Categoria: Llibres

Jin Ping Mei – Fleur en Fiole d’Or

On Per sifuroIn 4 estrelles, Llibres4 comentaris

Anònim. Jin ping mei, Fleur en Fiole d’Or.
Editions Gallimard, Bibliothèque de la Pléiade, 1985. 1272 + 1483 pàgines.
Títol original: 金瓶梅.
Traductor: André LévyEdició de luxe en francès.

En aquest llibre llarguíssssssim trobareu tots els elements necessaris per enganxar-vos a la història i no deixar-la anar fins al final. Igual que en el cas de Viaje al Oeste (vegeu nota anterior), quan el comences sembla que acabar-lo sigui una missió impossible, però a mida que vas avançant agafes velocitat i, sense adonar-te’n, ja estàs arribant al final.

Imatge treta de la Wikipedia

Tot i que algú amb un perfil més acadèmic pugui no estar d’acord amb mi, crec que es pot dir que el Jinpingmei és un Dallas a la xinesa. Hi trobareu relacions d’amagatotis, sexe, intrigues, suborns, corrupció, festes i festetes, alcohol a gogó… i, al mateix temps, descripcions molt detallades de la roba, les joies, els objectes i la vida quotidiana de la Xina antiga. És per això que trobo que és una combinació perfecta del culebrón més actual i la novel·la costumista més tradicional.

La novel·la explica les aventures i desventures dels membres de la família Ximen i els seus criats, esclaus i coneguts, que us presentem tot seguit d’una manera breu:

– Ximen Qing: personatge central de la novel·la. És un home ric, d’aproximadament 30 anys, que té cinc dones i múltiples amants. Amant de la bona vida, el vi, les dones i treballar poc, és un intrigant nat i no dubta a recórrer a les seves amistats per aconseguir el que vol, encara no sigui de la manera més legal possible...

– Les seves cinc dones: per no explicar-vos el final, només us diré que algunes acaben bé, i altres acaben MOLT malament. En la primera part podem veure com es relacionen entre elles i quin paper tenen en relació amb Ximen Qing i amb la gestió de les riqueses de la casa. A la segona, veiem com el casal s’acaba desintegrant i quins destins esperen a cadascuna de les dones.

– Els criats principals: Caouane, Flor de pruner… són personatges molt vius i que tenen un seguiment especial al llarg de tota la història. Gràcies a ells podem veure com viuen els “de baix” (com a la sèrie britànica) i quines relacions tenen amb els seus amos. També és curiós de veure com evolucionen en paral·lel als membres de la família que els mana, i quin grau de fidelitat i de confiança tenen. Caouane, en concret, té una evolució força completa, de noi jovenet a home.

Aquest llibre no està traduït al castellà ni al català. L’edició francesa que he llegit és molt recomanable: els deu llibres (en el sentit de “secció”, no de “volum”, no us espanteu:-)) s’han dividit en dos volums petitons molt ben editats, en paper bíblia, d’unes 1.200 pàgines cadascun. La traducció porta notes i comentaris que s’han agrupat al final, perquè sigui més fàcil obviar-los si es vol, però recomano que els aneu llegint, ja que aporten informació important.

En resum: un llibre molt recomanable, si us agraden les novel·les llargues.

Grandes pechos amplias caderas

On Per sifuroIn 3 estrelles, Llibres2 comentaris

MO Yan. Grandes pechos amplias caderas. Editorial Kailas, 2007. 836 pàgines.
Títol original: 丰乳肥臀
Traductor: Mariano Peyrou.

Mo Yan* és especialista en mostrar la vida quotidiana rural durant les primeres dècades del segle XX. És autor, entre altres novel·les, de la coneguda Sorgo rojo, que va servir de base per a la pel·lícula de Zhang Yimou que porta el mateix nom.

En totes dues novel·les destaca el paper de la dona-mare com a pilar que sosté la família davant tota mena d’adversitats, i totes dues novel·les tenen lloc en un mateix poble, “Gaomi del noreste”, i ens mostren l’evolució de les famílies al llarg (especialment) de la primera meitat del segle XX, que va veure el final de la Xina tradicional (caiguda de la dinastia Qing), la invasió japonesa, la lluita entre nacionalistes i comunistes, l’arribada del règim comunista i moments tan crítics com ara les purgues polítiques o les campanyes més sonades que va dur a terme Mao Zedong (el Gran salt endavant, la Revolució cultural… ).

