Etiqueta: literatura xinesa

Sant Jordi 2016

On Per sifuroIn Caràcter xinès, recomanacionsDeixa un comentari

SantJordiTorna a arribar Sant Jordi, dia de parades de llibres i de roses. És un plaer passejar-se pels carrers de Barcelona i buidar la butxaca. Segurament, és el dia en què mirem menys prim.

Tot i que la literatura xinesa té menys presència de la que li tocaria, darrerament ha augmentat el nombre de llibres traduïts i publicats en català i en castellà, i aquí us presentem una llista de les novetats i no tant novetats més destacades. Veureu que, al final, he inclòs alguns llibres en anglès i francès. És per si la diada us enganxa lluny de Catalunya i us és més fàcil trobar-los en aquests idiomes.

  • Diari d’un boig, de Lu Xun. En aquest llibre trobareu un recull dels millors relats de Lu Xun, encapçalats pel magnífic “Diari d’un boig”. La traducció, estupenda, és de Carles Prado. El format també és destacable, de la col·lecció Mirmanda d’Edicions de 1984.
  • Primavera, de Ba Jin. Acabadet de sortir del forn, gràcies a Viena Edicions. És el segon llibre de la trilogia formada per Família, Primavera i Tardor. La traductora és l’Eulàlia Jardí, que ja va traduir Família. Esperem que també es publiqui Tardor!
  • Los besos de Lenin, de Yan Lianke. Hem vist aquest llibre gairebé per casualitat, i fa molt bona pinta. L’ha publicat Automática editorial, i la traducció es de Belén Cuadra Mora, un nom que comença a aparèixer en el panorama de la traducció del xinès.
  • Don Quichotte sur le Yangtsé, de Bi Feiyu. S’ha publicat tot just fa un mes, a principis de març, i tot i que ja el tenim llegit no hem sigut a temps de publicar-ne la ressenya abans de fer aquesta llista d’idees per a Sant Jordi. L’ha publicat Editions Philippe Picquier, que té una línia dedicada a l’Àsia. Si sou en una ciutat gran, segurament podreu trobar-lo en paper. Si no, sempre el podeu comprar en format electrònic.
  • Profiler, de Lei Mi. Qui ha dit que les novel·les policíaques bones només poden ser escandinaves? Jo? Doncs em vaig equivocar. Aquest llibre el vaig trobar per sorpresa a Amazon, a un preu escandalós (0,99 €), i forma part d’una trilogia. Em va agradar tant que ja me n’he llegit la segona part i, segurament, em llegiré la tercera. Al mateix preu.

Una llista curta, però amb autors molt diversos. Si no en teniu prou, o si voleu recuperar algun llibre publicat fa més temps, només cal que repasseu els llibres amb 5, 4 o 3 estrelles que he comentat en aquest bloc. Trobareu l’enllaç a la part dreta.

Si voleu fer alguna aportació a la llista, podeu deixar un comentari més avall.

Bona diada!

Celebrem la dona

On Per sifuroIn Caràcter xinès, recomanacionsDeixa un comentari

diadonatreballadoraxinaAvui és el dia de la dona treballadora. I, per tant, també és el dia de la dona traductora. I el dia de la dona autora. No hauria de ser necessari, però encara cal recordar-nos, de tant en tant, que tenim un paper important en la societat i que l’hem de desenvolupar en igualtat de condicions.

És per això que voldria recordar algunes de les autores que he llegit últimament i que considero que val la pena esmentar en un dia com avui. No tot el que he llegit d’elles m’ha agradat, però totes tenen un mèrit o altre. Aquí les teniu.

  • Yiyun Li. Va emigrar als Estats Units i publica directament en anglès. De moment, m’han agradat molt més els relats curts que no pas la novel·la que li he llegit. Us recomano molt Noi d’or, noia maragda i Los buenos deseos (en anglès, A thousand years of good prayers), que vaig comentar en aquest mateix bloc.
  • Amy Tan. Tot i que és americana, la seva herència xinesa està molt present en tot el que escriu. Entre les seves obres més conegudes hi ha El club de la bona estrella, de la qual se’n va fer una pel·lícula, La filla del curandero i La vall de la meravella.
  • Yan Ge, una autora jove amb bones perspectives de futur. Al principi estava més enfocada a adolescents, però sembla que està entrant en el món de les publicacions per a adults i no ho fa gens malament. N’hem llegit alguna novel·la curta, com White horse, i un tros de 我们家 (The Chilli Bean Paste Clan) que ens ha fet venir ganes de llegir-nos-el sencer.
  • Eileen Chang, també coneguda amb el seu nom xinès, Zhang Ailing. És un personatge interessantíssim per la trajectòria que va seguir, ja que va emigrar als Estats Units amb l’arribada del règim comunista. De la seva obra, destaca L’amor a la ciutat vençuda (ens arribarà al juny de la mà de Club Editor) i Lust, caution, que va donar lloc a una pel·lícula que porta el mateix nom.
  • Xue Xinran, periodista. Filla d’una família acomodada, va tenir una infantesa molt marcada per la Revolució Cultural. Els seus llibres solen ser de no-ficció i parlen de temes que solen ser silenciats, com ara els maltractaments a dones o la Revolució Cultural. En aquest bloc vam comentar Generación Mao i Baguettes chinoises.
  • Dorothy Tse, autora de Hong Kong amb un estil força surrealista. Tot i que ha aconseguit diversos premis amb les primeres novel·les, la primera obra traduïda a l’anglès és Snow and Shadow, una recopilació de relats curts (que aviat tindreu en aquest bloc).
  • Yan Geling, autora de gran projecció internacional. En aquest bloc hem parlat de La novena viuda i de Las flores de la guerra (aquesta última l’han portada al cine amb el mateix nom). Així mateix, és autora de Little Aunt Crane, que s’ha publicat en anglès no fa gaire.
  • Wang Anyi, una de les autores més destacades de la Xina. La seva obra més destacada és La canción de la pena eterna, que hem comentat en aquest bloc. També és autora d’una gran quantitat de relats curts, que trobareu citats a la seva entrada de la Wikipedia en anglès.

