Qian Zhongshu. La fortaleza asediada.
Anagrama, 2007.
545 pàgines.
Títol original: 围城.
Traductor: Taciana Fisac.
Un llibre àgil i ràpid de llegir, tot i el volum. Els diàlegs són d’una vivesa poc habitual, i les descripcions no hi són sobreres. L’autor retrata amb molta credibilitat la societat benestant de la dècada de 1930, quan comença la invasió japonesa de la Xina i se centra en les relacions humanes.
El fil conductor de la novel·la són les aventures i peripècies de Fang Hongjian, un noi que, després d’haver estudiat a l’estranger, torna a casa sense haver aconseguit grans qualificacions i ha d’aconseguir feina. Quan finalment l’aconsegueix, ha d’emprendre un viatge molt llarg durant el qual anem veient les relacions que estableix amb els seus companys de viatge.
Tot i que, com hem dit, es dedica a fons a les relacions humanes en sentit ampli i ens mostra un món ple d’hipocresies i en clara transició entre una societat tradicional i conservadora i una societat més dels nostres dies, també hi té un paper molt important les relacions entre home i dona, el matrimoni i la pietat filial (aquest últim, un concepte confucià que ha sobreviscut als grans canvis de la societat xinesa).
Considerem que la traductora també té una part del mèrit de la lectura, ja que ha contribuït de manera decisiva a fer-nos arribar el relat original. Només podem retreure-li quatre errades mal comptades en la transcripció de noms de personatge, que en cap moment no ens distreuen de l’argument de la novel·la.
L'illa deserta 