Etiqueta: segle XX

A bicyclette

On Per sifuroIn 3 estrelles, Caràcter xinèsDeixa un comentari

Su Tong. A bicyclette.
Éditions Philippe Picquier, 2011.
142 pàgines.
Traductora: Anne-Laure Fournier.



Aquest llibre està format per relats curts, alguns dels quals són narracions d’històries i sensacions reals, com ara el relat que obre el llibre, que parla sobre les bicicletes i què significaven per a la gent. 


Altres relats són més aviar reflexions de l’autor sobre determinats aspectes de la cultura i l’actualitat xinesa, i va des de què considera que és un caradura fins a com la gent progressa a partir de materials recollits dels veïns.


Direm, doncs, que és un llibre una mica atípic, i que cal agrair-li a l’autor que, ara que sembla que estan de moda els llibres llargs, sigui capaç de dir el que ha de dir en aquestes 142 pàgines i no allargui innecessàriament l’obra.

The boat to redemption

On Per sifuroIn 3 estrelles, Caràcter xinèsDeixa un comentari

Su Tong. The boat to redemption.
Doubleday (Transworld Publishers), 2010.
382 pàgines.
Traductor: Howard Goldblatt.


Una vegada més, un llibre que sembla sobrevalorat… després de llegir-ne bones crítiques, l’he llegit i, francament, “me l’imaginava més gran”. Entenguem-nos: el llibre està bé, és amè i es llegeix amb facilitat (suposem que part del mèrit també és del traductor), però no crec que sigui tan especial com diuen alguns.

Per als qui no la conegueu, aquesta novel·la tracta sobre un noi que viu en una barca i la seva relació amb el seu pare i amb la resta de la comunitat “barquera”. I aquest és, segurament, un dels aspectes més interessants del llibre: poder veure com viuen aquestes comunitats “flotants”, que tenen una presència important als rius de la Xina i d’altres països del sud-est asiàtic.

A part d’això, també podem veure com abusen del poder, en un grau més o menys important, tots els qui tenien alguna funció d’una certa importància dins del sistema, i com s’imposen sobre el protagonista i el seu pare.

Si en voleu veure una crítica més a fons, vegeu aquesta de Yiyun Li a “The Guardian”. Us recordo que Yiyun Li és autora de diverses obres, i que en aquest bloc hi podeu trobar referències.


Família

On Per sifuroIn 4 estrelles, Caràcter xinès5 comentaris

Ba Jin. Família.
El cercle de Viena, 2011.
382 pàgines.
Títol original: 家.
Traductora: Eulàlia Jardí.

És una delícia poder llegir en català aquest llibre. És, possiblement, l’obra més coneguda de Ba Jin, el qual, al seu torn, és un dels autors més coneguts de la primera meitat del segle XX.

En aquest llibre, l’autor retrata una família xinesa tradicional en el seu grau màxim: una família en què quatre generacions viuen sota el mateix sostre (un dels objectius més desitjats en l’àmbit tradicional xinès). El relat se situa a les darreries de la dècada de 1910 i principis de la de 1920, moment de grans canvis en la societat xinesa, que van veure el naixement d’un moviment que, amb el temps, va arribar a enderrocar el sistema tradicional que es retrata en el llibre: dones esclavitzades pels mascles de la família, casaments concertats, respecte nul per les opinions dels membres més joves de la família, dones amb els peus embenats i trencats per fer-los semblar més petits…

El que veiem en aquesta narració és com aquesta família es va desintegrant a mesura que els nous temps i les noves tendències hi arriben. De fet, podem veure que les vides dels tres germans protagonistes representen tres tendències clares: el germà gran viu d’acord amb la manera de viure tradicional i obeeix els seus pares i tiets en tot moment, el germà mitjà aconsegueix una solució de compromís (és l’únic dels tres que aconsegueix un prometatge volgut) i el germà petit decideix marxar de casa seva perquè no està d’acord amb les normes tradicionals que li imposen.

En definitiva, és un llibre que val la pena llegir per, si més no, intuir el principi del final de la societat tradicional xinesa i el naixement de la Xina moderna. Pel que fa a la traducció, podem dir que es llegeix amb fluïdesa i que no hi ha errors evidents (tots sabem que, en alguns casos, costa molt llegir una cosa mal traduïda), i això té un mèrit especial perquè és una traducció directa del xinès al català (ha comptat amb un ajut de l’Institució de les Lletres Catalanes).

A dictionary of Maqiao

On Per sifuroIn 3 estrelles, Caràcter xinèsDeixa un comentari

Han Shaogong. A dictionary of Maqiao.
The Dial Press (Random House), 2005.
390 pàgines.
Títol original: 马桥词典.
Traductors: Julia Lovell.

Un llibre peculiar. No és una novel·la, en el sentit que no hi ha continuïtat narrativa de principi a fi, però hi ha parts de l’obra que sí que ho semblen. En realitat, és una mena de blog en paper: capítols de durada desigual que intenten reflectir les entrades d’un diccionari però que més aviat responen a explicacions de l’autor sobre personatges, llocs, conceptes, etc.

Amb aquesta estructura, l’autor intenta reflectir l’ambient del camp en l’època en què ell mateix va ser un dels estudiants que Mao va enviar fora de les ciutats perquè els camperols (una de les classes preferents del règim) els “eduquessin”.

En resum: una manera original de veure, una vegada més, la vida al camp; és molt interessant, tot i que aquesta estructura desestructurada fa que costi una mica mantenir el ritme de lectura (hi ha definicions o capítols més interessants que altres). És recomanable, i el podeu trobar en castellà publicat per Kailás (Diccionario de Maqiao).

La fortaleza asediada

On Per sifuroIn 3 estrelles, Caràcter xinèsDeixa un comentari

Qian Zhongshu. La fortaleza asediada.

Anagrama, 2007.
545 pàgines.
Títol original: 围城.
Traductor: Taciana Fisac.

 

Un llibre àgil i ràpid de llegir, tot i el volum. Els diàlegs són d’una vivesa poc habitual, i les descripcions no hi són sobreres. L’autor retrata amb molta credibilitat la societat benestant de la dècada de 1930, quan comença la invasió japonesa de la Xina i se centra en les relacions humanes.

 
El fil conductor de la novel·la són les aventures i peripècies de Fang Hongjian, un noi que, després d’haver estudiat a l’estranger, torna a casa sense haver aconseguit grans qualificacions i ha d’aconseguir feina. Quan finalment l’aconsegueix, ha d’emprendre un viatge molt llarg durant el qual anem veient les relacions que estableix amb els seus companys de viatge.
 
Tot i que, com hem dit, es dedica a fons a les relacions humanes en sentit ampli i ens mostra un món ple d’hipocresies i en clara transició entre una societat tradicional i conservadora i una societat més dels nostres dies, també hi té un paper molt important les relacions entre home i dona, el matrimoni i la pietat filial (aquest últim, un concepte confucià que ha sobreviscut als grans canvis de la societat xinesa).
 
Considerem que la traductora també té una part del mèrit de la lectura, ja que ha contribuït de manera decisiva a fer-nos arribar el relat original. Només podem retreure-li quatre errades mal comptades en la transcripció de noms de personatge, que en cap moment no ens distreuen de l’argument de la novel·la.