Días, meses, años… Yan Lianke

On Per sifuroIn Llibres6 comentaris

Yan Lianke. Días, meses, años.
Títol original: 年月日.
Trad.: Belén Cuadra Mora.
Automática Editorial.
114 pàgines.

Días, meses, años, de Yan Lianke, és un dels llibres que més vegades m’he llegit. Amb aquesta, ja en van tres. L’havia llegit un parell de vegades en francès, i ara que Automática Editorial l’ha publicat en castellà i m’ha donat l’oportunitat de llegir-me’l amb la traducció de Belén Cuadra Mora no he dubtat a tornar-ho a fer.

El més petit de tots?

Sí, es un dels llibres més breus de la meva biblioteca. No obstant això, és un dels més intensos pel que fa a emocions. Com ja vaig dir en una entrada molt i molt breu de fa 9 anys, la història tracta d’un vell que queda sol al seu poble, acompanyat d’un gos cec. La resta d’habitants marxen a ciutat quan es produeix una sequera que deixa els camps buits, i l’home decideix quedar-se a fer créixer l’única planta de blat de moro que queda viva.

No us espereu una història ràpida, plena d’esdeveniments. Ben al contrari, el que hi trobareu és tota la capacitat de Yan Lianke per fer-nos arribar, pràcticament amb qualitat fotogràfica i ritme pausat, els sentiments i els esforços del vell, la seva relació amb el gos. Tot plegat, pot arribar a un punt d’emoció incontenible quan resulta que [no farem espòiler!].

Sons i colors

A part del que passa i el que deixa de passar, crec que és important destacar la manera en què es descriuen sons i colors. Aquí teniu, per exemple, una descripció de la posta del sol: 

"El anciano observó el sol rojo sangre, cada vez más fino, y escuchó el sonido de sus rayos alejándose, como un manto de seda granate que se va recogiendo lentamente."

Veureu que aquesta combinació de colors i sons atribuïts a coses que, en general, no en fan, és constant. I també ens arriba, en tot moment, el pes de la solitud i el silenci. Aquí teniu un altre fragment, també referit a la posta del sol:

"Una vez más, llegaba el momento de mayor quietud, entre la caída de la tarde y la llegada de la noche. En tiempos pasados, era la hora a la que las gallinas se encaramaban a sus palos, los pájaros regresaban a sus nidos y trinos y gorjeos lo inundaban todo como agua de lluvia. Pero, de pronto, no hubo nada. Habían desaparecido el ganado y los gorriones y hasta los cuervos habían volado huyendo de la sequía. Atrás quedó solo un silencio sepulcral."

Com podeu veure, la riquesa de les imatges és espectacular. I aquí crec que cal parlar de la traducció, que té la qualitat a què ens té acostumats la Belén Cuadra Mora. Evidentment, no acaro amb l’original tot el que llegeixo, però no cal fer-ho per veure que aquesta traducció s’ha fet amb amor, paciència i cura. Enhorabona, doncs, a traductora i editorial. Esperem tenir moltes traduccions més d’aquesta qualitat!

IMPORTANT: El dia 9 d’octubre es fa la presentació d’aquest llibre a Casa Àsia, i comptarem amb la presència de Belén Cuadra Mora (la traductora), Manel Ollé (professor d’història i literatura d’Àsia Oriental a la UPF) i Darío Ochoa (editor d’Automática). No us ho perdeu!

Whistle in the dark: torna Emma Healey

On Per sifuroIn 3 estrelles, LlibresDeixa un comentari
Whistle in the dark

Quan un autor debuta amb una obra tan brillant com Elizabeth is Missing, ho té molt complicat per repetir èxit amb la segona. I és una mica la sensació que m’ha quedat amb Whistle in the Dark, d’Emma Healey. No negaré que és una història interessant i que m’ha enganxat bastant, però no té l’atractiu ni la tendresa del seu debut. Sí, suposo que ara ja no hi ha efecte sorpresa.

Whistle in the dark és una història que gira entorn de la desaparició/aparició d’una noia de 15 anys, la Lana. Si llegiu la contraportada del llibre veureu que diuen que la història se centra a saber què ha passat durant aquesta desaparició. Sí, és veritat: la mare intenta saber per què ha desaparegut i què ha passat durant els 4 dies que l’han perdut de vista.

En realitat, però, trobo que el llibre se centra més en la vida de la mare, la Jen, a qui veiem una mica desorientada, com en una mena de crisi de mitjana edat. Perd els papers a la feina. No troba la manera d’acostar-se a la Lana, de qui no para de fiscalitzar els moviments. Té moments de fricció amb el marit, que tot i així és l’únic element en qui pot confiar. Només s’entén mitjanament bé amb la filla gran, que ja no viu a casa, i amb la mare.

