Cries in the drizzle

Yu Hua. Cries in the drizzle
Anchor Books (Random House), 2007
304 pàgines.
Títol original: 在细雨中呼喊.
Traductor: Alan Barr.

Una vegada més, Yu Hua ens ofereix una novel·la que retrata la vida quotidiana a la Xina. El protagonista és un noi que, de petit, va ser donat en adopció per la seva família. Quan el pare adoptiu mor, torna amb la família original.

Bàsicament, és una obra que parla de les relacions familiars, les relacions entre veïns, i també les relacions entre amics. I, sobretot, ens permet veure com el nen del principi del llibre es va fent gran i adquireix coneixement de la vida.

És un llibre molt recomanable, tot i que segurament no està a l’alçada de Vivir (活着) o de Brothers (兄弟).

A dictionary of Maqiao

Han Shaogong. A dictionary of Maqiao.
The Dial Press (Random House), 2005.
390 pàgines.
Títol original: 马桥词典.
Traductors: Julia Lovell.

Un llibre peculiar. No és una novel·la, en el sentit que no hi ha continuïtat narrativa de principi a fi, però hi ha parts de l’obra que sí que ho semblen. En realitat, és una mena de blog en paper: capítols de durada desigual que intenten reflectir les entrades d’un diccionari però que més aviat responen a explicacions de l’autor sobre personatges, llocs, conceptes, etc.

Amb aquesta estructura, l’autor intenta reflectir l’ambient del camp en l’època en què ell mateix va ser un dels estudiants que Mao va enviar fora de les ciutats perquè els camperols (una de les classes preferents del règim) els “eduquessin”.

En resum: una manera original de veure, una vegada més, la vida al camp; és molt interessant, tot i que aquesta estructura desestructurada fa que costi una mica mantenir el ritme de lectura (hi ha definicions o capítols més interessants que altres). És recomanable, i el podeu trobar en castellà publicat per Kailás (Diccionario de Maqiao).

L’esperit del llop

Jiang Rong. L’esperit del llop.
La Magrana, 2008.
573 pàgines.
Títol original: 狼图腾 (l’obra catalana s’ha traduït de l’anglès: Wolf Totem).
Traductors: Xavier Solé i Núria Parés.

He deixat reposar el llibre més d’un any, però ja és hora de fer-ne el resum. M’ha tornat a passar: «me l’imatxinava més gran». Aquest llibre, guanyador del Man Asian Literary Prize de 2007, m’ha decebut una mica. És d’aquelles vegades que penses: «Amb 100 pàgines menys també ens ho hauria explicat».

No sé si és que no estic feta per a aquesta mena de novel·les, suposadament «èpiques» (penso que avui dia aquesta paraula es fa servir amb massa freqüència), o si la versió catalana hi va tenir a veure. Hi ha algunes imprecisions i incorreccions de tota mena que et poden aigualir la festa. Si no ho recordo malament, en una pàgina s’equiparaven 500 km i 500 li, que no és ben bé el mateix, oi? (un li és mig quilòmetre, o sigui que feu números i veureu que no quadra). I altres coses per l’estil. El que no tinc clar és si aquesta mena d’errades s’han introduït durant la traducció de l’anglès al català o si ja provenen de la versió anglesa. I això em fa tornar al meu tema favorit: SENYORS EDITORS, SI VOLEN TRADUIR D’UNA VERSIÓ INTERMÈDIA I, DE PAS, ESTALVIAR-SE UNS CALERONS, FACIN SERVIR TRADUCTORS AMB NOCIONS DE LA LLENGUA ORIGINAL (XINÈS, EN AQUEST CAS) I RECORRIN A REVISORS AMB UNA PUNTA DE «MALA LLET».

Pel que fa a la història en sí, és una història més d’estudiants enviats al camp durant la dècada de 1960. El que sí que he d’admetre que és original és que aquests van a la Mongòlia interior, i que durant la novel·la anem veient com viuen els mongols nòmades (o seminòmades). Tal com fa pensar el títol, es presta una atenció especial als llops, a les seves activitats a l’estepa mongola i a la relació que s’estableix entre ells i els pobladors mongols, que els cacen i, al mateix temps, els veneren i estimen.

Jiang Rong és el pseudònim de Lü Jiamin, professor universitari i activista prodemocràcia que va ser empresonat durant dos anys després dels fets de Tian’anmen. Aquí trobareu una ressenya més elaborada sobre aquesta obra:

Howard Choy review of Wolf Totem

En resum: és millorable, però si tenim en compte que va ser un supervendes a la Xina, potser caldria donar-li una segona oportunitat.

La canción de la pena eterna

Wang Anyi. La canción de la pena eterna.
Kailas Ficción, 2010.

