Etiqueta: literatura xinesa

Les aveugles

On Per sifuroIn 4 estrelles, Caràcter xinès2 comentaris

Bi Feiyu. Les aveugles.
Éditions Philippe Picquier, 2011.
464 pàgines.
Traductora: Emmanuelle Péchenart.
Original: 推拿.

Una vegada més, una novel·la que està bé, però que no marca distàncies amb la resta. Massa sovint, hi ha obres que ens venen com a històries molt especials i que, a l’hora de la veritat, el que tenen d’especial és que l’autor i l’entorn on té lloc el relat són “exòtics”…

En aquest cas, doncs, la història no està malament, però es limita a la combinació d’un parell d’històries d’amor, la preocupació per pares o germans, la interacció amb la màfia i algun altre tema menor.

De tota manera, he de dir que hi ha una cosa especialment bona en aquesta obra: la manera en què l’autor aconsegueix lligar les diverses trames i la manera tan fluïda en què salta de l’una a l’altra. I també cal dir que el fet que no hi hagi grans intrigues queda compensat, en certa manera, pels detalls de la vida quotidiana que l’autor ens regala, com ara l’actitut davant dels pares (la ja “clàssica” pietat filial).

Us copio aquest enllaç de l’editorial que l’ha publicat en francès, on trobareu una petita ressenya i, sobretot, un fragment del llibre en pdf perquè en feu un tastet abans d’haver de decidir si el voleu comprar: 

http://www.editions-picquier.fr/catalogue/fiche.donut?id=768&cid=

Per acabar, en aquest enllaç hi trobareu una crítica més positiva que la meva. 🙂

http://www.chinese-shortstories.com/Actualites_52.htm

I mentre us llegiu aquest trosset de llibre, m’acabaré de llegir el Sueño del pabellón rojo. És fascinant com un culebrón de 2.400 pàgines + apèndix et pot mantenir enganxat fins al final…

China in ten words

On Per sifuroIn 4 estrelles, Caràcter xinès2 comentaris

Yu Hua. China in Ten Words.
Pantheon, 2011
Títol original: 十个词汇里的中国
Traductor: Alan H. Barr
Llegit en versió e-book per a kindle

Bé, doncs. Mentre em vaig llegint el Sueño del pabellón rojo que tant us agrada (sí, a mi també!), us faig cinc cèntims d’aquest petit llibre de Yu Hua que se surt una mica de la línia a què ens té habituats. No és la típica novel·la sobre fets que ell ha viscut, sinó que parla d’aquests fets sense entretenir-se a teixir les trames que tant ens enganxen.

Dit això, us vull avisar: si esperàveu un recull d’assajos sobre la Xina d’avui dia, us heu equivocat. En aquest llibre, el que trobem és una sèrie de reflexions de l’autor sobre deu aspectes o conceptes que són especialment importants a la Xina, però són reflexions basades en les seves vivències, no un estudi ple de números i de referències a estudis o a altres autors. No hi busqueu conclusions ni un munt de dades.

Els conceptes que tracta són els següents: poble, líder, lectura, escriptura, Lu Xun, Revolució, desigualtat, arrels (les bases), les imitacions o còpies i el bamboozle (em rendeixo: sóc incapaç de traduir-vos-ho). Alguns ja estan força vistos, com ara la influència de Lu Xun o del Gran Líder (Mao Zedong) en el poble xinès, però altres són força innovadors, com ara el bamboozle mateix o el tema de les imitacions.

En resum, podem dir que aquest llibre no deixa de ser valuós com a visió de la Xina actual, però trobo que, en realitat, cada petit capítol podria acabar essent un relat novelat per l’autor. De fet, alguns passatges d’aquest llibre podrien aparèixer, tranquil·lament, a la seva novel·la Brothers.

Un llibre recomanable, però potser no imprescindible. Segons la meva opinió, Yu Hua ha fet coses millors, totes en el camp de la novel·la (continuo recomanant Viure i Brothers).

Carta als Reis 2012

On Per sifuroIn Caràcter xinès, recomanacions1 comentari

Estan a punt d’arribar els Reis, i pot ser que alguns de vosaltres encara hagueu de fer la carta. 🙂

Si voleu afegir-hi llibres, aquí teniu unes quantes idees. No puc confirmar que les dues obres de Yu Hua s’hagin traduït directament del xinès,* però les altres sí, i la qualitat és bona:

  • Gao Xueqin. Sueño del pabellón rojo. Galaxia Gutenberg, 2010. Traducció editada per Alicia Relinque.
  • Anònim. El erudito de las carcajadas (Jin ping mei). Atalanta, 2010. Traducció d’Alicia Relinque.
  • Wu Cheng’en. Los mandarines. Seix Barral, 2007. Traducció de Laureano Ramírez.
  • Yu Hua. Brothers. Seix Barral, 2009. Traducció de Vicente Villacampa.
  • Yu Hua. Vivir. Seix Barral, 2010. Traducció d’Anne-Hélène Suárez.
  • Ba Jin. Família. Cercle de Viena, 2011. Traducció d’Eulàlia Jardí.
Cal destacar que Alicia Relinque, Anne-Hélène Suárez i Laureano Ramírez són tres dels millors traductors del xinès al castellà que hi ha a l’estat, i dóna gust de llegir qualsevol obra escrita (traduïda) per ells.

La majoria d’aquests llibres estan resumits en aquest bloc (alguns no en castellà). N’hi ha un que encara no hi és. A veure si sabeu quin és!

Bona entrada d’any!

* Segurament, l’obra traduïda per Anne-Hélène Suárez deu haver estat traduïda directament del xinès. Si algú ho pot confirmar, li agrairé que deixi un comentari en aquest post.

Resultat de la votació

On Per sifuroIn Caràcter xinès, recomanacionsDeixa un comentari

Bé, ja fa uns dies que es va tancar la votació, i sembla que la proposta dels Aveugles no us fa gens el pes, mentre que el Sueño del pabellón rojo continua tenint partidaris.

Yu Hua ha aconseguit empatar amb el Sueño a última hora, i serà la propera obra que tindrà entrada al bloc (aquesta mateixa setmana). Per a l’altre guanyador, us haureu d’esperar una mica. Suposo que sabeu que és una miiiica més llarg… 🙂

El que sí que us avanço és la fitxa tècnica de la versió que us comentaré, per si algú se la vol demanar per Reis.

Cao Xueqin, Gao E. Sueño del pabellón rojo
Galaxia Gutenberg, Barcelona 2010.
Edició revisada per Alicia Relinque.

A bicyclette

On Per sifuroIn 3 estrelles, Caràcter xinèsDeixa un comentari

Su Tong. A bicyclette.
Éditions Philippe Picquier, 2011.
142 pàgines.
Traductora: Anne-Laure Fournier.



Aquest llibre està format per relats curts, alguns dels quals són narracions d’històries i sensacions reals, com ara el relat que obre el llibre, que parla sobre les bicicletes i què significaven per a la gent. 


Altres relats són més aviar reflexions de l’autor sobre determinats aspectes de la cultura i l’actualitat xinesa, i va des de què considera que és un caradura fins a com la gent progressa a partir de materials recollits dels veïns.


Direm, doncs, que és un llibre una mica atípic, i que cal agrair-li a l’autor que, ara que sembla que estan de moda els llibres llargs, sigui capaç de dir el que ha de dir en aquestes 142 pàgines i no allargui innecessàriament l’obra.