Més enllà de la pèrdua

Per a mi, doncs, és més una història sobre una dona que intenta resituar-se en un context en què ja no és necessària per a pràcticament ningú: les filles ja són grans, les noves generacions l’estan desplaçant a la feina… En aquest sentit, trobo que és una obra molt aconseguida, però com que m’esperava una cosa més abocada a la filla la impressió és una mica ambigua.

De tota manera, valoro molt positivament l’estil narratiu de l’autora, amb una narració fluida que fa de molt bon llegir. També m’ha agradat molt la distribució de la narració en capítols no massa llargs que salten d’un tema a un altre, d’un moment a un altre, des del moment actual fins a escenes puntuals de quan la Jen era jove. El fet que no hi hagi parts o capítols molt llargs (alguns fan tot just un paràgraf) fa que vulguis continuant girant pàgines sense parar (per alguna cosa en diuen page turner, és clar).

En resum, puc dir que és un bon llibre, però que si heu llegit Elizabeth is Missing abans us pot semblar menys del que és. De tota manera, és molt recomanable per a les tardes de tardor que arriben…

Imbolo Mbue: viatge d’anada i tornada

On Per sifuroIn LlibresDeixa un comentari
behold-the-dreamers-mbue

Avui parlem de Behold the Dreamers, un llibre en què Imbolo Mbue ens ofereix un retrat del que podria ser la vida d’un immigrant africà (camerunès) a Nova York. He de dir que, segurament, n’hi ha que ho passen força pitjor. Tot i així, aquesta experiència és igual de vàlida que altres de més dramàtiques. Fem-hi una ullada.

En Jende és un noi de Lembe (Camerun) que aconsegueix entrar als Estats Units gràcies al seu cosí, en Winston, que és advocat en un despatx d’advocats de renom. Un cop a Nova York, en Jende treballa dos i tres torns en llocs diferents, rentant plats en restaurants, conduint un taxi al Bronx, fent tota mena de feines, fins que aconsegueix fer venir la seva parella i el seu fill. Al cap d’un temps, aconsegueix feina com a xofer d’un alt càrrec de Lehman Brothers. Som a l’any 2007. Oh-oh.

Lehman Borthers cau, i també el cap d’en Jende, i de retruc, el matrimoni del seu cap. I com que sempre plou sobre mullat, a en Jende li rebutgen la petició d’asil que havia presentat i decideix no lluitar més i tornar a casa.

Fins aquí, podríem dir que és una història normal, i la veritat és que no té cap element que la faci molt molt més especial que altres que hem llegit sobre aquest tema, però la veritat és que l’autora escriu en un estat de gràcia especial i que costa molt deixar descansar el llibre. Per altra banda, està ple de paraules africanes que convé buscar: les trobareu totes en aquest glossari de Writerphilic.

També voldria destacar la contraposició entre els dos caràcters principals: en Jende i la Neni, la parella protagonista. Ell és un home molt treballador, però que es fa de menys i s’arronsa en tot moment davant d’altres personatges més potents com puguin ser el seu cosí o el seu cap. No vol molestar mai a ningú, no vol “causar molèsties” demanant ajuda per salvar la seva estada als Estats Units… i això al final a qui molesta és a la seva parella, la Neni. Ella és algú, també, amb una gran capacitat de treball, però a qui li agrada viure la vida, anar a passeig amb les amigues, estudiar… i no dubta a fer un pas endavant quan necessita que la gent l’ajudi. I, és clar, quan en Jende tira la tovallola i no fa res per continuar al país, s’enfada amb ell. És en aquest moment quan veurem aparèixer la part més dominant i, diguem-ne, masclista, del Jende. No té en compte l’opinió de la seva dona, no li demana ajuda, no vol que faci determinades coses…

No us puc dir com es resol aquesta tensió, clar, perquè aleshores us diria com acaba el llibre. Només us puc dir que jo l’hauria acabat d’una altra manera, però tot i així és una bona història i, sobretot, està molt ben explicada. En resum: és un bon llibre, amb detalls que us enganxaran des del primer moment.

A Tale of Two Cities, segons Dickens

On Per sifuroIn 3 estrelles, Llibres2 comentaris
a tale of two cities

Fa molts anys, per decorar l’habitació d’estudiant de la residència on ens estàvem a Pequín, vaig comprar alguns llibres vells. Els venien a pes. Un era un recull de poemes de Tennyson (això és un misteri, perquè a mi no m’agrada gaire la poesia) i l’altre era A Tale of Two Cities (Història de dues ciutats), de Dickens, en una versió molt antiga en anglès. Era tan antiga que el text no estava ni adaptat a l’ortografia actual. Total, que no me’ls vaig llegir.

Us ho podeu creure????? (Jo sí, que em conec.)

En resum: 25 anys després m’he retrobat amb la història de Dickens gràcies a Penguin, que té una fantàstica col·lecció de clàssics amb unes tapes folrades de tela absolutament preciosa. I me’l vaig comprar.

