Avui us parlaré de Los juguetes de la guerra, un llibre de Carolina Pobla publicat per Maeva que em va arribar de sorpresa a mig confinament. Sí, s’escapa una mica del que solc llegir, però algú va pensar que em podia agradar i me’l va enviar. Com deia, una sorpresa. 🙂

Es tracta d’una història que ens porta a l’Alemanya de la Segona Guerra. L’Elsa, mare de sis criatures, marxa de la ciutat per passar el període més problemàtic en un poble de muntanya on havia passat els estius de petita. Els avis hi tenien un casal ben gran, i quan l’Elsa hi arriba amb la seva petita tropa resulta que ha estat ocupat pels soldats alemanys, que n’han fet un hospital militar.

A partir d’aquest moment, amb l’ajuda d’en Johann i la Ramona, antics cuidadors del casal, l’Elsa se’n va a viure amb els seus fills en una petita cabana a dalt de la muntanya, que m’ha recordat vagament la caseta on la Heidi vivia amb el seu avi.

I aquí comença l’aventura. Els nens s’han d’adaptar a una nova vida, lluny de les comoditats de la vida urbana d’aleshores: no tenen aigua corrent, ni calefacció, i per anar a l’escola han de recórrer un bon tros, que a l’hivern es fa molt pesat a causa de la neu i el fred. Coneixeran altres nens, hi faran amistat, veuran com la família s’engrandeix amb incorporacions inesperades, i també hi haurà lloc per a l’amor i l’esperança.

Tot canvia quan la guerra s’acaba i els soldats alemanys marxen a corre-cuita i apareixen els americans. L’Elsa haurà d’adoptar un paper de mediadora entre soldats i poble, i algunes relacions es complicaran. Sí, podríem dir que en algun punt hi ha una mica de res de massa sucre, però la veritat és que és un bon llibre que, sobre el rerefons de la guerra, també incorpora temes com ara la vida rural o les dificultats en les relacions en els matrimonis convinguts (amb un punt de maltractament psicològic i tot). En definitiva, és una lectura agradable i gens pesada.