Feia dies que no publicava res sobre literatura xinesa. O res, en general. Avui, doncs, toca parlar de Después de Mao, una antologia de relats escrits per autors xinesos nascuts entre 1960 i 1980. La compilació i traducció és obra de Miguel Ángel Petrecca, i la publicació és de Adriana Hidalgo Editora, una editorial argentina que està publicant obres traduïdes del xinès. Cal estar pendent de com avança!

En aquest recull trobarem obres d’alguns dels autors joves de més anomenada d’una fornada que té la difícil tasca de donar relleu a la generació de gegants literaris com Yu Hua, Yan Lianke o el Nobel Mo Yan. Això no és fàcil, i les comparacions són odioses, o sigui que me n’abstindré.

Lògicament, aquests autors més novells deixen enrere els temes més habituals en els autors precedents i entomen el repte de ser cronistes de la seva època. Això fa que explorin un món xinès que deixa enrere el lirisme (o el drama) rural i se centrin en ambients més urbans, amb una economia que evoluciona a tota marxa cap a un capitalisme controlat.

Com sempre que llegeixo un recull de relats, n’hi ha hagut que m’han encaixat com un guant i altres que no m’han acabat de fer el pes. Ja sabeu que això em passar amb tots els reculls, i és especialment lògic en aquest cas perquè Petrecca ha fet un recull que cobreix perspectives i estils molt diferents per, suposo, facilitar-nos l’entrada a la narrativa xinesa contemporània.

Tot i que no m’hagin agradat tots, sí que puc dir que és un bon lloc per començar a tibar fils i explorar la literatura xinesa. Aquí trobareu obres d’autors com ara Lu Nei, Lu Min o Sheng Keyi, dels quals ja havia llegit llibres que havia comentat aquí al blog:

• A Tree Grows in Daicheng i Young Babylon, de Lu Nei.
• Cena para seis, de Lu Min.
• Frutos salvajes i Northern girls, de Sheng Keyi.

Coneixeu algun d’aquests llibres o autors? Teniu curiositat per conèixer-los?