Les relacions establertes per les dones de la família protagonista d’aquest llibre són el fil conductor del relat i ens permeten veure totes les etapes que hem indicat al paràgraf anterior. Pel que fa als personatges principals, podem dir que són la mare i el fill. La primera, tal com hem dit més amunt, és el pilar i la guia que orienta tota la família, amb un caràcter molt fort que la porta a superar tots els desastres (i us podem dir que n’hi ha uns quants!) que caben en les 800 pàgines del llibre. El fill, per la seva banda, és el germà petit de la família i està molt consentit… no us direm com acaba!

Pel que fa a l’edició d’aquest llibre, hem de dir que és molt agradable a la vista, amb una lletra de la mida justa en un paper de color crema que facilita la lectura. Tenim pendent de llegir una altra obra del mateix autor (publicada per la mateixa editorial): ja us la comentarem!

L’editorial Kailas dedica una atenció especial a obres xineses, o sigui que si voleu estar al cas de les seves publicacions us recomanem que visiteu el seu web: www.kailas.es.

* Mo Yan és un pseudònim que fa servir l’autor Guan Moye. En xinès, mo yan (莫言) vol dir “no parlis”.

Yecao – Les herbes sauvages

On Per sifuroIn LlibresDeixa un comentari

LU Xun. Les herbes sauvages. Editions en Langues Étrangeres, 2004. 165 pàgines.
Títol original: 野草.
Edició bilingüe xinès-francès.

Recopilació de relats curts d’un dels autors més coneguts i ben considerats de la Xina del tombant del segle XX. Podríem dir que l’autor fa servir la prosa poètica per explicar històries íntimes, que expliquen sentiments i sensacions de tota mena.

Així, doncs, mentre “Le cerf-volant” fa referència a la nostàlgia de la infantesa llunyana, “Vengeance (II)” parla de la crucifixió de Jesucrist, “Les mendiants” reflexiona sobre la mendicitat i, a “Après ma mort”, l’autor reprodueix el que pot passar un cop mort.

En definitiva, és un recull que us pot agradar molt o gens, ja que es tracta d’una obra molt personal que us farà pensar en un sentit o un altre.

Injures célestes

On Per sifuroIn LlibresDeixa un comentari

A CHENG. Injures célestes. Éditions de l’aube (poche), 2004. 141 pàgines.
Títol original: [desconegut]
Trad.: Noël Dutrait.

Recopilació de relats molt curts (alguns, de dues pàgines) que, igual que en els dos primers llibres del bloc, retraten la vida quotidiana a la Xina. Aquest, però, només relata històries de l’època “preobertura”, i se centra especialment en l’època de la Revolució Cultural i els primers anys de la dècada de 1970. I això és el que el fa especial, ja que podreu trobar-hi les experiències de les persones que van patir aquest període ple de purgues polítiques, desplaçaments forçosos, gana…

Un exemple de la gana el tenim en la narració que obre el llibre, “La fumée du foyer”, en què els pagesos passen arriben a menjar-se la mà d’un infant (no sabem si només és la mà, però l’efecte ja és prou fort). També hi trobareu:

– Narracions relatives a la “neteja” política o la marginació laboral dels qui no pensaven ben bé com el règim, com ara “Réhabilitation”.

– Estudiants universitaris desplaçats a la força al camp per “reeducar-los” (un concepte molt “interessant” que us recomano que exploreu). Us recomano una lectura atenta de “Specialité”, amb un final un pèl sarcàstic.

– Persones que ocupen un lloc de treball totalment estúpid durant molt de temps i que no volen deixar-lo en mans de ningú altre, com a “Les chaises”.

– Desgràcies naturals, com ara les inundacions, i la manera com reacciona la gent, com a “L’inondation”.

– I el conegudíssim “tal faràs, tal trobaràs”, que podeu llegir a “La tombe”.

I moltes altres coses, que us poden agradar molt! És un llibre fàcil de llegir, amb històries que podeu començar i acabar en cada llegida: ideal per als qui van en transport públic o poden llegir només a miquetes!