A WordPress.com ens han preparat un resum del que hem fet el 2014 a L’illa deserta.
Aquí teniu una primera impressió:
Un tramvia de San Francisco pot portar 60 persones. Aquest bloc s’ha vist més de 1.700 vegades durant el 2014. Si fos un tramvia, hauria hagut de fer 28 viatges per portar tota aquesta gent.
Avui no us parlaré de llibres o, si més no, no directament.
A l’última entrada us deia que us estava preparant una sorpresa i… aquí la teniu:
(abans de fer-hi clic, continueu llegint fins al final)
Hi trobareu les entrades dels meus dos blocs (aquest i Caràcter xinès, dedicat específicament a la literatura xinesa) i dels continguts que m’han cridat l’atenció.
I per què?
Doncs perquè, de vegades, pul·lulant per Internet o mirant-me el Twitter, trobo que hi ha articles, imatges o referències molt bones, que m’agradaria poder repassar més tard i en un format més agradable. De fet, quan em passejo pel Twitter el que faig és acumular material que després em llegeixo amb més calma.
Fins ara, ho feia de diverses maneres, però totes en plantejaven problemes:
Total, que al final m’he posat les piles i he descobert el potencial que tenen aplicacions com ara Flipboard o Noowit, que, per dir-ho d’una manera, permeten consultar tots els continguts de les xarxes socials i blocs des d’una interfície que sembla una revista. Jo m’he mirat aquestes dues, però n’hi ha moltes més.
Totes dues permeten informar-te i informar als altres. M’explico: a més de consultar continguts, també pots crear una mena de reculls que després pots compartir amb altres usuaris. Cada aplicació, però, té una manera diferent d’enfocar-ho
Flipboard és una aplicació madura, estable i molt coneguda que, si ho tinc ben entès, només pots utilitzar des de dispositius mòbils. L’experiència (ara es diu així, “experiència) és brutal: agafes l’ipad i vas passant pàgina fins que trobes un contingut que t’interessa, que pots llegir sencer i, si ho vols, compartir amb els seus amics, seguidors o cercles (segons si ho envies al Facebook, al Twitter o a Google+).
Noowit, en canvi, encara està en fase beta i només es pot consultar via web, sense app. Et permet crear seccions i, possiblement, té més funcions, però també és més complicada de manegar i menys intuitiva: ens volem relaxar, passar pàgines i deixar vagar els ulls per les fotos…
Així, doncs, m’he decidit pel Flipboard i hi he anat acumulant material. I ara, finalment, m’he decidit a obrir la revista per compartir-la amb vosaltres. Podríem dir que està en fase beta i que, si teniu comentaris que la poden millorar, m’agradarà molt que me’ls feu arribar. Per exemple: us agrada així o preferiríeu que no hi hagués una atenció tan gran a la literatura xinesa?
Aquesta és la gran pregunta. I me n’he fet moltes més, però m’havia de llançar a la piscina, o sigui que aquí ho teniu. Espero que us agradi i que la compartiu. I, si us ve de gust, també podeu fer-hi aportacions.
Bon estiu. Porteu-vos-bé, passeu-vos-ho bé i llegiu molt!
L'illa deserta 