Categoria: Caràcter xinès

Categoria sobre literatura i llengua xinesa. Recull les entrades provinents del blog “Caràcter xinès”, que el setembre de 2018 es va fusionar amb “L’illa deserta”.

La pesca de Sant Jordi

On Per sifuroIn Caràcter xinès, recomanacionsDeixa un comentari

Ho vaig intentar, però al final, per Sant Jordi, poca literatura xinesa vaig poder pescar…

Viena aposta per Ba Jin

De la llista que m’havia fet, ni un. Sí, ja ho sé: a les paradetes no hi cap tot. De tota manera, trobo que una petita representació del que en podríem dir “altres literatures” hi hauria de ser. No anava a controlar-ho tot, però hi vaig veure poca cosa d’autors asiàtics… o africans! (els grans oblidats).

Ara bé, sí que he de dir que vaig tenir una sorpresa agradable. Viena Edicions repeteix autor i traductora: les Nits fredes de Ba Jin eren en un lloc força visible d’una paradeta. En tot cas, el lloc era prou visible perquè el detectés i, xap!, directe a la bossa (previ pagament, és clar).

Pel que diu a la portada, la traducció s’ha fet del xinès, i l’ha feta l’Eulàlia Jardí, que ja va traduir Família d’una manera força reeixida i que trobareu també en aquest bloc.

Ja tinc el llibre sobre la taula. Ara falta trobar el moment de llegir-se’l.

I vosaltres, què? Vau trobar alguna cosa que us seduís entre tantes paradetes?

(Si voleu veure què més em vaig comprar, passeu per L’illa deserta, el meu bloc sobre altres literatures.)

Idees per a Sant Jordi 2013

On Per sifuroIn Caràcter xinès, recomanacionsDeixa un comentari

Acabo de veure que l’última entrada del bloc és de principis de març… Queden quatre dies per a Sant Jordi, i més o menys ja sé què sortiré a buscar. 🙂

Aquest any us divideixo la llista en dues categories: llibres que he llegit i que us recomano amb tota confiança, i llibres que crec que poden estar bé, però que no m’he llegit i que tampoc sé si podré trobar a Barcelona. Comencem per les recomanacions sobre segur:

Sueño en el pabellón rojo, de Cao Xueqin
Aquest ja us l’he recomanat altres vegades, però és que és boníssim, i la traducció de l’Alicia Relinque és espectacular. És un totxo, però és molt recomanable.

Canvis, de Mo Yan
La traducció és de Carles Prado-Fonts. No és un dels meus autors favorits, i aquest llibre s’aparta una mica de les seves històries habituals. Ara bé, si voleu saber com va viure la seva etapa de joventut en una Xina molt “socialitzada”, és una bona opció. I la traducció és impecable.

¡Vivir!, de Yu Hua
Jo el vaig llegir en italià, però ara hi ha la traducció al castellà d’Anne-Hélène Suárez, una de les millors traductores de xinès al castellà, garantia segura. Un llibre que us emocionarà. Publicat per Seix Barral.

Brothers, de Yu Hua
Hilarant, còmic i tendre a l’hora. Sempre em sorprèn la capacitat de Yu Hua de canviar de tema i de registre, una cosa que no tots els autors saben fer (es nota que és un dels meus autors preferits?). No conec la traducció al castellà, que ha publicat Seix Barral.

Noi d’or, noia maragda, de Yiyun Li
Fantàstica col·lecció de relats breus, amb traducció d’Ainara Munt Ojanguren. Un llibre deliciós, fresquet i tendre al mateix temps, que podeu comprar-vos i regalar sabent que agradarà.

China en diez palabras, de Yu Hua
Sí, val, d’acord. No us en recomanaré cap més d’aquest bon home en una temporada. Però és que aquest és novetat, amb traductora de confiança (Nuria Pitarque) i us explicarà, mitjançant deu conceptes, la Xina d’avui dia.

Pel que fa als meus objectius, aquí en teniu uns quants (si hi feu clic, veureu la referència completa):

Ah, i si voleu variar una mica i us interessen altres literatures, també podeu passar pel meu bloc L’illa deserta i veure altres recomanacions. 😀

Bé, això és tot per avui. Que tingueu un bon Sant Jordi, i una bona pesca!

Au pays du cerf blanc

On Per sifuroIn 3 estrelles, Caràcter xinèsDeixa un comentari

Chen Zhongshi. Au pays du cerf blanc.
Editions du Seuil, 2012.816 pàgines.Títol original: 白鹿原.
Traductors: Baoqing Shao, Solange Cruveillé

Una vegada més, un llibre que hauria explicat el mateix amb 200 pàgines menys… això comença a ser una constant en les novel·les per sobre de 500 pàgines. Sembla que es paguin a pes.


