Lao She. Mr. Ma and son.
Penguin Books, 2013.
327 pàgines.
Títol original: 二马.
Traductor: William Dolby.

Feia molts anys que havia llegit Mr Ma and son, però la veritat és que era una traducció força artificial que no li feia justícia. I Lao She és un dels autors xinesos que més he llegit i amb qui més connecto, o sigui que tenia ganes de tornar a llegir la història d’aquest pare i fill. Per això vaig tenir una gran alegria quan vaig veure que algú tornava a publicar-la: Penguin China.

Si hem de fer cas de Twitter i de Internet en general, aquest llibre (i també Cat Country, del mateix autor i publicat per la mateixa editorial) ha tingut molt bona acollida i ha agradat molt. Per això me’l vaig començar a llegir amb moltes prevencions: quan una cosa agrada molt a tothom, tinc la mala sort que a mi no m’agrada. Segur que ja ho he comentat en alguna altra entrada.

Però no: el llibre és ben rodó, amb uns personatges molt ben dibuixats sobre un fons de principis de segle XX anglès que sembla que puguem veure i ensumar: la boira, el trànsit caòtic… La feina del traductor, William Dolby, és molt bona i la història t’enganxa des del principi. Comencem pel principi, doncs.

En aquest llibre hi trobareu una introducció de Julia Lovell, que també és traductora del xinès, en què ens presenta Lao She, un jove que durant la dècada de 1920 va viure a Londres i que, en aquest llibre, ens ofereix la seva visió de la societat anglesa. Un autor que, després, va tornar a la Xina i que va continuar produint obres de temàtica molt diversa, algunes de les quals s’han convertit en autèntics clàssics del segle XX: Rickshaw boy, Teahouse… (és una llàstima que no els tinguem traduïts al català).

Així mateix, ens ofereix també la visió que la societat anglesa té d’aquests immigrants xinesos que arriben al seu país i que són tan diferents d’ells (sí, tots som iguals… i tots som diferents): els pinten com a diables grocs, gent dolenta, amb males intencions. Això és una constant tot al llarg del llibre que podem apreciar tant en les actituts de la gent en general com en la de gent ben informada com el reverend Ely (que havia viscut a la Xina) i que considera que si els britànics no s’encarreguen dels xinesos, aquest, pobrets, no arribaran mai al cel.

De tota manera, al llibre hi ha més coses que la crítica de la sinofòbica britànica. El viatge del Sr. Ma i del seu fill a Londres per encarregar-se de la botiga que el difunt germà del Sr. Ma els deixa en herència serveix a Lao She per presentar-nos el xoc de cultures que viuen els protagonistes, la diferència entre costums i la incapacitat d’adaptar-se als nous (Sr. Ma), la capacitat d’adaptació a les noves circumstàncies (Ma Wei i, sobretot, el dependent de la botiga, Li Tzu-jung) o l’alliberament incipient de les dones (la Mary i la filla del reverend Ely, la Catherine). Anem a pams.

D’una banda, tenim el Sr. Ma, que, per a mi, és el personatge principal de la novel·la. Un home que es nega a adaptar-se a la cultura d’arribada, que té deliris de grandesa, que creu que el fill li ha de fer cas en tot i per tot, que malgasta per comoditat (és més fàcil agafar un taxi que entaforar-se en la gentada dels autobusos), que no té gens de ganes de treballar i que posa traves a totes les accions que el seu fill i en Li Tzu-jung emprenen per tirar endavant el negoci familiar. És un personatge tirant a antipàtic, que és un llast per a tots els qui l’envolten i permet veure el perfil “antic”, del “señorón” que viu de la resta. Només cal que llegiu aquest fragment perquè us feu una idea del personatge: “Bearing a small valise, Mr Ma sauntered off the train, with the grand air of a Ch’ing dynasty circuit intendant alighting from his great palanquin”.

Per altra banda, tenim en Ma Wei, fill del Sr Ma. El noi arriba a Londres amb l’ambició d’estudiar una carrera, però es troba que la poca empenta del seu pare l’obliga a assumir un paper molt important en el negoci i no pot estudiar tant com voldria. Ma Wei és la imatge del dubte personificat, de l’enfrontament entre Orient i Occident. Ell es vol integrar en la societat anglesa, treballar i estudiar com tothom, establir una relació amorosa amb una noia anglesa (la Mary, la filla de la seva dispesera), però veu que tots els seus esforços són en va perquè tothom el continua percebent com un element exòtic i aliè a l’Anglaterra de l’època.

Per la banda xinesa, el tercer en discòrdia és en Li Tzu-jung, el dependent de la botiga que hereten amb el negoci. Un noi espavilat, molt treballador, que és capaç de moure’s entre els anglesos seguint els seus costums i treure’n profit. Optimista, sempre a punt per resoldre problemes i donar bons consells.

Podria continuar descrivint els personatges de la novel·la un per un (el reverend, la seva dona i els seus prejudicis racials, el germà alcoholitzat, el fill xenòfob… ), però crec que és millor que els aneu descobrint vosaltres. Us recomano que presteu una atenció especial a les dues noies, la Mary i la Catherine, que intenten independitzar-se, cadascuna a la seva manera.

Globalment, us voldria dir que és un llibre que no us podeu perdre, tant pel que diu com per com ho diu. No us perdeu la descripció d’un pub anglès de barri senzill que trobareu a la pàgina 123, ni la descripció del Sr. Ma, que trobareu a la 126. Senzillament excepcionals totes dues.

Puc confirmar, doncs, que Lao She, és un dels autors xinesos que més m’enganxen amb la seva obra. És una llàstima que se suicidés l’any 1996 després d’una “sessió” amb un grup de guardes rojos. Potser encara tenia coses per explicar-nos…