Chronicle of a blood merchant

On Per sifuroIn 3 estrelles, Caràcter xinès1 comentari

Yu Hua. Chronicle of a blood merchant.
First Anchor Books, 2004
Títol original: 许三观卖血记
Traductor: Andrew F. Jones
Llegit en versió e-book per a kindle

Una vegada més, un autor xinès narra una bona part de la història del seu país mitjançant l’evolució d’una família. En aquest cas, però, el tema central i recurrent és la venda de sang en determinats entorns rurals de la Xina, a la qual recorre el protagonista en moment de desesperació econòmica.

Yu Hua, un dels autors més coneguts i de més èxit dels que van començar a fer-se coneguts durant la dècada de 1980 i que va aconseguir la popularitat durant la de 1990, fa un retrat força íntim d’etapes com ara la del Gran Salt Endavant, la Revolució Cultural, el desplaçament massiu dels joves al camp o la Xina pròspera de la dècada de 1980. El més atractiu del cas, però, és que no hi ha dades clares i precises dels anys o les campanyes polítiques, i que cal estar al corrent prèviament de la història recent del país per poder associar determinades explicacions amb els fets històrics. Així, doncs, no es recrea en els efectes de la Revolució Cultural o el desplaçament dels joves al camp, sinó que fa servir la família de Xu Sanguan perquè puguem veure, amb els nostres ulls, què va passar en aquelles èpoques.

Finalment, també és important dir que la qüestió de la venda de sang és un problema important en algunes províncies rurals de la Xina, i que aquesta novel·la va ser escrita abans que aquest tema es fes conegut.

És un llibre recomanable, com tot els de Yu Hua, però segurament no hi trobareu la intensitat de sentiments de 活着 (Vivere, en les entrades d’aquest bloc) ni les situacions còmiques i hilarants de 兄弟 (Brothers, també en aquest bloc).

La Philosophie de Lao Zhang

On Per sifuroIn 3 estrelles, Caràcter xinèsDeixa un comentari

Lao She. La Philosophie de Lao Zhang. 

Éditions Philippe Picquier, 2009.
545 pàgines.
Títol original: 老張的哲學.
Traductor: Claude Payen.
Una obra curiosa i, segurament, poc coneguda de Lao She que ofereix un retrat molt viu del Pequín de principis de segle XX, abans de les etapes de guerra i de l’entrada del comunisme. Tot seguint el fil conductor de la novel·la, que són les gràcies i desgràcies de Lao Zhang, podem veure alguns dels temes més popular en la literatura xinesa del tombant del segle anterior: el final de la societat tradicional, el tracte de menyspreu que es fa de les dones, el poder que atorga pertànyer al funcionariat, etc.
Si, a més, coneixeu mínimament Pequín, us agradarà veure que la novel·la s’ubica en llocs concrets, amb referència força conegudes, que podeu situar ràpidament al mapa. És un aspecte curiós, un més dels que presenta aquest llibre.
No espereu una obra magistral, però sí que és lleugera i molt entretinguda. Us la recomanem!

La fortaleza asediada

On Per sifuroIn 3 estrelles, Caràcter xinèsDeixa un comentari

Qian Zhongshu. La fortaleza asediada.

Anagrama, 2007.
545 pàgines.
Títol original: 围城.
Traductor: Taciana Fisac.

 

Un llibre àgil i ràpid de llegir, tot i el volum. Els diàlegs són d’una vivesa poc habitual, i les descripcions no hi són sobreres. L’autor retrata amb molta credibilitat la societat benestant de la dècada de 1930, quan comença la invasió japonesa de la Xina i se centra en les relacions humanes.

 
El fil conductor de la novel·la són les aventures i peripècies de Fang Hongjian, un noi que, després d’haver estudiat a l’estranger, torna a casa sense haver aconseguit grans qualificacions i ha d’aconseguir feina. Quan finalment l’aconsegueix, ha d’emprendre un viatge molt llarg durant el qual anem veient les relacions que estableix amb els seus companys de viatge.
 
Tot i que, com hem dit, es dedica a fons a les relacions humanes en sentit ampli i ens mostra un món ple d’hipocresies i en clara transició entre una societat tradicional i conservadora i una societat més dels nostres dies, també hi té un paper molt important les relacions entre home i dona, el matrimoni i la pietat filial (aquest últim, un concepte confucià que ha sobreviscut als grans canvis de la societat xinesa).
 
Considerem que la traductora també té una part del mèrit de la lectura, ja que ha contribuït de manera decisiva a fer-nos arribar el relat original. Només podem retreure-li quatre errades mal comptades en la transcripció de noms de personatge, que en cap moment no ens distreuen de l’argument de la novel·la.

 

Una noche sin luna

On Per sifuroIn 2 estrelles, Caràcter xinèsDeixa un comentari

Dai Sijie. Una noche sin luna.
Salamandra, 2008.
253 pàgines.

Títol original: Par une nuit òu la lune ne s’est pas levée.
Traductor: José Antonio Soriano. 

Tot i que l’autor intenta donar-li un toc especial amb el rerefons de la recerca d’un manuscrit antic, no deixa de ser una història de noia coneix noi”. Sí, és cert que ens serveix per conèixer el Beijing de finals dels setanta i principis dels vuitanta, que es fan al·lusions a la vida en els camps de reeducació i a algun altre detall clarament xinès, però la veritat és que el pes de la història amorosa és massa gros.

No té res a veure amb la novel·la anterior de Dai Sijie, Balzac i la costurera, que tot i que contenir una petita història d’amor no perd de vista el fil conductor: la vida al camp de dos nois que el govern envia a aprendre com era la vida fora de la ciutat.

Las puertas del paraíso

On Per sifuroIn 4 estrelles, Caràcter xinès2 comentaris

Yiyun Li. Las puertas del paraíso. 
Editorial Lumen, 2010. 
410 pàgines.
Títol original: The Vagrants.
Traductor: Laura Martín de Dios.

Aquesta vegada, Yiyun Li crea una novel·la que, en certa manera, recorda l’anterior obra Los buenos deseos, que havia publicat la mateixa editorial amb la mateixa traductora. 

Diem que recorda l’anterior perquè utilitza un element, l’execució de Gu Shan, antiga guarda roja, com a excusa per presentar-nos una sèrie de narracions que s’entrellacen però que podrien ser independents: el maltractament psicològic d’una nena minusvàlida, la vida dels pares de la noia executada, els moviments contra el sistema i la censura que imposa, l’obsessió d’un noi per trobar dona…

Tot això, amb el teló de fons de l’època justament posterior a la mort de Mao Zedong, en què el govern tolerava els moviments tímids d’obertura amb la repressió dels moviments que adquirien massa volada.

En resum, una vegada més, cal felicitar la traductora per una feina molt ben feta que ens fa llegir la novel·la d’una manera fluida, i també volem felicitar l’editorial per un motiu doble: per publicar l’obra i per fer-ho amb una edició tan acurada i agradable.