Las puertas del paraíso

Yiyun Li. Las puertas del paraíso. 
Editorial Lumen, 2010. 
410 pàgines.
Títol original: The Vagrants.
Traductor: Laura Martín de Dios.

Aquesta vegada, Yiyun Li crea una novel·la que, en certa manera, recorda l’anterior obra Los buenos deseos, que havia publicat la mateixa editorial amb la mateixa traductora. 

Diem que recorda l’anterior perquè utilitza un element, l’execució de Gu Shan, antiga guarda roja, com a excusa per presentar-nos una sèrie de narracions que s’entrellacen però que podrien ser independents: el maltractament psicològic d’una nena minusvàlida, la vida dels pares de la noia executada, els moviments contra el sistema i la censura que imposa, l’obsessió d’un noi per trobar dona…

Tot això, amb el teló de fons de l’època justament posterior a la mort de Mao Zedong, en què el govern tolerava els moviments tímids d’obertura amb la repressió dels moviments que adquirien massa volada.

En resum, una vegada més, cal felicitar la traductora per una feina molt ben feta que ens fa llegir la novel·la d’una manera fluida, i també volem felicitar l’editorial per un motiu doble: per publicar l’obra i per fer-ho amb una edició tan acurada i agradable.

Cité de la poussière rouge

Qiu Xiaolong. Cité de la poussière rouge.
Editorial Liana Levi, 2008. 222 pàgines.
Títol original:
Years of Red Dust.
Traductor: Fanchita González Batlle.

Hi ha molts i molts llibres amb històries quotidianes. Aquest n’és un. El fet de ser un recull de relats fa que pugui tractar aspectes molt diferents, que potser no es podrien tractar tots junts dins d’una mateixa novel·la.

Alguns dels temes que toca són la tornada dels presoners de la guerra de Corea (mal vistos, per por que fessin d’espies per a Taiwan), la seguretat dels funcionaris i els empleats de les empreses estatals (i com canvia això amb l’obertura econòmica de la dècada de 1980), les persecucions dels elements no conformes al règim comunista (en realitat, podia ser qualsevol: tothom que tingués interès per la cultura, que tingués terres, etc.) o coses tan simples com la loteria.

És lleuger i ràpid de llegir, o sigui que, si us cau a les mans, no li feu fàstics. El vaig comprar per Internet a la llibreria Mollat.