La fortaleza asediada

Qian Zhongshu. La fortaleza asediada.

Anagrama, 2007.
545 pàgines.
Títol original: 围城.
Traductor: Taciana Fisac.

 

Un llibre àgil i ràpid de llegir, tot i el volum. Els diàlegs són d’una vivesa poc habitual, i les descripcions no hi són sobreres. L’autor retrata amb molta credibilitat la societat benestant de la dècada de 1930, quan comença la invasió japonesa de la Xina i se centra en les relacions humanes.

 
El fil conductor de la novel·la són les aventures i peripècies de Fang Hongjian, un noi que, després d’haver estudiat a l’estranger, torna a casa sense haver aconseguit grans qualificacions i ha d’aconseguir feina. Quan finalment l’aconsegueix, ha d’emprendre un viatge molt llarg durant el qual anem veient les relacions que estableix amb els seus companys de viatge.
 
Tot i que, com hem dit, es dedica a fons a les relacions humanes en sentit ampli i ens mostra un món ple d’hipocresies i en clara transició entre una societat tradicional i conservadora i una societat més dels nostres dies, també hi té un paper molt important les relacions entre home i dona, el matrimoni i la pietat filial (aquest últim, un concepte confucià que ha sobreviscut als grans canvis de la societat xinesa).
 
Considerem que la traductora també té una part del mèrit de la lectura, ja que ha contribuït de manera decisiva a fer-nos arribar el relat original. Només podem retreure-li quatre errades mal comptades en la transcripció de noms de personatge, que en cap moment no ens distreuen de l’argument de la novel·la.

 

Grandes pechos amplias caderas

MO Yan. Grandes pechos amplias caderas. Editorial Kailas, 2007. 836 pàgines.
Títol original: 丰乳肥臀
Traductor: Mariano Peyrou.


Mo Yan* és especialista en mostrar la vida quotidiana rural durant les primeres dècades del segle XX. És autor, entre altres novel·les, de la coneguda Sorgo rojo, que va servir de base per a la pel·lícula de Zhang Yimou que porta el mateix nom.

En totes dues novel·les destaca el paper de la dona-mare com a pilar que sosté la família davant tota mena d’adversitats, i totes dues novel·les tenen lloc en un mateix poble, “Gaomi del noreste”, i ens mostren l’evolució de les famílies al llarg (especialment) de la primera meitat del segle XX, que va veure el final de la Xina tradicional (caiguda de la dinastia Qing), la invasió japonesa, la lluita entre nacionalistes i comunistes, l’arribada del règim comunista i moments tan crítics com ara les purgues polítiques o les campanyes més sonades que va dur a terme Mao Zedong (el Gran salt endavant, la Revolució cultural… ).

Les relacions establertes per les dones de la família protagonista d’aquest llibre són el fil conductor del relat i ens permeten veure totes les etapes que hem indicat al paràgraf anterior. Pel que fa als personatges principals, podem dir que són la mare i el fill. La primera, tal com hem dit més amunt, és el pilar i la guia que orienta tota la família, amb un caràcter molt fort que la porta a superar tots els desastres (i us podem dir que n’hi ha uns quants!) que caben en les 800 pàgines del llibre. El fill, per la seva banda, és el germà petit de la família i està molt consentit… no us direm com acaba!

Pel que fa a l’edició d’aquest llibre, hem de dir que és molt agradable a la vista, amb una lletra de la mida justa en un paper de color crema que facilita la lectura. Tenim pendent de llegir una altra obra del mateix autor (publicada per la mateixa editorial): ja us la comentarem!

L’editorial Kailas dedica una atenció especial a obres xineses, o sigui que si voleu estar al cas de les seves publicacions us recomanem que visiteu el seu web: www.kailas.es.

* Mo Yan és un pseudònim que fa servir l’autor Guan Moye. En xinès, mo yan (莫言) vol dir “no parlis”.