Trois soeurs

Bi Feiyu. Trois soeurs.
Éditions Philippe Picquier, 2007.
427 pàgines.
Títol original: 玉米 ,玉秀,玉秧.
Traductor: Claude Payen.

Aquest cop sí. L’ha clavat. Especialment en les dues primeres parts. No fa gaire us vaig parlar d’una altra obra de Bi Feiyu, Les aveugles, que no em va impressionar gaire, per no dir gens. En canvi, Trois soeurs m’ha enganxat des de la primera pàgina i trobo que és premi Man Asia 2010 amb tota la raó del món.

Què té que m’hagi agradat tant? Per començar, l’estructura. El llibre es divideix en tres capítols, dedicats a tres germanes, cadascuna de les quals serveix per explicar-nos, entre altres coses, com es viu en un poble petit, quines relacions de poder s’estableixen entre la gent amb càrrecs polítics i la gent que no en té, el paper de la dona en la família, la importància de tenir un fill o una filla… tot això ho trobem, bàsicament, a les dues primeres parts, situades a principis de la dècada de 1970.

La tercera part trenca bastant amb la resta fins al punt que no hi ha cap “pont” amb les altres dues i que se situa 10 anys més tard, en un entorn totalment diferent: la universitat. En aquest capítol, podem veure les relacions entre companys de classe, clarament influïdes per la procedència de cada alumne i pels càrrecs que puguin tenir (ser membre de la guàrdia de la universitat, delegat d’algun comitè, etc.). No té la força de les dues primeres parts, però si la llegim atentament hi podrem veure les relacions de poder que funcionen en l’àmbit universitari i, en certa manera, a les ciutats.

No puc donar una opinió contundent sobre la qualitat del text francès, ja que no és la meva llengua materna, però sí que puc dir que la redacció és molt àgil i que es llegeix en un tres i no res.

En definitiva, un llibre molt recomanable.

A bicyclette

Su Tong. A bicyclette.
Éditions Philippe Picquier, 2011.
142 pàgines
.
Traductora: Anne-Laure Fournier.




Aquest llibre està format per relats curts, alguns dels quals són narracions d’històries i sensacions reals, com ara el relat que obre el llibre, que parla sobre les bicicletes i què significaven per a la gent. 


Altres relats són més aviar reflexions de l’autor sobre determinats aspectes de la cultura i l’actualitat xinesa, i va des de què considera que és un caradura fins a com la gent progressa a partir de materials recollits dels veïns.


Direm, doncs, que és un llibre una mica atípic, i que cal agrair-li a l’autor que, ara que sembla que estan de moda els llibres llargs, sigui capaç de dir el que ha de dir en aquestes 142 pàgines i no allargui innecessàriament l’obra.

The boat to redemption

Su Tong. The boat to redemption.
Doubleday (Transworld Publishers), 2010.
382 pàgines.

Traductor: Howard Goldblatt.


Una vegada més, un llibre que sembla sobrevalorat… després de llegir-ne bones crítiques, l’he llegit i, francament, “me l’imaginava més gran”. Entenguem-nos: el llibre està bé, és amè i es llegeix amb facilitat (suposem que part del mèrit també és del traductor), però no crec que sigui tan especial com diuen alguns.

Per als qui no la conegueu, aquesta novel·la tracta sobre un noi que viu en una barca i la seva relació amb el seu pare i amb la resta de la comunitat “barquera”. I aquest és, segurament, un dels aspectes més interessants del llibre: poder veure com viuen aquestes comunitats “flotants”, que tenen una presència important als rius de la Xina i d’altres països del sud-est asiàtic.

A part d’això, també podem veure com abusen del poder, en un grau més o menys important, tots els qui tenien alguna funció d’una certa importància dins del sistema, i com s’imposen sobre el protagonista i el seu pare.

Si en voleu veure una crítica més a fons, vegeu aquesta de Yiyun Li a “The Guardian”. Us recordo que Yiyun Li és autora de diverses obres, i que en aquest bloc hi podeu trobar referències.


Visa pour Shanghai


Qiu Xiaolong. Visa pour Shanghai.
Éditions Liana Levi, 2003.
375 pàgines.
Títol original: A loyal character dancer.
Traductor: Aline Sainton.

En poques paraules, una altra història de lladres i serenos. Una novel·la amb unes certes pretensions, que no arriba a tocar a fons cap dels temes que esbossa. Parla de les tríades, de l’emigració clandestina, de la relació entre la Xina i els Estats Units… però no aporta informació significativa. I tot va guarnit amb petites al·lusions a una possible relació entre els dos protagonistes (una dona policia americana i un policia xinès) que no arriba a ser i amanit amb un polsim de (suposades) citacions de Confuci i altres clàssics xinesos.

Una prova més que, de novel·les mediocres, n’hi ha a tot arreu.

Cries in the drizzle

Yu Hua. Cries in the drizzle
Anchor Books (Random House), 2007
304 pàgines.
Títol original: 在细雨中呼喊.
Traductor: Alan Barr.

Una vegada més, Yu Hua ens ofereix una novel·la que retrata la vida quotidiana a la Xina. El protagonista és un noi que, de petit, va ser donat en adopció per la seva família. Quan el pare adoptiu mor, torna amb la família original.

Bàsicament, és una obra que parla de les relacions familiars, les relacions entre veïns, i també les relacions entre amics. I, sobretot, ens permet veure com el nen del principi del llibre es va fent gran i adquireix coneixement de la vida.

És un llibre molt recomanable, tot i que segurament no està a l’alçada de Vivir (活着) o de Brothers (兄弟).