Lu Nei. Young Babylon.
Traductora: Poppy Toland.
Amazon Crossing, setembre 2015.
Versió Kindle, equivalent a 328 pàgines.

Young Babylon no és una novel·la d’intriga, ni d’amor, ni històrica. No té tres trames a l’hora ni un ritme trepidant. No hi ha misteris. És una narració clara i senzilla com la vida. És la vida, de fet.

En aquest llibre, Lu Nei ens explica la seva vida en una fàbrica química, una de les moltes que hi ha a la Xina. Tot el que hi veiem podria estar passant ara mateix.

De fet, podria estar passant a la Xina o a casa nostra. I això és el que, malgrat la manca de misteri o de poesia, fa que hi connectis. El protagonista, en Lu Xiaolu, entra a treballar en aquesta fàbrica com a aprenent, i nosaltres anem aprenent amb ell com funciona aquesta macroempresa: regals al seu tutor perquè li ensenyi millor les coses, la picaresca dels treballadors per treballar menys, la manera de canviar de departament…

Tot ho diu directe, com aquí:

“The most important thing in the chemical factory was to get assigned to a good trade. For this you needed to get someone on your side, through cigarettes and other gifts.”

I això és el que fan tots plegats: regalar tabac a tort i a dret. Jo mai no havia vist tants paquets i cigarretes junts en una novel·la.

També trobem algunes pinzellades sobre altres temes, com ara les feines “de més a més” que fan alguns treballadors mitjanament qualificats (les paradetes de reparar bicicletes), els cartells amb eslogans tan habituals a la Xina (“treballeu amb ganes, torneu contents a casa”), la reforma amb el treball…

Tot això va acompanyat d’una representació coral de personatges que cobreix tota mena de perfils: des d’una metgessa (no llicenciada, encara) que no se sap ben bé com ha anat a parar en aquesta fàbrica (sospito que pot tenir a veure alguna cosa amb els fets de Tian’anmen, a veure què us sembla a vosaltres) fins al pare del protagonista, que és enginyer, passant per tota mena de supervisors, electricistes, gent amb poca formació que parlen de manera pomposa… una mica de tot per acolorir la història.

En definitiva, es tracta d’un llibre interessant que supleix la falta de ritme documentant a fons la vida quotidiana en una fàbrica que, de fet, podríem considerar un petit poble. Un llibre molt recomanable si esteu interessats a conèixer la realitat dels treballadors d’aquests centres a la Xina.