abusen del poder, en un grau més o menys important, tots els qui tenien alguna funció d’una certa importància dins del sistema, i com s’imposen sobre el protagonista i el seu pare.

Si en voleu veure una crítica més a fons, vegeu aquesta de Yiyun Li a “The Guardian”. Us recordo que Yiyun Li és autora de diverses obres, i que en aquest bloc hi podeu trobar referències.