Etiqueta: vida quotidiana

Grenouilles

On Per sifuroIn 2 estrelles, Caràcter xinèsDeixa un comentari

Mo Yan. Grenouilles.
Éditions du Seuil, 2011.
408 pàgines.
Títol original: 蛙.
Traductora: Chantal Chen-Andro.

Com és habitual, Mo Yan ens mostra la vida quotidiana al districte de Gaomi durant la darrera meitat del segle XX. En aquesta novel·la, l’autor, pràcticament especialitzat en la recreació de la vida en zones rurals, toca de ple un tema que no és gaire habitual a les seves obres: la planificació familiar.


Basant-se en la figura d’una tieta seva, Mo Yan s’endinsa en l’època més dura del control del compliment de la política del fill únic, amb conseqüències greus per a moltes famílies: dones mortes durant l’avortament, dones mortes mentre intenten escapolir-se del control dels oficials…


És una obra que, en general, es llegeix ràpid i amb facilitat, que enganxa força. Ara bé, no acabem d’entendre ni de digerir el tall que es fa cap al final. Passada la pàgina 300, l’autor decideix abandonar el format de narrativa per crear una “suposada” obra de teatre. El ritme canvia i s’accelera, però sembla una fugida endavant, com si no sabés ben bé com rematar l’obra. De fet, l’últim naixement que es narra abans d’aquest canvi queda mig amagat i poc clar… (no podem donar més pistes sense “xafar” l’intriga).


Cal dir que aquesta és una de les cinc obres que han rebut el premi Mao Dun 2011. Ara caldrà veure què passa amb la traducció al castellà/català. Es farà? Es farà des del xinès o des d’una llengua intermèdia? Podrem gaudir d’una traducció fluïda i correcta o tindrem les errades habituals? Quina editorial s’hi atrevirà? Serà Kailás, que últimament ens ofereix les traduccions d’aquest autor?


S’admeten apostes. 

The boat to redemption

On Per sifuroIn 3 estrelles, Caràcter xinèsDeixa un comentari

Su Tong. The boat to redemption.
Doubleday (Transworld Publishers), 2010.
382 pàgines.
Traductor: Howard Goldblatt.


Una vegada més, un llibre que sembla sobrevalorat… després de llegir-ne bones crítiques, l’he llegit i, francament, “me l’imaginava més gran”. Entenguem-nos: el llibre està bé, és amè i es llegeix amb facilitat (suposem que part del mèrit també és del traductor), però no crec que sigui tan especial com diuen alguns.

Per als qui no la conegueu, aquesta novel·la tracta sobre un noi que viu en una barca i la seva relació amb el seu pare i amb la resta de la comunitat “barquera”. I aquest és, segurament, un dels aspectes més interessants del llibre: poder veure com viuen aquestes comunitats “flotants”, que tenen una presència important als rius de la Xina i d’altres països del sud-est asiàtic.

A part d’això, també podem veure com abusen del poder, en un grau més o menys important, tots els qui tenien alguna funció d’una certa importància dins del sistema, i com s’imposen sobre el protagonista i el seu pare.

Si en voleu veure una crítica més a fons, vegeu aquesta de Yiyun Li a “The Guardian”. Us recordo que Yiyun Li és autora de diverses obres, i que en aquest bloc hi podeu trobar referències.


La fortaleza asediada

On Per sifuroIn 3 estrelles, Caràcter xinèsDeixa un comentari

Qian Zhongshu. La fortaleza asediada.

Anagrama, 2007.
545 pàgines.
Títol original: 围城.
Traductor: Taciana Fisac.

 

Un llibre àgil i ràpid de llegir, tot i el volum. Els diàlegs són d’una vivesa poc habitual, i les descripcions no hi són sobreres. L’autor retrata amb molta credibilitat la societat benestant de la dècada de 1930, quan comença la invasió japonesa de la Xina i se centra en les relacions humanes.

 
El fil conductor de la novel·la són les aventures i peripècies de Fang Hongjian, un noi que, després d’haver estudiat a l’estranger, torna a casa sense haver aconseguit grans qualificacions i ha d’aconseguir feina. Quan finalment l’aconsegueix, ha d’emprendre un viatge molt llarg durant el qual anem veient les relacions que estableix amb els seus companys de viatge.
 
Tot i que, com hem dit, es dedica a fons a les relacions humanes en sentit ampli i ens mostra un món ple d’hipocresies i en clara transició entre una societat tradicional i conservadora i una societat més dels nostres dies, també hi té un paper molt important les relacions entre home i dona, el matrimoni i la pietat filial (aquest últim, un concepte confucià que ha sobreviscut als grans canvis de la societat xinesa).
 
Considerem que la traductora també té una part del mèrit de la lectura, ja que ha contribuït de manera decisiva a fer-nos arribar el relat original. Només podem retreure-li quatre errades mal comptades en la transcripció de noms de personatge, que en cap moment no ens distreuen de l’argument de la novel·la.

 

Las baladas del ajo

On Per sifuroIn 3 estrelles, Llibres2 comentaris

Mo Yan. Las baladas del ajo.
Kailas Ficción, 2008.
489 pàgines.
Títol original: 天堂蒜台之歌.
Traductor: Carlos Ossés.

Kailas confirma el seu interès en obres d’autors xinesos i, més concretament, en l’obra de Mo Yan (tres obres publicades en la col·leció Kailas Ficción). Així mateix, Mo Yan segueix la seva línia de retrat costumbrista de la societat rural xinesa.

En aquest llibre, l’autor tracta el cas del conreu massiu d’alls a les darreries del segle XX, que va ser fomentat des del govern. Quan els pagesos van intentar vendre tot el producte, es van trobar que els magatzems governamentals no podien absorbir totes les vendes i es van acabar revoltant.

Això és el que trobareu en aquest llibre, entrellaçat amb les històries quotidianes a què ens té acostumats en Mo Yan.

English

On Per sifuroIn 2 estrelles, LlibresDeixa un comentari

Wang Gang. English.
Éditions Philippe Picquier, 2008.
463 pàgines.
Títol original: 英格力士
Traductor: Pascale Wei-Guinot i Emmanuelle Péchenart.

Aquest llibre és una història més sobre la Revolució cultural xinesa, aquest cop des del punt de vista d’un noi, en Liu Ai, que viu al Xinjiang.

Tot comença quan arriba un professor d’anglès nou. Aquest professor és diferent de la resta, va arreglat i perfumat, i sembla molt més modern del que és habitual. Això, entre altres coses, farà que tingui problemes i acabi patint les represàlies habituals de l’època.

Cal destacar que el fet que la història tingui lloc al Xinjiang no aporta res d’especial: podria passar allà o a qualsevol altre lloc recòndit, ja que no s’hi veu pas retratada la comunitat musulmana ni els seus costums. L’autor se cenyeix a la vida de l’estudiant que n’és el protagonista.

Aparentment, aquest llibre ha estat un supervendes a la Xina, tot i que al nostre parer potser no n’hi havia per a tant…

Si voleu informació més detallada, podeu visitar aquest enllaç:

Danwei: ressenya sobre English