Avui parlem de El lector fiel, de Max Seeck, publicat per Maeva Noir. Quan el vaig començar no sabia ben bé què esperar-me perquè no havia llegit mai una novel·la negra finlandesa. Els meus antecedents més propers eren:

• L’imprevisible i no sempre correcte Harry Hole, de la policia d’Oslo, que adoro.
• El més aviat previsible i mai correcte Sebastian Bergmann, col·laborador de la policia sueca.
• La força previsible i sempre correcta Camila Lackberg, també de la policia sueca.

I el dubte era: què puc esperar d’una inspectora finlandesa? Serà del tipus Harry/Sebastian o del de la Camilla?

Doncs al final, ni una cosa ni l’altra, tot i que hi veig uns tocs diferents dels altres tres que segurament són perquè l’autor és força més jove que els altres: hi ha més atenció a la diversitat racial, per exemple, i les tecnologies hi tenen un paper més important.

L’argument

La història és clàssica dins del que seria la novel·la d’aquest tipus, i tampoc us puc dir gaire cosa perquè us desmontaria la intriga: hi ha una sèrie d’assassinats que segueixen les pautes dels que es descriuen als llibres d’en Roger Koponen. Al principi, la policia no sap ni per on girar-se, i hauran d’avançar a poc a poc fins a anar recollint pistes i teixint teories.

Al mateix temps, anirem coneixent el passat de la Jessica Niemi, la inspectora protagonista, que al principi desconeixem. No sabem res de la seva família, no sabem de què es coneix amb el cap de policia… un misteri.

Fins aquí l’argument. Ara, passem a temes complementaris.

Complements

Crec que l’autor, a part de desenvolupar una trama típica, plena d’intrigues i pistes que hem d’anar lligant, ha volgut tocar diversos temes que ajuden a donar cos a la història. No els ha desenvolupat a fons, sinó que ens dona unes quantes pinzellades que incorporem a la resta.

Així, doncs, apareixen amb força les (ja no tan noves) tecnologies. Per escalfar motors, diré que hi ha una menció especial a la Wikipèdia, un recurs superutilitzat que poques vegades s’esmenta en les novel·les. Aquí, en canvi, és un dels recursos que es fan servir a la investigació i m’ha agradat molt veure com l’autor fins i tot comenta que hi ha entrades més llargues en uns idiomes que altres. Un altre aspecte que té presència important és la viralitat dels vídeos a les xarxes socials. Això sí que surt més sovint, però entre això i el comentari anterior em fa pensar que Max Seeck és més jove que altres autors de negra i que ho fa valer.

Un altre aspecte que apareix és el de les malalties mentals. En aquest cas, la perspectiva és molt interessant: no aprofundeix en les malalties en sí, sinó en el fet que segons quines persones amb problemes d’aquest tipus poden ser molt vulnerables davant de gent que se’n vol aprofitar per als seus propis fins. Ho veureu si us llegiu el llibre.

No puc especificar més perquè, precisament, la gràcia del llibre és com fa lligar tot de temes que, al principi, apareixen de manera dispersa i sembla que no tinguin relació. Veureu que la història avança a poc a poc, en dos fronts. Més endavant, però, la cosa s’accelera i el final és trepidant. He de dir que la protagonista, la Jessica, no m’és especialment simpàtica, però la història està ben trenada i val la pena. I el final, molt ben trobat!