Generación Mao

Xinran. Generación Mao
Editorial emecé, 2009.
586 pàgines.
Títol original: China Witness.
Traductor: Aleix Montoto.


Aquest llibre reprodueix en forma d’entrevistes la investigació que l’escriptora i periodista Xinran va fer durant dues dècades. En aquestes entrevistes, l’autora recull les vivències personals de gairebé vint persones que han viscut els grans canvis polítics i socials del segle XX a la Xina: des de la caiguda de l’antic règim imperial fins a l’obertura econòmica de la dècada de 1980.


Cal dir que, en general, la manera d’expressar-se que es fa servir en aquest llibre és molt mesurada i discreta. Un estil molt xinès, es podria dir: no es fan recriminacions ni es dóna (gaire) la culpa al govern ni a Mao sobre les desgràcies esdevingudes, tot i que és evident que moltes d’aquestes persones, i moltes altres de la seva generació i de la següent, no van poder fer una vida “normal” (estudis, matrimoni, etc.) com la que ara poden fer els seus fills, i van viure sotmesos a la por que sembraven les diverses campanyes polítiques que van dominar la Xina durant la dècada de 1950 i fins al final de la Revolució Cultural.


És, doncs, un recull interessant de la realitat de mitjans segle XX, i tenim l’oportunitat de veure que totes les novel·les que s’han escrit (i encara s’escriuen) sobre la Revolució Cultural i altres períodes traumàtics de la història xinesa tenen un fons molt i molt real. També és interessant destacar que l’autora, tot i que fa prop de vint anys que viu al Regne Unit, va viure de primera mà l’època de la Revolució Cultural, o sigui que sap de què parla i què busca quan entrevista els seus interlocutors.

Injures célestes

A CHENG. Injures célestes. Éditions de l’aube (poche), 2004. 141 pàgines.
Títol original: [desconegut]
Trad.: Noël Dutrait.


Recopilació de relats molt curts (alguns, de dues pàgines) que, igual que en els dos primers llibres del bloc, retraten la vida quotidiana a la Xina. Aquest, però, només relata històries de l’època “preobertura”, i se centra especialment en l’època de la Revolució Cultural i els primers anys de la dècada de 1970. I això és el que el fa especial, ja que podreu trobar-hi les experiències de les persones que van patir aquest període ple de purgues polítiques, desplaçaments forçosos, gana…

Un exemple de la gana el tenim en la narració que obre el llibre, “La fumée du foyer”, en què els pagesos passen arriben a menjar-se la mà d’un infant (no sabem si només és la mà, però l’efecte ja és prou fort). També hi trobareu:

– Narracions relatives a la “neteja” política o la marginació laboral dels qui no pensaven ben bé com el règim, com ara “Réhabilitation”.

– Estudiants universitaris desplaçats a la força al camp per “reeducar-los” (un concepte molt “interessant” que us recomano que exploreu). Us recomano una lectura atenta de “Specialité”, amb un final un pèl sarcàstic.

– Persones que ocupen un lloc de treball totalment estúpid durant molt de temps i que no volen deixar-lo en mans de ningú altre, com a “Les chaises”.

– Desgràcies naturals, com ara les inundacions, i la manera com reacciona la gent, com a “L’inondation”.

– I el conegudíssim “tal faràs, tal trobaràs”, que podeu llegir a “La tombe”.

I moltes altres coses, que us poden agradar molt! És un llibre fàcil de llegir, amb històries que podeu començar i acabar en cada llegida: ideal per als qui van en transport públic o poden llegir només a miquetes!