English

Wang Gang. English.
Éditions Philippe Picquier, 2008.
463 pàgines.
Títol original: 英格力士
Traductor: Pascale Wei-Guinot i Emmanuelle Péchenart.

Aquest llibre és una història més sobre la Revolució cultural xinesa, aquest cop des del punt de vista d’un noi, en Liu Ai, que viu al Xinjiang.

Tot comença quan arriba un professor d’anglès nou. Aquest professor és diferent de la resta, va arreglat i perfumat, i sembla molt més modern del que és habitual. Això, entre altres coses, farà que tingui problemes i acabi patint les represàlies habituals de l’època.

Cal destacar que el fet que la història tingui lloc al Xinjiang no aporta res d’especial: podria passar allà o a qualsevol altre lloc recòndit, ja que no s’hi veu pas retratada la comunitat musulmana ni els seus costums. L’autor se cenyeix a la vida de l’estudiant que n’és el protagonista.

Aparentment, aquest llibre ha estat un supervendes a la Xina, tot i que al nostre parer potser no n’hi havia per a tant…

Si voleu informació més detallada, podeu visitar aquest enllaç:

Danwei: ressenya sobre English

Generación Mao

Xinran. Generación Mao
Editorial emecé, 2009.
586 pàgines.
Títol original: China Witness.
Traductor: Aleix Montoto.


Aquest llibre reprodueix en forma d’entrevistes la investigació que l’escriptora i periodista Xinran va fer durant dues dècades. En aquestes entrevistes, l’autora recull les vivències personals de gairebé vint persones que han viscut els grans canvis polítics i socials del segle XX a la Xina: des de la caiguda de l’antic règim imperial fins a l’obertura econòmica de la dècada de 1980.


Cal dir que, en general, la manera d’expressar-se que es fa servir en aquest llibre és molt mesurada i discreta. Un estil molt xinès, es podria dir: no es fan recriminacions ni es dóna (gaire) la culpa al govern ni a Mao sobre les desgràcies esdevingudes, tot i que és evident que moltes d’aquestes persones, i moltes altres de la seva generació i de la següent, no van poder fer una vida “normal” (estudis, matrimoni, etc.) com la que ara poden fer els seus fills, i van viure sotmesos a la por que sembraven les diverses campanyes polítiques que van dominar la Xina durant la dècada de 1950 i fins al final de la Revolució Cultural.


És, doncs, un recull interessant de la realitat de mitjans segle XX, i tenim l’oportunitat de veure que totes les novel·les que s’han escrit (i encara s’escriuen) sobre la Revolució Cultural i altres períodes traumàtics de la història xinesa tenen un fons molt i molt real. També és interessant destacar que l’autora, tot i que fa prop de vint anys que viu al Regne Unit, va viure de primera mà l’època de la Revolució Cultural, o sigui que sap de què parla i què busca quan entrevista els seus interlocutors.

Beijing Story

Tongzhi. Beijing Story.

nottetempo, 2009.
249 pàgines.
Títol original: 北京故事.
Traductor: Lucia Regola.

Una novela que narra en primera persona les relacions homosexuals entre un “triomfador” de la nova Xina i un estudiant. El que la fa especial no és la qualitat literària, ni l’argument, sinó el fet que es va publicar amb pseudònim a Internet per escapar a la censura xinesa, que segurament no l’hauria deixat imprimir. N’existeix una versió italiana impresa (la que citem en aquesta ressenya) i se n’ha fet una pel·lícula: Lan Yu, del director Stanley Kwan (2001). No està clar que s’hagi imprès en cap altre idioma.

La història, narrada de manera autobiogràfica (no sabem si realment ho és o no), narra amb deteniment la relació dels dos protagonistes i, també, com l’han d’amagar de la societat (secretisme, matrimonis falsos, etc.). Així mateix, presta una atenció especial a les relacions sexuals (i en fa una descripció força gràfica).

És una novel·la molt diferent de les que estem acostumats a rebre de la Xina i, només per això, ja val la pena llegir-la.

Vivere!

Yu Hua. Vivere!

Universale Economica Feltrinelli, 2009. 191 pàgines.
Títol original: 活着.
Traductora: Nicoletta Pesaro.

Curt però magnífic. Tot i que hi ha una gran quantitat de llibres que descriuren la vida camperola xinesa del segle XX, podem dir que aquest és un dels que ho fa d’una manera més precisa i precisa, ja que en només 191 pàgines repassa el final de l’antic règim i algunes de les etapes del règim comunista.

L’estil de l’autor és lleuger i té un ritme agradable, fàcil de llegir. Això ja ho havíem vist a Brothers, un llibre força que, tot i tenir 717 pàgines, es llegeix molt ràpid i t’enganxa de principi a final. Yu Hua, a més, aconsegueix interessar el lector amb temes molt diferents, per més que en totes dues novel·les retrati la societat xinesa des de punts de vista i llocs diferents.

Aquest llibre és el punt de partida de la pel·lícula homònima de Zhang Yimou, Vivir (1994), que va arrasar al festival de Cannes d’aquell any.

Le Yangtsé sacrifié

Wei Wei. Le Yangtsé sacrifié

Editions de l’aube, 2007. 238 pàgines.
Títol original: el mateix.

Aquest és un llibre de viatges petit i modest que descriu el viatge de l’autora per la zona que ha de quedar sota les aigües de la presa de les Tres gorges. Amb un estil força personal, l’autora es passeja per una comarca majoritàriament agrícola i poc desenvolupada on la gent encara parla al viatger com si fos conegut i és fàcil comunicar-s’hi i conèixer històries de la zona.

És d’aquesta manera informal que l’autora s’assabenta de fins on arribarà el nivell de les aigües, quines poblacions o quins monuments quedaran inundats i què haurà de fer la gent afectada: desplaçaments massius, pisos nous i compensacions que no acaben d’arribar, etc.

De tota manera, potser perquè, com hem dit, l’estil és molt personal i es basa en les seves impressions i els seus sentiments, no hem acabat de connectar amb el llibre. Tot i així, us el recomanem si voleu fer una ullada a la Xina rural que està desapareixent sense haver de viatjar fins allà. 🙂