Com podeu veure, n’hi ha per a tots els gustos: ficció i no-ficció, autores consolidades i joves, dones que escriuen en xinès i dones que escriuen en anglès, dones nascudes a la Xina i que n’han marxat i dones que han nascut fora de la Xina però en parlen a les seves novel·les.

Quina us agrada més a vosaltres? Quina altra autora citaríeu? La llista és llarga. Deixeu un comentari o escriviu a bloc@fustegueres.com.

I recordeu: a Caràcter xinès aviat hi sortirà el SOL.

Points of origin

On Per sifuroIn 4 estrelles, Caràcter xinèsDeixa un comentari

Diao Dou. Points of origin.
Traductor: Brendan O’Kane.
Ed. Comma Press, octubre 2015.
Versió Kindle equivalent a 192 pàgines.
Títol original: 出处.

Points of originAvui parlem d’una recopilació de relats que van des d’una invasió d’escarbats fins als típics torracollons que tenen tot el temps del món per adreçar-se a l’ajuntament demanant millores. Sí, no només n’hi ha a Barcelona: també n’hi ha a la Xina.

Com podeu veure, en aquest llibre tot hi té cabuda, i Diao Dou, l’autor, ens ho presenta amb una certa dosi de sarcasme i imaginació. El primer relat, “Cocroaches” ratlla d’absurd, el surrealisme més salvatge, amb un home obsessionat per la invasió d’escarbats que hi ha al seu poble, mentre la resta de paisans s’acostumen a la presència d’aquests animals i n’acaben treient profit. El segon, “Vivisection” és, en realitat, un compendi de relats més curts, cadascun dels quals narra una història relacionada amb una part del cos. Després passem a una altra història, potser la més surreal de totes, sobre una gata que es transforma (sí, ho heu encertat, aquest capítol es diu “Metamorphosis”). “An old fashioned romance” és, potser el més fluix, però just després arriba “Squatting”, que és simplement brillant, el dels torracollons que anunciava més amunt, en què el nivell de papanatisme que assoleixen els protagonistes, obsessionats amb millorar la vida al seu barri, és absolutament delirant.

Els dos següents, “Imagining the possibilities” i “The Last Shot” queden una mica a part de la resta. Són dos relats més centrats, més reals, i més durs. El primer parla de l’experiència de ser pare (i del paper del germà del pare en la història) i el segon és com un mirall que reflecteix el que passa en un mirall: veiem la història des dels ulls del protagonista i des de fora. Tot seguit tenim “Going to Zhangji”, una mena d’autoconfessió de l’autor que ens parla d’una mena de groupie i del poble imaginari de Zhangji, el “refugi” virtual de l’autor.

L’últim bloc és “Points of origin”, que en realitat és un grup de relats que estan entrellaçats. On acaba un comença el següent i els personatges poden tenir alguna relació entre ells, i la veritat és que en aquesta part apareixen tot de temes i històries molts diferents, des de la d’una dona que queda embarassada i se’n va a tenir la criatura en un altre lloc fins a un estudiant de doctorat deprimit perquè qualsevol amb diners es pot comprar el títol, passant per un policia que fa el torn de nit o un pare que va a comprar llibres amb la filla.

És curiós de notar que, com altres autors (Yan Lianke, Mo Yan), Diao té el seu propi poble referent i imaginari. Tal com diu ell, és un poble inventat on fa que passin les coses, i així ningú no s’hi reconeix i s’enfada per res. Aquest poble és Zhangji, i apareix en diversos dels relats d’aquest llibre. Fins i tot n’hi ha un en què una de les protagonistes vol anar-hi de visita, i és alehosres que l’autor ens confessa que el poble no exiteix…

En definitiva, es tracta d’un recull molt encertat, amb moments tristos, tendres i divertits, que us poden agradar força. L’autor parla de tot d’aspectes de la societat xinesa, i sap trobar el punt adequat per criticar-los sense fer-se pesat. Hem llegit molts altres llibres que algú ha decidit fer-nos arribar pel simple motiu que critiquen l’statu quo xinès o perquè allà són censurats, i no tots són bons.

