Dancing through red dust

Murong. Dancing through red dust.
Trad.: Harvey Thomlinson
Ed. Make-Do Publishing, 2015.
416 pàgines.

red-dust-murong

Murong és especialista a retratar les desgràcies i els “trapicheos” de la Xina més corrupta, i ho demostras clarament a Dancing through red dust. Des de la pàgina 1, en Wei Da, advocat de professió i pseudomafiós per obligació, no perd pistonada i s’embolica en tota mena de tractes corruptes: regals il·lícits a jutges o policies, suborns, invitacions a sopars, prostitució de noies… és un crack de la corrupció amb fins judicials.

No espereu un llibre amb una gran trama i grans misteris. En realitat, és com veure un documental sobre la corrupció que abunda en el sistema judicial xinès. Segons ell, tots els casos es poden resoldre pagant suborns a les persones adequades o fent un favor a qui te’l pugui haver de tornar més endavant. Un panorama gens alentador, la veritat.
Però l’home tampoc en surt indemne perquè, ja se sap: tal faràs, tal trobaràs. Arriba un punt, doncs, en què cau en la seva pròia trampa i, a partir d’aquest moment, Murong ens ofereix l’altra cara de la moneda: com un advocat de gran èxit pot acabar ocupant el lloc dels que ell tantes vegades ha menyspreat.
Igual que en el cas de Leave me alone: a novel of Chengdu, el llibre m’ha agradat però trobo que li falta ganxo. Suposo que el ganxo és, precisament, aquesta ullada a la corrupció, però per a mi li falta alguna cosa més.

Name the translator

El libre és impecable: tapes dures, paper aspre, lletra  de bona mida… és un gust llegir-lo. Ara bé, jo em pregunto si costaria tant posar el nom del traductor a la portada. Trobo que és un costum que a casa nostra és cada vegada més popular, sobretot entre editorials noves o petites, però que en el món anglosaxó no té tant de pes. I és una llastima, perquè està clar que el traductor és la meitat de l’autor. En aquest cas, és Harvey Thomlinson, i podeu trobar més informació sobre ell en aquest enllaç.

En definitiva, aquest és un bon llibre per als qui vulguin saber com funciona el sistema judicial xinès. Sí, això és un llibre de ficció i, segurament, hi ha coses que hi surten exagerades, però també tinc clar que hi deu haver un fons de veritat. No m’estranya que el govern xinès l’hagi censurat.

Anys de prosperitat

Chan Koonchung. Anys de prosperitat.
La Campana, 2011.
310 pàgines.
Títol original: The fat years.
Traductor: Xavier Pàmies.

Una altra vegada, “me l’imaginava més gran”. El comentari de la coberta, com en molts altres casos, et fa pensar que en aquest llibre s’hi amaga una història trepidant i futurista. I sí que és veritat que, durant una estona, sembla que el ritme s’acceleri i que hagi de passar alguna cosa d’imprevista, com de ciència ficció: falta un mes! un mes sencer que no recorda gairebé ningú… ostres! i ara què passarà? els quatre penjats que són els protagonistes es veuran immersos en una cursa contra el temps? els perseguiran? estaran en perill?

A l’hora de la veritat, però, no passa res d’això. Just quan semblava que la història començava a prendre volada, l’autor opta per una frenada brusca i un canvi de direcció total, i es dedica a escriure pàgines i pàgines de reflexió sobre la situació actual (dins de la novel·la) de la Xina i a fer-se preguntes i més preguntes… Trobo que si volia escriure alguna cosa per valorar la situació a la Xina i la possible evolució no calia disfressar-ho de novel·la…

Pel que fa al ritme de la narració, en general, és lent. En dic “síndrome Murakami”: els protagonistes es fan totes les preguntes tres vegades, són lents de reacció… pensen massa i massa a poc a poc. Em va passar el mateix amb 1Q84…

Per cert. Us llanço una pregunta: si ho he entès bé, aquest llibre s’ha traduït de l’anglès. Però suposo que la versió original és la xinesa… si això és així… per què la Institució de les Lletres Catalanes dóna ajudes a traduccions no directes?? O és que no he entès bé i l’original ja era anglès?

En definitiva, un altre llibre que (segurament) ens arriba perquè ha despertat una certa incomoditat a la Xina continental. I això no sempre demostra la qualitat de les obres…

Beijing Story

Tongzhi. Beijing Story.

nottetempo, 2009.
249 pàgines.
Títol original: 北京故事.
Traductor: Lucia Regola.

Una novela que narra en primera persona les relacions homosexuals entre un “triomfador” de la nova Xina i un estudiant. El que la fa especial no és la qualitat literària, ni l’argument, sinó el fet que es va publicar amb pseudònim a Internet per escapar a la censura xinesa, que segurament no l’hauria deixat imprimir. N’existeix una versió italiana impresa (la que citem en aquesta ressenya) i se n’ha fet una pel·lícula: Lan Yu, del director Stanley Kwan (2001). No està clar que s’hagi imprès en cap altre idioma.

La història, narrada de manera autobiogràfica (no sabem si realment ho és o no), narra amb deteniment la relació dels dos protagonistes i, també, com l’han d’amagar de la societat (secretisme, matrimonis falsos, etc.). Així mateix, presta una atenció especial a les relacions sexuals (i en fa una descripció força gràfica).

És una novel·la molt diferent de les que estem acostumats a rebre de la Xina i, només per això, ja val la pena llegir-la.