Skinner’s box

On Per sifuroIn 3 estrelles, Caràcter xinèsDeixa un comentari

Skinners_boxLei Mi. Profiler.
Traductor: Gains Post.
Ed. Beijing Guomi Digital Technology, desembre 2013.
Versió Kindle equivalent a 498 pàgines.
Títol original: 教化场.

Avui toca parlar de la segona part de la trilogia que Lei Mi dedica aun investigador de la policia, en Fang Mu.

En aquest llibre continua el bon ritme i el to del primer, Profiler, del qual ja hem parlat en una entrada anterior. Aquesta vegada l’autor ens porta una mena de cercle d’expiació, en què les víctimes de casos antics busquen la manera de passar pàgina. Els crims que hi trobem són macabres o sàdics, sempre hi ha algun motiu per a les coses que s’hi fan. L’objectiu final del llibre és trobar el per què, per què, per què, de les coses, i ho aconsegueix força bé, tot i que ja no hi ha l’element sorpresa de la primera novel·la. A la tercera novel·la, en canvi, veureu que el ritme baixa… però d’això en parlarem en una altra entrada.

Igual que quan vaig llegir Profiler, he optat per la versió electrònica, a només 0,99 euros. I, igual que en el cas de Profiler, hi ha una sèrie d’errades que no hi haurien de ser: males concordances, paraules que sobren (com si haguessin modificat la frase però no haguessin esborrat tot el que hi havia escrit). I això són coses que, ni que una novel·la sigui barateta, no hi haurien de ser.

En resum, doncs, un llibre “fresquet” que podeu llegir-vos tranquil·lament a l’ombra aquest estiu. Sí, al sol també, però potser se us fondrà el Kindle… Mentrestant, si voleu més informació sobre llibres d’aquest mena escrits per autors xinesos, feu una ullada al web de Paper Republic.

Teniu una llista de deures, ja, per a la temporada que s’acosta? Podeu deixar-los apuntats als comentaris, i d’aquí a un parell d’entrades en parlem!

Les dones de Herbjørg Wassmo

On Per sifuroIn 2 estrelles, LlibresDeixa un comentari

dina-wassmoM’he llegit Le livre de Dina (El llibre de Dina, vaja), de Herbjørg Wassmo, i tot i que està bé tampoc és tan tan brillant…

Wassmo retrata dones fortes. Són fortes perquè l’entorn els obliga a ser-ho, però en aquest cas crec que ha anat massa enllà. La Dina és un ésser marcat per la tragèdia des de ben petita, ja que causa la desgràcia de casa seva. A partir d’aleshores, creix com un animaló salvatge entre criats i familiars i, als setze anys, es casa amb un vidu que ja té fills (naturals i adoptius).

A partir d’aquí, l’autora ens ensenya una protagonista tan salvatge com l’espai natural on viu, una granja a mig camí entre Bergen i Tromsø, a la freda Noruega del segle XIX. I ella és la mestressa de tot i imposa la seva voluntat sense tenir gaire en compte la dels altres, sense mostrar amor ni pietat per ningú. Aquesta és una història dura i obsessivament fixada en la Dina, i no trobo que sigui la millor d’aquesta autora.

Què és el millor que ha escrit Wassmo? Segurament la Trilogia de Tora, que podeu llegir en la magnífica edició de Nórdica Libros (i que també podeu comprar per parts). En una entrada anterior us n’he parlat: trobo que està molt molt bé. Hi trobareu la història d’una noia en tres fases de la seva vida, i que passa de ser una nena “abusada” pel padrastre a una dona forta que se sap buscar la vida. Cal destacar el retrat que Wassmo ens fa de l’entorn on viu la noia. Una descripció crua i freda que també trobem a Cent ans, una magnífica obra que podeu llegir en francès.

En definitiva, si voleu llegir un llibre de Herbjørg Wassmo, crec que Le livre de Dina no és la millor. I, si teniu dubtes per triar, tingueu en compte que Nórdica sol oferir les millors versions d’obres escandinaves, tant pel que fa a la traducció com al format. I no, no tinc comissió.

 

I am China

On Per sifuroIn 2 estrelles, Caràcter xinèsDeixa un comentari

I_am_chinaXiaolu Guo. I am China.
Ed. Random House, Vintage Books, juny 2015.
384 pàgines.

Avui toca parlar de I am China, de Xiaolu Guo. Es tracta d’un llibre romanticot que ens explica la història d’un noi i una noia xinesos que s’acaben separant arran de l’expulsió del noi de la Xina.

Qui l’expulsa? Per què? Totes dues preguntes troben la resposta en el llibre, que està estructurat a partir de les cartes que s’intercanvien ells dos i que va traduint la Iona, una traductora de xinès que viu a Londres i que va descobrint la història de la parella al mateix temps que nosaltres.

És ella, la Iona, qui fa de connexió entre les cartes de l’un i de l’altre, ja que l’autor la fa servir de narrador per emmarcar la situació en què s’ha escrit cada carta. On són, què ha passat, qui és el pare del noi, què li passa al de la noia, etc.

