Hi ha llibres que són com un cop de puny a l’estómac, i d’això, en Ferran Garcia en sap un munt. Avui us parlo de Sau, el tercer llibre que li llegeixo, i puc dir que està a l’altura de l’estil i el contingut habitual de l’escriptor. Chapeau, Ferran!

En aquesta ocasió, a més de portar-nos a la part més feréstega de Sau i la zona, l’autor fa arrencar la història en una plantació a Guinea Equatorial, on trobarem alguns dels personatges centrals de la novel·la. Novel·la? Novel·les? La pregunta és lícita, ja que el llibre està dividit en dues parts que podem entrellaçar, però que podrien ser llibres diferents.

Així doncs, comencem amb la família Sala de Bruc a Guinea. Us puc ben dir que aquesta part em va encantar, i que en certa manera em va fer pensar en Maryse Condé i el seu Célanire colltallat: un ambient on hi ha espai per als esperits i elements sobrenaturals. Una sèrie de fets fan que la família decideixi tornar a Catalunya, a la plana de Vic d’on és originària, i a partir d’aquí ja no us explico res més per no pifiar-la.

I aquí arriba la part que m’ha fet pensar més: la segona història. 

Fem un salt en el temps, però ens mantenim a la mateixa zona: Sau i entorns. Admeto que aquí m’ha costat més fer encaixar les peces, trobar les relacions que hi ha entre personatges i el perquè de tot plegat. Al final me n’he sortit bastant, però he suat una mica perquè em costava concentrar-me (no és culpa del llibre, això, és cosa meva). Sincerament, no sé què us en puc avançar per no xafar-vos la lectura: llegiu amb atenció i doneu-vos temps per pair el que us explica!

“Sau” és un llibre complex, ric en subtrames i personatges: polièdric, podríem dir. Així doncs, cadascú en disfrutarà més un aspecte o un altre, en funció dels seus gustos. Ja us he dit que no vull aprofundir en la història per no fer espòilers, però sí que us vull parlar dels aspectes que més m’han enganxat:

M’encanta la intensitat que l’autor posa en les seves històries. La cruesa amb què ho ens explica tot plegat. Misèria humana, desolació, atmosfera asfixiant a estones, brutalitat, inquietud, implacable, ombra, foscor… ens obliga a mirar sota la superfície, i no sempre hi trobem un món amable.

L’entorn natural que ens presenta l’autor és ideal per aconseguir el seu objectiu: una natura que, igual que pot ser majestuosa en un dia de sol, pot generar ambients llòbrecs, feréstecs, ombrívols… llocs i paratges que es presten a la narració fosca i dura a què ens té acostumats aquest autor.

Més en general, diria que en Ferran forma part d’un grup d’escriptors que m’han fet retrobar amb la tradició literària rural més crua de casa nostra. Obres com Terres mortes, Et vaig donar ulls… o el grandíssim Guilleries m’han fet reconnectar amb llibres més clàssics com Els sots feréstecs (atenció, nova edició!), La punyalada, Solitud o fins i tot algun Folch i Torres dels més obscurs (hi ha vida més enllà d’en Massagran!).

En definitiva, Sau és un llibre que t’estreny l’ànima i que cal llegir amb atenció per no perdre’s cap detall. Realisme màgic? Punts de sobrenatural? Surrealisme? No sé com qualificar-lo, però no hi ha dubte que no us deixarà indiferents i que cal continuar atents a les publicacions d’aquest autor i, també, de l’editorial Males Herbes: la seva selecció d’obres és sorprenent i realment bona.