Avui comencem a parlar de la nostra collita d’estiu francesa. El primer a passar per caixa és Au revoir là haut, que en català és Ens veurem allà dalt, publicat per Edicions Bromera i traduït per Albert Pejó Orellana.

El primer que he de dir de la versió francesa de butxaca és que la portada és absolutament horrorosa (la podeu veure aquí al costat). Fa venir ganes de no comprar-lo. En canvi, la història t’enganxa des de la primera línia. Dura, tendra, imaginativa, terrible… la història de tres soldats que, un cop acabada la primera guerra mundial, han de refer la seva vida com poden: uns ho tenen més fàcil, mentre que altres han quedat ferits visiblement i afectats de per vida.

Els tres personatges són tan diferents i estan tan ben entrellaçats que fa goig de llegir la història. Per una banda, tenim el capità d’Audalnay-Pradelle, un ésser ambiciós que no para davant de res i no dubta a treure profit dels contactes dels altres per aconseguir el seu objectiu. Per l’altra, tenim l’Edouard i l’Albert, tots dos subordinats del primer, que resulten ferits just uns dies abans d’acabar la guerra. L’Edouard no podrà refer la seva vida, ja que un obús li arrenca una part de la cara. I l’Albert, que queda afectat anímicament (paranoia, depressió), intentarà tenir-ne cura i fer-li recuperar les ganes de viure.

A aquest triangle cal afegir-hi uns quants personatges secundaris de categoria, com el pare i la germana de l’Edouard, que tenen algunes intervencions de molt mèrit. Agafeu tot això, poseu-ho en context (França – París, 1918-1920), i tindreu una història que val molt la pena de llegir per veure què va passar amb els veterans de la Gran Guerra, molts dels quals no es van poder tornar a adaptar a una vida “normal”.