A bicyclette

Su Tong. A bicyclette.
Éditions Philippe Picquier, 2011.
142 pàgines
.
Traductora: Anne-Laure Fournier.




Aquest llibre està format per relats curts, alguns dels quals són narracions d’històries i sensacions reals, com ara el relat que obre el llibre, que parla sobre les bicicletes i què significaven per a la gent. 


Altres relats són més aviar reflexions de l’autor sobre determinats aspectes de la cultura i l’actualitat xinesa, i va des de què considera que és un caradura fins a com la gent progressa a partir de materials recollits dels veïns.


Direm, doncs, que és un llibre una mica atípic, i que cal agrair-li a l’autor que, ara que sembla que estan de moda els llibres llargs, sigui capaç de dir el que ha de dir en aquestes 142 pàgines i no allargui innecessàriament l’obra.

Grenouilles

Mo Yan. Grenouilles.
Éditions du Seuil, 2011.
408 pàgines.
Títol original: 
.
Traductora: Chantal Chen-Andro.


Com és habitual, Mo Yan ens mostra la vida quotidiana al districte de Gaomi durant la darrera meitat del segle XX. En aquesta novel·la, l’autor, pràcticament especialitzat en la recreació de la vida en zones rurals, toca de ple un tema que no és gaire habitual a les seves obres: la planificació familiar.


Basant-se en la figura d’una tieta seva, Mo Yan s’endinsa en l’època més dura del control del compliment de la política del fill únic, amb conseqüències greus per a moltes famílies: dones mortes durant l’avortament, dones mortes mentre intenten escapolir-se del control dels oficials…


És una obra que, en general, es llegeix ràpid i amb facilitat, que enganxa força. Ara bé, no acabem d’entendre ni de digerir el tall que es fa cap al final. Passada la pàgina 300, l’autor decideix abandonar el format de narrativa per crear una “suposada” obra de teatre. El ritme canvia i s’accelera, però sembla una fugida endavant, com si no sabés ben bé com rematar l’obra. De fet, l’últim naixement que es narra abans d’aquest canvi queda mig amagat i poc clar… (no podem donar més pistes sense “xafar” l’intriga).


Cal dir que aquesta és una de les cinc obres que han rebut el premi Mao Dun 2011. Ara caldrà veure què passa amb la traducció al castellà/català. Es farà? Es farà des del xinès o des d’una llengua intermèdia? Podrem gaudir d’una traducció fluïda i correcta o tindrem les errades habituals? Quina editorial s’hi atrevirà? Serà Kailás, que últimament ens ofereix les traduccions d’aquest autor?


S’admeten apostes. 

The boat to redemption

Su Tong. The boat to redemption.
Doubleday (Transworld Publishers), 2010.
382 pàgines.

Traductor: Howard Goldblatt.


Una vegada més, un llibre que sembla sobrevalorat… després de llegir-ne bones crítiques, l’he llegit i, francament, “me l’imaginava més gran”. Entenguem-nos: el llibre està bé, és amè i es llegeix amb facilitat (suposem que part del mèrit també és del traductor), però no crec que sigui tan especial com diuen alguns.

Per als qui no la conegueu, aquesta novel·la tracta sobre un noi que viu en una barca i la seva relació amb el seu pare i amb la resta de la comunitat “barquera”. I aquest és, segurament, un dels aspectes més interessants del llibre: poder veure com viuen aquestes comunitats “flotants”, que tenen una presència important als rius de la Xina i d’altres països del sud-est asiàtic.

A part d’això, també podem veure com abusen del poder, en un grau més o menys important, tots els qui tenien alguna funció d’una certa importància dins del sistema, i com s’imposen sobre el protagonista i el seu pare.

Si en voleu veure una crítica més a fons, vegeu aquesta de Yiyun Li a “The Guardian”. Us recordo que Yiyun Li és autora de diverses obres, i que en aquest bloc hi podeu trobar referències.


Família

Ba Jin. Família.
El cercle de Viena, 2011.
382 pàgines.
Títol original: 家.
Traductora: Eulàlia Jardí.

És una delícia poder llegir en català aquest llibre. És, possiblement, l’obra més coneguda de Ba Jin, el qual, al seu torn, és un dels autors més coneguts de la primera meitat del segle XX.

En aquest llibre, l’autor retrata una família xinesa tradicional en el seu grau màxim: una família en què quatre generacions viuen sota el mateix sostre (un dels objectius més desitjats en l’àmbit tradicional xinès). El relat se situa a les darreries de la dècada de 1910 i principis de la de 1920, moment de grans canvis en la societat xinesa, que van veure el naixement d’un moviment que, amb el temps, va arribar a enderrocar el sistema tradicional que es retrata en el llibre: dones esclavitzades pels mascles de la família, casaments concertats, respecte nul per les opinions dels membres més joves de la família, dones amb els peus embenats i trencats per fer-los semblar més petits…

El que veiem en aquesta narració és com aquesta família es va desintegrant a mesura que els nous temps i les noves tendències hi arriben. De fet, podem veure que les vides dels tres germans protagonistes representen tres tendències clares: el germà gran viu d’acord amb la manera de viure tradicional i obeeix els seus pares i tiets en tot moment, el germà mitjà aconsegueix una solució de compromís (és l’únic dels tres que aconsegueix un prometatge volgut) i el germà petit decideix marxar de casa seva perquè no està d’acord amb les normes tradicionals que li imposen.

En definitiva, és un llibre que val la pena llegir per, si més no, intuir el principi del final de la societat tradicional xinesa i el naixement de la Xina moderna. Pel que fa a la traducció, podem dir que es llegeix amb fluïdesa i que no hi ha errors evidents (tots sabem que, en alguns casos, costa molt llegir una cosa mal traduïda), i això té un mèrit especial perquè és una traducció directa del xinès al català (ha comptat amb un ajut de l’Institució de les Lletres Catalanes).

Ja tenim perfil a twitter!!!!!

Ja ens podeu seguir a twitter! Podeu trobar el nostre perfil públic aquí:
http://twitter.com/xines_cat
L’usuari és @xines_cat.
Feu córrer la veu!