Al mateix temps també anem descobrint la història de la Iona: què fa, amb qui es relaciona…

La història de la parella ens permet fer ullades breus a la història recent de la Xina i al paper que hi tenen els dissidents i altres membres alternatius de la societat, i aquesta part està molt bé. També considero que està molt ben pensada l’estructura epistolar, amb la qual podem veure la mateixa realitat des de diversos punts de vista.

La llàstima, per a mi, és que al final la trama romàntica tirant a rosa acaba tenint més importància de la que crec que li pertocaria a un relat amb matisos polítics i d’actualitat, però suposo que a altres lectors sí que els pot agradar. No provaré A concise Chinese-English dictionary for lovers.

Tora, Tora, Tora!

On Per sifuroIn 4 estrelles, LlibresDeixa un comentari

tora_wassmoVaig començar aquesta història fa molt i molt de temps, i no us en volia parlar fins que m’hagués llegit la trilogia sencera. Però no hi havia manera de trobar el moment de llegir-me el tercer llibre. Un dia, però, vaig veure que Nórdica Libros organitzava un concurs per celebrar el seu desè aniversari. El premi era un lot de llibres, bosses de tela… i em vaig decidir a participar-hi, tot i que mai no em toca res.

I em va tocar. El premi va ser el tercer volum de la trilogia de Tora, el que em quedava per llegir, un llibre de Pirandello (que tocarem més endavant) i dues magnífiques bosses de roba de tipus tote.

Per començar, ens situarem. “La història de la Tora” la va escriure Herbjørg Wassmo, una de les autores noruegues més conegudes, i en castellà l’ha editat Nórdica Libros, que la presenta en aquests tres volums:

Cadascun recull moments diferents de la vida de la protagonista: infantesa, primera adolescència, adolescència tardana i joventut. Així, doncs, veurem que la protagonista passa de ser una nena poruga que no controla res del que li passa a ella i al seu volant a convertir-se en una dona segura d’ella mateixa, tot i que sempre hi ha alguna cosa que no pot deixar enrere.

Les descripcions de Wassmo, en especial les del poble i del lloc on viu la Tora, són riques i clares. De fet, és com si estiguéssim veient una pel·lícula. Els ambients rònecs, grisos, freds… són una constant en la història.

Ara bé, la Tora no ve sola, sinó que va acompanyada d’una sèrie de personatges: la seva mare, vençuda per la vida, el seu padrastre, en Henrik, que serà una presència constant i malèvola, la tieta Rakel, optimisme i energia en estat pur, i l’oncle Simon, un home bo que sempres està a punt per ajudar.

I tot aquest pack el trobareu en la magnífica edició que, com és habitual, ens regala Nórdica Libros, amb traducció de Cristina Gómez Baggethun. Val la pena que li reserveu una mica de temps i us llegiu els tres llibres. Si pot ser, d’una tirada.

Don Quichotte sur le Yangtsé

On Per sifuroIn 3 estrelles, Caràcter xinès1 comentari

Don Quichotte sur le Yangste´.inddBi Feiyu. Don Quichotte sur le Yangtsé.
Traductora: Myriam Kryger.
Éditions Philippe Picquier, març 2016.
Títol original: 苏北少年堂吉诃德.

En aquest llibre, Bi Feiyu ens explica la seva infantesa. Això no seria interessant si no fos que els seus primers anys van coincidir amb una època especialment convulsa en el món xinès: va viure la part més dura del maoisme i les seves campanyes. I, en lloc d’explicar-nos-ho fent servir la ficció, ha decidit utilitzar les seves pròpies vivències perquè veiem com eren les coses aleshores.

Trobareu que el llibre està estructurat com si fos un manual, amb una divisió clara en parts com ara

  • vestits,
  • menjar,
  • habitatge,
  • costums,

que al seu torn es divideixen en capítols dedicats a coses concretes com ara “apedaçar la roba”. És una manera molt atractiva de presentar-nos aspectes concrets de la vida quotidiana, com si escrivís un diari, una mena de mosaic que cobreix la pràctica totalitat de la seva infantesa. Hi veiem, per exemple, la Revolució Cultural, o les campanyes contra els “dretistes”, que van afectar de ple el seu pare i, de retruc, tota la família.

És un llibre que ens presenta la realitat sense gaires ornaments, i ens ofereix un retrat especialment vívid de la vida al camp. Tal com diu ell:

"Les veus dels pagesos no s'han pogut fer sentir mai per explicar els seus drames. Els seus cadàvers no són més que números en una estadística. Les seves veus no surten a la història. I cal fer-les sentir."
"Tenir propietat privada era un delicte. Tot era de l'estat."

I podríem seguir amb moltes altres.

Així, doncs, tot i que jo, veient el títol del llibre, m’esperava una altra cosa, considero que ha estat enriquidor llegir-me’l i que Bi Feiyu és un dels autors que millor sap explicar-me les coses. Si voleu llegir-ne una mostra, al web de l’editorial, Editions Philippe Picquier, hi trobareu un pdf per anar fent boca.