El color és porpra, la Whoopi és Goldberg

El color púrpuraSegur que més d’un ha vist la pel·lícula: El color púrpura (The Color Purple). La Whoopi Goldberg broda el personatge principal (nominada a l’Oscar), i en Danny Glover li fa un molt bon acompanyament. El llibre cobreix més camp que la pel·li, però si l’heu vista us en podeu fer una idea. En aquest llibre, Alice Walker ens presenta la vida de la Celie, una noia negra que, després de ser violada i, pràcticament, esclavitzada, per la pròpia família aconsegueix fer la seva vida.

La novel·la és de tipus epistolar, i alterna cartes de la Celie i la Nettie, la seva germana. Mentre la Celie es queda prop de la casa familiar, la Nettie acaba viatjant a l’Àfrica. Allà hi fa de missionera i descobreix la veritat sobre els dos fills de la Celie.

Què té d’especial El color púrpura?

Per començar, ens situa a principis del segle XX i ens ensenya com vivien molts negres en aquella època. Els retrats d’homes i dones, els seus costums i maneres de fer, són d’una cruesa impactant. Les dones treballen i tenen poca llibertat de decisió, però en aquest llibre n’hi ha algunes que tenen una força fora del comú i marquen el camí per a les altres. Diuen que alguns d’aquests personatges poden tenir a veure amb persones reals de l’entorn de l’autora. Suposo que és lògic pensar que un llibre amb tanta força interior té alguna cosa de biogràfica.

És molt fàcil connectar amb la Celie. És bona, és lletja, la maltracten… per això m’ha agradat veure com va evolucionant a mida que avança la història. Però també m’ha agradat molt el figura del “Mr. ______”, que també va canviant. I, sobretot, m’ha agradat veure com l’autora reflecteix la manera de parlar dels personatges. És pràcticament com si els sentissis parlar. No sé com haurà quedat a la traducció, però a la versió anglesa és ben clar. Si voleu donar una oportunitat a la traducció, veig que a l’abril se’n publica una de nova en castellà. No he sabut trobar versió catalana.

Si voleu llegir més obres d’autors afroamericans i assimilats, aquí teniu llibres que hem comentat en aquest blog:

No us espereu grans drames. No us espereu novetats. No hi ha ritmes trepidants. Però, tot i així, encara que hàgiu vist la pel·lícula, és un clàssic que caldria llegir.

Àfrica, Amèrica, esclaus

homecoming, Yaa Gyasi
Avui us vull parlar de Homecoming, un llibre de Yaa Gyasi que parla sobre dues branques d’una mateixa família de Ghana que, durant el segle XVIII, se separen (aleshores encara no era Ghana, sinó la Costa d’Or). Tot comença quan la matriarca de la família és segrestada per una tribu enemiga, i mentre viu allà té una filla, suposadament a la força. Amb el temps, aconsegueix escapar-se de casa del seu home i se’n torna a viure amb la seva tribu, on crea una nova família. La primera filla viurà a l’Àfrica, mentre que la segona anirà a parar a Amèrica.

A partir d’aquí, seguim les històries de les dues branques per separat, intercalant capítols dedicats a una i altra banda de la família. Aquesta saga s’escampa des del segle XVIII fins a principis del XXI, però només té 300 pàgines, o sigui que us deveu preguntar com s’ho fa l’autora per cobrir tant de temps amb tant poques pàgines… Doncs amb una solució força intel·ligent: cada capítol el dedica a una persona de cada generació, una per cada banda. I no cobreix tooota la vida de cadascun, sinó que se centra en capítols concrets de la vida de cadascun, que en alguns casos són parts importants o representatives de la història de Ghana i dels Estats Units. De fet, aquests capítols són com petites llavors que es podrien servir per escriure altres novel·les, i és una gran ajuda disposar d’un arbre de família a la primer pàgina per anar comprovant en quin punt de la família ens trobem.

Llegint aquest llibre, doncs, veureu un resum de la història de l’esclavitud vista des de les dues bandes de l’Atlàntic: des de la compravenda de persones i d’on sortien (captius de guerres tribals, expedicions específiques per aconseguir gent per vendre) fins al Harlem dels anys 60 i 70, amb addicions a l’heroina, etc. I, evidentment, es dedica una part important al sistema esclavista dels Estats Units. De fet, es parla també del sistema de cases segures que els esclaus de les plantacions dels sud feien servir per fugir cap al nord, el “tren subterrani” del qual parlàvem abans de l’estiu quan vam llegir el llibre The Underground Railroad de Colson Whitehead (ara podeu trobar-lo en català, publicat per Edicions del Periscopi amb traducció d’Albert Torrescasana).

Cal destacar que la història té pujades i baixades, segons en quin capítol ens trobem i quina mena d’història ens atragui més. A mi, per exemple, m’han atret molt més les escenes que passen als Estats Units (potser perquè és un entorn que conec millor?). Si llegiu aquest llibre, segur que aprendreu coses, com ara que un cop abolit el sistema d’esclavitud que tots coneixem es va implantar un sistema de treballs forçats a les mines en què els treballadors podien ser convictes o… gent que havien raptat al mig del carrer, i els blancs que els aportaven a la mina cobraven un a espècie de “lloguer”. Ho sabíeu, això?

Doncs no cal dir res més. Compreu aquest llibre i tindreu un dos en un: una novel·la molt atractiva i un documental sobre el sistema esclavista i les ramificacions i conseqüències que ha tingut fins als nostres dies.