La història transcorre a la Xina rural, durant l’època de transició entre la caiguda de la dinastia Qing (1911) i l’arribada al poder dels comunistes (1949). Així, doncs, cobreix un període força ampli durant el qual veiem com les dues famílies protagonistes aconsegueixen el poder i el perden, ara l’una ara l’altra.

Podem veure-hi relacions adúlteres, amors il·lícits i amants repudiats per la família, ritus familiars i tribals, l’arribada i la marxa dels nacionalistes i, amb aquestes anades i vingudes, les “neteges” que es feien entre els seguidors del règim sortint… tot plegat embolicat amb la capa de pseudomisticisme que proporciona la denominació “cérvol blanc”.

En definitiva, un llibre que està força bé, però que potser no caldria haver fet tan llarg.

Northern girls

On Per sifuroIn 3 estrelles, Caràcter xinès3 comentaris

Shen Keyi. Northern Girls.
e-penguin, 2012.
Edició Kindle (equivalent a 286 pàgines impreses).
Títol original: 北妹.
Traductora: Shelly Bryant

Els temes per a novel·la són inesgotables, i jo encara no havia llegit mai res sobre les noies que migren dels pobles a les grans ciutats xineses per intentar aconseguir una vida millor, lluny de la misèria i dels costums i les tradicions.

Per a mi, doncs aquest llibre ha estat un descobriment, ja que presenta les “aventures” de dues noies que decideixen marxar del seu poble i anar a Shenzhen durant la dècada de 1990. En aquell moment, Shenzhen era una de les poques zones de desenvolupament especial que hi havia a la Xina i gaudia d’una mena d’aura i era l’origen d’un mute de mites i llegendes urbanes que atreien molta gent que volia trobar una feina més ben remunerada que als seus llocs d’origen amb la il·lusió de fer-se rics.

La protagonista de la novel·la, la Xiaohong, és una persona optimista, que no dubta de la capacitat pròpia d’aconseguir el que vol, i que, potser per això, no té prou en compte la capacitat dels altres per posar-li entrebancs o intentar aprofitar-se d’ella. Massa innocent? Naïf? No sabria com definir-la. I tampoc dubta a treure profit del seu propi cos o dels contactes per aconseguir el que es proposa.

En definitiva, aquest llibre reflecteix una realitat que, segurament, continua vigent: la migració interior xinesa, il·legal, cap a les grans ciutats. Si us el llegiu, podreu fer-vos-en una bona idea. Si voleu tenir més informació sobre aquest tema i sobre l’autora, llegiu-vos aquesta entrevista amb ella.

Ah, i el que m’agradaria saber és si us heu fet amics de la protagonista o si, al contrari, l’heu trobada un xic repel·lent… crec que no deixa indiferent.

Canvis

On Per sifuroIn 3 estrelles, Caràcter xinès3 comentaris

Mo Yan. Canvis.
Edicions 62, 2012.
112 pàgines.
Títol original: 变.
Traductor: Carles Prado-Fonts.

Ai, en Mo Yan… Per més que el llegeixo… no hi connecto. Entenguem-nos bé: les seves històries deixen veure la vida en entorns rurals de la Xina. Són històries reals. Fins aquí, cap objecció. Ara bé, és com aquells cantants tan bons i amb un estil tan marcat que, al final, tot em sona igual… Les coses sempre passen a Gaomi… I el més bo del cas és que sempre que em cau un llibre seu als braços l’acabo llegint…

I ara, per postres, li han donat el premi Nobel de literatura. Hi ha qui creu que se’l mereix, i hi ha qui creu que no. Jo més aviat sóc dels que pensen que no. Però bé, això ho decideix gent amb més criteri que jo, o sigui que no ho discutirem. El que sí que vull destacar és el paper tant important que tenen els traductors a l’hora de premiar els autors que no escriuen en anglès. Mai no me n’havia adonat fins ara: quants membres del jurat suec entenen el xinès? O l’alemany? O l’hongarès? Així, doncs, hem de tenir en compte que el premi és, en certa manera, mèrit del traductor perquè el que llegeix el jurat és la seva traducció, no l’original.

I, és clar, m’he llegit els seus Canvis després de saber que li donaven el premi… i aquesta història m’ha quedat curta. No m’ha semblat que estigués a l’alçada…

De tota manera, sí que hi ha algun aspecte que val la pena destacar, com ara la manera que l’autor té de sortir del seu entorn i prosperar (apuntar-se a l’exèrcit). O bé l’èxit que aconsegueix el seu amic, intrigant i vividor. O l’existència del suborn (ara se’n diu “sobres”), fins i tot a escales ínfimes. Tot de coses que passen a la Xina, en una societat que, després d’estar mig adormida, un bon dia es va despertar i va iniciar l’obertura.

En tot cas, és una narració personal de la vida a la Xina. Si us interessen aquesta mena de vivències, val la pena que us la llegiu.