Una noche sin luna

Dai Sijie. Una noche sin luna.
Salamandra, 2008.
253 pàgines.

Títol original: Par une nuit òu la lune ne s’est pas levée.
Traductor: José Antonio Soriano. 

Tot i que l’autor intenta donar-li un toc especial amb el rerefons de la recerca d’un manuscrit antic, no deixa de ser una història de noia coneix noi”. Sí, és cert que ens serveix per conèixer el Beijing de finals dels setanta i principis dels vuitanta, que es fan al·lusions a la vida en els camps de reeducació i a algun altre detall clarament xinès, però la veritat és que el pes de la història amorosa és massa gros.

No té res a veure amb la novel·la anterior de Dai Sijie, Balzac i la costurera, que tot i que contenir una petita història d’amor no perd de vista el fil conductor: la vida al camp de dos nois que el govern envia a aprendre com era la vida fora de la ciutat.

Las puertas del paraíso

Yiyun Li. Las puertas del paraíso. 
Editorial Lumen, 2010. 
410 pàgines.
Títol original: The Vagrants.
Traductor: Laura Martín de Dios.

Aquesta vegada, Yiyun Li crea una novel·la que, en certa manera, recorda l’anterior obra Los buenos deseos, que havia publicat la mateixa editorial amb la mateixa traductora. 

Diem que recorda l’anterior perquè utilitza un element, l’execució de Gu Shan, antiga guarda roja, com a excusa per presentar-nos una sèrie de narracions que s’entrellacen però que podrien ser independents: el maltractament psicològic d’una nena minusvàlida, la vida dels pares de la noia executada, els moviments contra el sistema i la censura que imposa, l’obsessió d’un noi per trobar dona…

Tot això, amb el teló de fons de l’època justament posterior a la mort de Mao Zedong, en què el govern tolerava els moviments tímids d’obertura amb la repressió dels moviments que adquirien massa volada.

En resum, una vegada més, cal felicitar la traductora per una feina molt ben feta que ens fa llegir la novel·la d’una manera fluida, i també volem felicitar l’editorial per un motiu doble: per publicar l’obra i per fer-ho amb una edició tan acurada i agradable.

Les jours, les mois, les années

Yan Lianke. Les jours, les mois, les années.
Éditions Philippe Picquier, 2009
125 pàgines.
Títol original: 年月日.
Traductora: Brigitte Guilbaud.

Un llibre curt, trist i molt recomanable. Hi ha una gran sequera, i els habitants del poble decideixen marxar, igual que han fet els d’altres pobles veïns. Només queden enrere un pagès vell i un gos cec, que esperen que plogui i que el blat de moro torni a créixer…  

És una història sentida que té com a únics protagonistes aquests dos personatges i la relació que s’estableix entre ells.


Em sap greu, però no puc explicar res més sense desvetllar-vos el final… us l’haureu de llegir!

Baguettes chinoises

Xinran.Baguettes chinoises.
Éditions Philippe Picquier, 2008.
340 pàgines.
Títol original: 筷子姑娘
Traductora: Prune Cornet.

En aquest llibre podem veure un aspecte interessant: la manera en què tres germanes procedents d’un petit poblet s’adapten a la vida de ciutat quan emigren a Nanjing.

Les tres protagonistes, que pel fet de ser noies són menystingudes en el context rural, segueixen el camí que ha iniciat un dels seus oncles i canvien el camp per la ciutat. La seva voluntat és la de demostrar que valen força més del que es pensen els seus conciutadans, que encara pensen que les dones només serveixen per tenir cura de la casa i dels sogres, ja que, tradicionalment, quan es casaven havien d’abandonar la casa paterna i integrar-se en la família del marit.

Així, doncs, la seva família, en què només hi havia filles (sis en total), era una de les més desgraciades. Al llarg del llibre veurem no només com s’adapten a una vida i uns costums totalment diferents, sinó també com aconsegueixen fer aportacions similars a les que fan tots els home emigrats del poble.

Us en recomanem la lectura, ja que no només hi veureu com és la vida quotidiana sinó també aquesta evolució de la dona: de la cuina a la feina.

Fifth Chinese Daughter

Jade Snow Wong. Fifth Chinese Daughter 
University of Washington Press, 1989. 246 pàgines.

Títol original: el mateix.


Tot i que la primera edició d’aquest llibre és del 1945, crec que el que explica encara s’aplica avui dia en molts llocs de recepció d’immigració xinesa. El que narra és la infantesa, adolescència i primers passos en la vida adulta de l’autora, Jade Snow Wong, filla d’immigrants xinesos que van arribar a San Francisco a les primeries del segle XX. Crec que avui dia, tot i que amb matisos i dins d’un context històric diferent, hi ha coses que continuen sent vàlides per a les comunitats xineses dites “d’ultramar”.

El període històric en què es mou la protagonista inclou els temps de crisi de finals de la dècada de 1920 i, també, la segona guerra mundial. És curiós veure com es viu a la Chinatown de San Francisco (un ghetto, t’ho miris com t’ho miris) i quin paper tenen els nens com a intermediaris entre els pares (que només parlen xinès) i la societat d’acollida: mestres, metges, etc. Podem veure que la primera generació difícilment s’integra en la societat d’acollida, mentre que els fills representen una barreja de cultures i “surten al món” (o, almenys, ho intenten).

Al mateix temps, aquesta narració és la història d’èxit d’una dona que va lluitar contra unes normes familiars estrictes i tradicionals que reflectien una societat que ja no existia (la xinesa tradicional) i, també, va aconseguir fer-se un lloc en una societat americana en què les dones no tenien la llibertat que tenen ara.

El vaig comprar en una llibreria de la cadena Borders, una magnífica llibreria que podeu trobar a Wall Street, a Nova York. També podeu comprar en línia a http://www.borders.com.