M’ha encantat aquest llibre, he volat d’una banda a l’altra de l’Atlàntic! És increïble com escriu Maryse Condé, i el que explica és molt especial. Célanire colltallat és un llibre espectacular que ens obre un món on la realitat i la imaginació es mesclen, ens porta a l’Àfrica i al Carib de fa un segle, i ens mostra com funcionava el colonialisme, però també la vida real dels llocs on passa la història.

Ja ho veieu pel títol: la protagonista es diu Célanire i té una ferida al coll bastant evident. Qui l’ha ferida? Per què? Quins objectius té ella?

La nostra protagonista, tot i ser de Guadalupe, va a parar a la Costa d’Ivori, on ha de treballar en una llar per a nens que pertany a una missió francesa. És guapa, té una voluntat molt forta, i des del moment que arriba tot comença a funcionar diferent i es produeixen morts estranyes. Hi està relacionada?

Al llarg del llibre veurem com, poc a poc, l’autora ens va descobrint els objectius de la Célanire, així com els seus orígens (per a mi, la part més interessant del llibre!). L’escriptura és gairebé hipnòtica, com si seguís algun ritus que et fa accelerar el ritme de la lectura i et porta a llocs que no t’hauries imaginat.

Parlant de llocs, ha sigut extremadament interessant la vessant “geogràfica” de la història, ja que he après coses sobre Costa d’Ivori i Guadalupe. No oblideu que llegeixo els llibres amb el Google Maps al costat, especialment els que passen en territoris que  no conec gaire. En tot cas, ha estat una lectura molt absorbent, que pràcticament m’ha fet sentir que era en el lloc on passava tot.

Com comentava més amunt, un aspecte destacat del llibre és la societat colonial de l’època. Condé ens mostra la relació entre colonitzadors i colonitzats, la barrera que existeix entre tots dos grups, però també hi trobareu altres coses, com ara el paper de la dona en el context que ens presenta i la importància de l’educació per sortir del forat. 

En definitiva, una primera aproximació a Condé molt satisfactòria que m’ha deixat amb ganes de llegir-ne més i, també, amb ganes de continuar explorant el catàleg de L’Agulla Daurada, que amaga llibres sorprenents. Ara, a esperar amb moltes ganes la col·lecció Mississipi, que ens portarà literatura d’aquesta zona i que espero explorar a fons!