676 pàgines.
Títol original: The song of everlasting sorrow.
Traductor: Carlos Ossés.

Amb la traducció d’aquesta novel·la, Kailas fa patent, una vegada més, el seu interès en obres escrites per autors xinesos. El que no és tan positiu és que la traducció conté errades, algunes força evidents, que et fan desconfiar de la fidelitat a l’original. Original que, per cert, no és en anglès sinó en xinès… o sigui que, una vegada més, s’ha traduït una obra xinesa partint de la base d’una traducció. No és que hi tingui gaire coses en contra, sempre que la qualitat de la traducció que s’hagi agafat com a original sigui suficient i que la traducció al castellà/català s’hagi fet amb un esperit crític envers el text que s’ha fet servir com a base. Algun dia farem una entrada dedicada únicament a aquest tema.

El fet és que hi ha errades de concordança (“muchos tiempo”, “os vas a enfadar”, “tendría hubiera sido la suerte”), d’interpretació (“los dos echaremos una partida de mahjong…”: en teoria calen quatre jugadors), de desconeixement de l’entorn (“la carretera de Nankín” no és una carretera, sinó un dels carrers més importants de Shanghai, ho podeu comprovar a Google Maps), de traducció (“monosodio glutamate” no deu ser “glutamato monosódico”???; en tot cas, glutamate no és castellà…). El més curiós del cas és que aquests errors estan combinats amb una redacció bona i àgil, que et fa la lectura agradable. No sé si és que l’original (traducció anglesa) tenia molts errors que no s’han detectat amb la traducció o si al traductor al castellà li van donar tant poc temps que no va poder repassar la feina feta… o que no està previst que un revisor passi per darrere del traductor, cosa que trobo necessària en tots els casos i, sobretot, quan les traduccions no provenen del text original: la lectura crítica per part d’un revisor amb coneixements de la cultura original hauria arreglat molts dels errors que conté aquesta traducció.

Total, que tinc el llibre ple de marques, i això fa molta ràbia per dos motius: t’aigualeix la lectura i molesta pagar gairebé 23 euros perquè no puguis llegir tranquil…

Pel que fa a la trama de la novel·la, no és res de l’altre món. La ressenya de l’editorial presenta el llibre com a “relato intemporal sobre la constante búsqueda de la belleza y la transformación individual en años de agitación y aperturismo en China” i diuen que les obres de Wang Anyi són “una experiencia casi musical”. Personalment, trobo que ni una cosa ni l’altra (potser m’estic deixant influir pel descontentament amb la traducció, no ho sé). Trobo que és un llibre de gairebé 700 pàgines que no aporta gran cosa: bàsicament, són les aventures i desventures d’una noia de Shanghai i els seus amors… no és gaire original… ja n’hem llegit molts, d’aquests…

No és que el llibre sigui dolent, però quan les ressenyes són tan bones, t’esperes alguna cosa més.

Chronicle of a blood merchant

Yu Hua. Chronicle of a blood merchant.
First Anchor Books, 2004
Títol original: 许三观卖血记
Traductor: Andrew F. Jones
Llegit en versió e-book per a kindle

Una vegada més, un autor xinès narra una bona part de la història del seu país mitjançant l’evolució d’una família. En aquest cas, però, el tema central i recurrent és la venda de sang en determinats entorns rurals de la Xina, a la qual recorre el protagonista en moment de desesperació econòmica.

Yu Hua, un dels autors més coneguts i de més èxit dels que van començar a fer-se coneguts durant la dècada de 1980 i que va aconseguir la popularitat durant la de 1990, fa un retrat força íntim d’etapes com ara la del Gran Salt Endavant, la Revolució Cultural, el desplaçament massiu dels joves al camp o la Xina pròspera de la dècada de 1980. El més atractiu del cas, però, és que no hi ha dades clares i precises dels anys o les campanyes polítiques, i que cal estar al corrent prèviament de la història recent del país per poder associar determinades explicacions amb els fets històrics. Així, doncs, no es recrea en els efectes de la Revolució Cultural o el desplaçament dels joves al camp, sinó que fa servir la família de Xu Sanguan perquè puguem veure, amb els nostres ulls, què va passar en aquelles èpoques.

Finalment, també és important dir que la qüestió de la venda de sang és un problema important en algunes províncies rurals de la Xina, i que aquesta novel·la va ser escrita abans que aquest tema es fes conegut.

És un llibre recomanable, com tot els de Yu Hua, però segurament no hi trobareu la intensitat de sentiments de 活着 (Vivere, en les entrades d’aquest bloc) ni les situacions còmiques i hilarants de 兄弟 (Brothers, també en aquest bloc).