Aquest, si em voleu fer cas, sí que n’és, de bo. Es mereix un 4,5 a la meva escala d’estrelles, i la traducció, de Brendan O’Kane, també en té part de culpa.

Individuals

On Per sifuroIn 3 estrelles, Caràcter xinèsDeixa un comentari

Lao Ma. Individuals.
Traductor: Martin Mertz.
Ed. Forty-six.
Versió Kindle equivalent a 192 pàgines.
Títol original: 个别人.
Individuals_LaoMa

Ho bategen com a flash fiction, i trobo que el nom és força encertat: aquest llibre inclou històries molt curtetes, algunes de poc més de dues pàgines, que retraten situacions quotidianes amb desenllaços poc habituals. Totes per sota de les 1.000 paraules (això diuen, jo no ho he comptat). Algunes són còmiques, mentre que altres parlen sobre la corrupció que podem trobar en diferents nivells de l’administració xinesa. Algunes són curioses i interessants, mentre que altres es fan pesades i no atrauen.

Diria que, potser, la clau del llibre és que els relats se centren excessivament en el món universitari i administratiu. Jo hauria agraït que els temes fossin una mica més variats. Tot i això, hi ha alguns relats que destaquen força per sobre de la resta, com ara “The Gift”, sobre un garrepa empedreït, “The death wish”, sobre el descontentament crònic d’una dona, “The swearing of oaths”, dedicat a la corrupció en l’àmbit de la construcció, o “A view of the hills”, sobre la contaminació. Per a mi, també destaquen “The Cough”, “Father Time”, “The Collapse” i “Mock Exam”, però potser a vosaltres us n’agradaran d’altres…

En tot cas, es tracta d’un llibre original, amb relats molt curtets, que es poden llegir en pocs minuts. Ideal per als qui feu viatges curts en metro, per exemple.

Les chroniques de Zhalie

On Per sifuroIn 4 estrelles, Caràcter xinèsDeixa un comentari

Yan Lianke. Les chroniques de Zhalie.
Traductora: Sylvie Gentil.
Editorial: Philippe Picquier.
Versió Kindle, equivalent a 515 pàgines.

chroniques_zhalieUna vegada més, l’editorial Philippe Picquier ens ofereix una obra traduïda directament del xinès. La traductora, Sylvie Gentil. L’autor, Yan Lianke, per qui tinc una especial simpatia. La història, la d’un poble deixat de la mà de déu que creix fins arribar a metròpoli, amb tot el que això implica.

Yan Lianke és un gran autor, capaç de retrarar la realitat barrejant-la amb elements surrealistes (o màgics, segons com us ho mireu). Ja li havia llegit altres coses: Les jours, les mois, les années, Bons baisiers de Lénin, Dream of Ding Village, Les quatre livres o La fuite du temps. Cada un d’aquests llibres té la seva gràcia, i mentre uns són més poètics, d’altres retraren la realitat amb un estil gairebé periodístic i encara n’hi ha d’altres que porten fets històrics fins a l’absurd.

A Les chroniques de Zhalie hi trobem una narració que toca molts temes d’actualitat centrant-se en el creixement d’un poble i en l’enfrontament entre els dos personatges principals, en Kong Mingliang (el cap del poble, posterior alcalde, etc.) i la Zhu Ying (primer prostituta i després empresària del sector). Veiem com un poblet com tants altres, amb camins de terra i casetes de fusta i fang, comença a tenir carrers empedrats, carreteres asfaltades, edificis de rajola, fàbriques… i arriba la contaminació, com podem veure en aquest fragment:

“Les fumées noires et les flammes rouges qui s’échappaient des cheminées brûlaient l’air, jour et nuit l’odeur du caoutchouc et la puanteur des égouts agressaient le nez. Mais ils s’y étaient habitués, […]”. O en aquest: “Sur les arbres, les feuilles disparaissaient sous la poussière, les sacs plastique accrochés à leurs branches gonflaient le ventre et claquaient au plus petit souffle de vent.”

Com deia, Yan toca temes d’actualitat com la contaminació, la burocràcia o la corrupció a tots els nivells administratius, i els toca tots d’una manera clara i decidida, però ho fa amb elegància i sense excés, perquè la novel·la no s’acabi convertint en un panflet. I no es queda aquí. També ens presenta altres aspectes de la societat que no necessàriament vénen dels darrers temps. Veiem, per exemple, el domini que els sogres exerceixen sobre la dona dels fills, la suposada submissió de la dona a l’home, les noies joves que es venen com a dames de companyia, la gent jove que se’n va a ciutat amb una mà al davant i l’altra al darrera per trobar feina…

I tot això ens ho presenta amb una estructura original, com si es tractés realment d’alguna mena de crònica o de manual sobre el poble, amb capítols com ara “Evolució del territori”, “Economia general”, “Ecologia i naturalesa”, “L’era postindustrial”…

En definitiva, doncs, un llibre que val molt la pena de llegir i que, d’una banda, ens explica una història inventada i, de l’altra, reflecteix la realitat d’un país que es troba immers en un procés de creixement accelerat.

ATENCIÓ: a Caracter xinès aviat hi arribarà el SOL.