Les ciutats de A Tale of Two Cities

Au, vinga, quines són les dues ciutats? No contesteu els qui ja l’heu llegit, que és trampa. Doncs resulta que les dues ciutats on es desenvolupa la història són la ciutat d’origen dels protagonistes i la ciutat d’acollida. Ni més ni menys que París i Londres.

Afegiu-hi que els fets se situen en l’època de la Revolució Francesa i que alguns dels protagonistes són d’origen noble. Aquests francesos arriben a Londres i actuaran tot al llarg del llibre en combinació amb les seves coneixences angleses, que són les que, al final, seran determinants en l’evolució i el final de la història.

No, no us espereu una història plena de misteris ni un final que no es veia venir, però crec que la gràcia de Dickens no és aquesta. Després d’haver llegit aquest llibre i pensant en Oliver Twist i El casalot, el que aprecio d’aquest autor no és tant les històries que explica sinó el retrat que fa de la societat que li ha tocat viure.

Retrat de societat

Per una banda, trobareu que els personatges benestants viuen en un entorn agradable, amb una economia folgada i cases plenes de llum. Prenen el te, tenen unes converses molt florides i viuen aliens a la resta de la societat. Per altra banda, tenim les classes socials més baixes, que viuen en la situació més caòtica que ens puguem imaginar. Els retrats que l’autor ens ofereix a Oliver Twist o, en el cas de Història de dues ciutats, dels habitants del barri de Saint Antoine, clama al cel per les condicions infrahumanes en què viuen. De fet, en el cas dels francesos, a més de la pobresa, Dickens introdueix el fet que els nobles no els respecten per res. Per exemple, ni s’immuten quan els maten en accidents.

Francament, no m’estranya que tot plegat fotés un pet com un aglà i la Revolució Francesa acabés triomfant.

Lectures per a l’estiu 2019

On Per sifuroIn Llibres, recomanacionsDeixa un comentari
lectures per a l'estiu

Aquest any les lectures per a l’estiu que us proposo són diferent de les d’anys anteriors. Ja hi ha prou llistes que recomanen novetats o llibres que, tot i ser de fons d’armari, han rebut molta publicitat. Vull, doncs, parlar-vos de llibres que m’han agradat molt i que em fa la impressió que no han rebut tota l’atenció. I, és clar, això vol dir que us parlaré també de literatura xinesa, la gran desconeguda.

Comentari sobre les lectures per a l’estiu

El primer de la llista és Chicago, un retrat de la vida d’uns emigrants egipcis en aquesta ciutat americana. El llibre està format per relats entrellaçats que ens porten la vida de diverses persones. Enganxa molt!

lectures per a l'estiu

Continuem amb Tunu, un viatge a Groenlàndia en què Leine, escriptor dano-noruec que va viure-hi uns quants anys, retrata la vida durant l’hivern en un poblet molt petit. Tot seguit, fem un salt per passar a Islàndia, on l’Albert Juvany ens porta una història obscura, El silenci del far, plena de secrets, que fan créixer la tensió en el lector fins que es descobreix tot plegat. Val molt la pena: viatjareu a Islàndia GRATIS!

I ara viatgem fins a Grècia, on trobem M’agradaria, un mosaic de relats que reflecteixen una mateixa realitat i que estan molt ben entrellaçats. Després virem cap al sud per arribar a l’Àfrica de Motorsoul, on un autor que publica amb pseudònim (Stalker) ens porta històries que toquen temes contemporanis.

Tot seguit us faré trampa i us diré un llibre que mereix menció especial, tot i que se’n va parlar força en el seu moment. És Ànima, de Wajdi Mouawad, un llibre que us heu de llegir no només pel que explica sinó per com ho explica, amb una estructura que té molts narradors diferents, tots animals.

Caràcter xinès, també!

Tanco la llista amb dos llibres d’autors xinesos. Los buenos deseos, de Yiyun Li, és un llibre preciós format per 10 relats que toquen temes diversos des de la perspectiva xinesa. Un llibre especialment interessant, ja que l’autora viu als Estats Units i aporta una visió «des de dues bandes» de tot plegat.

El passat i els càstigs és, segurament, l’únic llibre de Yu Hua traduït al català, i és una llàstima perquè és un autor fabulós. En aquest cas, trobareu tot un seguit de relats a quin més bèstia que us remouran per dins. Si voleu un llibre que us impacti, està clar que heu de triar aquest!

Per tancar l’entrada, em disculparé per no fer esment dels traductors ni de les editorials. Volia que la llista fos clara i escueta, i les entrades a les quals remeten els enllaços ja contenen els noms de tots plegats. Això sí: aprofito per felicitar els traductors per la bona feina i els editors pel bon ull a l’hora de triar llibres i de presentar-nos-els en aquests fantàstics paquetets que es diuen «llibre».

Bon estiu!