A dictionary of Maqiao

Han Shaogong. A dictionary of Maqiao.
The Dial Press (Random House), 2005.
390 pàgines.
Títol original: 马桥词典.
Traductors: Julia Lovell.

Un llibre peculiar. No és una novel·la, en el sentit que no hi ha continuïtat narrativa de principi a fi, però hi ha parts de l’obra que sí que ho semblen. En realitat, és una mena de blog en paper: capítols de durada desigual que intenten reflectir les entrades d’un diccionari però que més aviat responen a explicacions de l’autor sobre personatges, llocs, conceptes, etc.

Amb aquesta estructura, l’autor intenta reflectir l’ambient del camp en l’època en què ell mateix va ser un dels estudiants que Mao va enviar fora de les ciutats perquè els camperols (una de les classes preferents del règim) els “eduquessin”.

En resum: una manera original de veure, una vegada més, la vida al camp; és molt interessant, tot i que aquesta estructura desestructurada fa que costi una mica mantenir el ritme de lectura (hi ha definicions o capítols més interessants que altres). És recomanable, i el podeu trobar en castellà publicat per Kailás (Diccionario de Maqiao).

Chronicle of a blood merchant

Yu Hua. Chronicle of a blood merchant.
First Anchor Books, 2004
Títol original: 许三观卖血记
Traductor: Andrew F. Jones
Llegit en versió e-book per a kindle

Una vegada més, un autor xinès narra una bona part de la història del seu país mitjançant l’evolució d’una família. En aquest cas, però, el tema central i recurrent és la venda de sang en determinats entorns rurals de la Xina, a la qual recorre el protagonista en moment de desesperació econòmica.

Yu Hua, un dels autors més coneguts i de més èxit dels que van començar a fer-se coneguts durant la dècada de 1980 i que va aconseguir la popularitat durant la de 1990, fa un retrat força íntim d’etapes com ara la del Gran Salt Endavant, la Revolució Cultural, el desplaçament massiu dels joves al camp o la Xina pròspera de la dècada de 1980. El més atractiu del cas, però, és que no hi ha dades clares i precises dels anys o les campanyes polítiques, i que cal estar al corrent prèviament de la història recent del país per poder associar determinades explicacions amb els fets històrics. Així, doncs, no es recrea en els efectes de la Revolució Cultural o el desplaçament dels joves al camp, sinó que fa servir la família de Xu Sanguan perquè puguem veure, amb els nostres ulls, què va passar en aquelles èpoques.

Finalment, també és important dir que la qüestió de la venda de sang és un problema important en algunes províncies rurals de la Xina, i que aquesta novel·la va ser escrita abans que aquest tema es fes conegut.

És un llibre recomanable, com tot els de Yu Hua, però segurament no hi trobareu la intensitat de sentiments de 活着 (Vivere, en les entrades d’aquest bloc) ni les situacions còmiques i hilarants de 兄弟 (Brothers, també en aquest bloc).

La Philosophie de Lao Zhang

Lao She. La Philosophie de Lao Zhang. 

Éditions Philippe Picquier, 2009.
545 pàgines.
Títol original: 老張的哲學.
Traductor: Claude Payen.
Una obra curiosa i, segurament, poc coneguda de Lao She que ofereix un retrat molt viu del Pequín de principis de segle XX, abans de les etapes de guerra i de l’entrada del comunisme. Tot seguint el fil conductor de la novel·la, que són les gràcies i desgràcies de Lao Zhang, podem veure alguns dels temes més popular en la literatura xinesa del tombant del segle anterior: el final de la societat tradicional, el tracte de menyspreu que es fa de les dones, el poder que atorga pertànyer al funcionariat, etc.
Si, a més, coneixeu mínimament Pequín, us agradarà veure que la novel·la s’ubica en llocs concrets, amb referència força conegudes, que podeu situar ràpidament al mapa. És un aspecte curiós, un més dels que presenta aquest llibre.
No espereu una obra magistral, però sí que és lleugera i molt entretinguda. Us la recomanem!

La fortaleza asediada

Qian Zhongshu. La fortaleza asediada.

Anagrama, 2007.
545 pàgines.
Títol original: 围城.
Traductor: Taciana Fisac.

 

Un llibre àgil i ràpid de llegir, tot i el volum. Els diàlegs són d’una vivesa poc habitual, i les descripcions no hi són sobreres. L’autor retrata amb molta credibilitat la societat benestant de la dècada de 1930, quan comença la invasió japonesa de la Xina i se centra en les relacions humanes.

 
El fil conductor de la novel·la són les aventures i peripècies de Fang Hongjian, un noi que, després d’haver estudiat a l’estranger, torna a casa sense haver aconseguit grans qualificacions i ha d’aconseguir feina. Quan finalment l’aconsegueix, ha d’emprendre un viatge molt llarg durant el qual anem veient les relacions que estableix amb els seus companys de viatge.
 
Tot i que, com hem dit, es dedica a fons a les relacions humanes en sentit ampli i ens mostra un món ple d’hipocresies i en clara transició entre una societat tradicional i conservadora i una societat més dels nostres dies, també hi té un paper molt important les relacions entre home i dona, el matrimoni i la pietat filial (aquest últim, un concepte confucià que ha sobreviscut als grans canvis de la societat xinesa).
 
Considerem que la traductora també té una part del mèrit de la lectura, ja que ha contribuït de manera decisiva a fer-nos arribar el relat original. Només podem retreure-li quatre errades mal comptades en la transcripció de noms de personatge, que en cap moment no ens distreuen de l’argument de la novel·la.

 

Las baladas del ajo

Mo Yan. Las baladas del ajo.
Kailas Ficción, 2008.
489 pàgines.
Títol original: 天堂蒜台之歌.
Traductor: Carlos Ossés.

Kailas confirma el seu interès en obres d’autors xinesos i, més concretament, en l’obra de Mo Yan (tres obres publicades en la col·leció Kailas Ficción). Així mateix, Mo Yan segueix la seva línia de retrat costumbrista de la societat rural xinesa.

En aquest llibre, l’autor tracta el cas del conreu massiu d’alls a les darreries del segle XX, que va ser fomentat des del govern. Quan els pagesos van intentar vendre tot el producte, es van trobar que els magatzems governamentals no podien absorbir totes les vendes i es van acabar revoltant.

Això és el que trobareu en aquest llibre, entrellaçat amb les històries quotidianes a què ens té acostumats en Mo Yan.