Deures d’estiu 2016

Una vegada més, arriba l’estiu i les ganes de passar una bona estona llegint… i de fer poca cosa més. I també arriba la nostra llista de recomanacions, de deures d’estiu.

Aquest any, però, no he llegit gaire coses que us vulgui recomanar de totes totes. Sí, és clar, us puc dir que qualsevol cosa que hagi escrit Yu Hua és bona i reenviar-vos a Vivir! o a El passat i els càstigs, però aquest és el “recurso fàcil”, perquè el que volem tots és que ens recomanin coses (relativament) noves. Per això només us recomano tres dels llibres que he llegit darrerament:

  • Profiler, de Lei Mi. Una novel·la policíaca digna del millor escriptor escandinau però escrita per un autor que aquí no coneixem.
  • Les chroniques de Zhalie, de Yan Lianke. La història d’un poble i la seva evolució seguint la veta capitalista, de la mà d’un autor que no falla pràcticament mai.
  • Points of origin, de Diao Dou. Una narrativa amb una estructura original, basada en diversos relats que s’acaben entrellaçant.

Tots tres llibres són molt interessants i molt diferents, i si feu clic al títol podreu llegir la ressenya que n’he fet aquí al blog.
Pero amb això no n’hi ha prou, i per aixo també us vull proposar una llista alternativa, amb títols que encara no m’he llegit però que tinc a la meva llista de deures. Som-hi:

El primer llibre, La verdadera historia del Camello Xiangzi, ja el tinc al prestatge de llibres per llegir, o sigui que ben aviat en “perpetraré” la lectura. El segon és un recopilatori de la revista Chutzpah!, que et pots comprar en format electrònic o en paper i del qual ja tinc una mostra al Kindle.

Continuo la llista amb un autor, Jia Pingwa, pel qual tinc molta curiositat però del qual encara no he llegit res. Espero estrenar-me amb una lectura positiva, que ja us comentaré aquí al blog. I tanco aquest apartat amb Yan Lianke, que com us deia més amunt no em sol fallar. Ja tinc encarregada aquesta petita novel·la que Penguin ha publicat com a part dels seus “Penguin Specials” (al novembre, publiquen Ge Fei) i m’arribarà a mitjan agost.

Però desenganyem-nos. El plat fort arribarà a la tardor, a finals de setembre: la traducció al castellà de El problema de los tres cuerpos, el primer lliurament de la trilogia de ciència ficció de Liu Cixin que s’està menjant el món. Una traducció, pel que diuen, complicada. I qui ha estat el valent que l’ha traduït? En Javier Altayó, que ja va traduir El sueño de la montaña de oro, de Zhang Ling. Jo ja tinc encarregat El problema de los tres cuerpos i, si no falla res, el rebré el mateix dia de publicació: el 28 de setembre. Ja tindrem temps de parlar-ne.
Bon estiu!

Sant Jordi 2016

SantJordiTorna a arribar Sant Jordi, dia de parades de llibres i de roses. És un plaer passejar-se pels carrers de Barcelona i buidar la butxaca. Segurament, és el dia en què mirem menys prim.

Tot i que la literatura xinesa té menys presència de la que li tocaria, darrerament ha augmentat el nombre de llibres traduïts i publicats en català i en castellà, i aquí us presentem una llista de les novetats i no tant novetats més destacades. Veureu que, al final, he inclòs alguns llibres en anglès i francès. És per si la diada us enganxa lluny de Catalunya i us és més fàcil trobar-los en aquests idiomes.

  • Diari d’un boig, de Lu Xun. En aquest llibre trobareu un recull dels millors relats de Lu Xun, encapçalats pel magnífic “Diari d’un boig”. La traducció, estupenda, és de Carles Prado. El format també és destacable, de la col·lecció Mirmanda d’Edicions de 1984.
  • Primavera, de Ba Jin. Acabadet de sortir del forn, gràcies a Viena Edicions. És el segon llibre de la trilogia formada per FamíliaPrimaveraTardor. La traductora és l’Eulàlia Jardí, que ja va traduir Família. Esperem que també es publiqui Tardor!
  • Los besos de Lenin, de Yan Lianke. Hem vist aquest llibre gairebé per casualitat, i fa molt bona pinta. L’ha publicat Automática editorial, i la traducció es de Belén Cuadra Mora, un nom que comença a aparèixer en el panorama de la traducció del xinès.
  • Don Quichotte sur le Yangtsé, de Bi Feiyu. S’ha publicat tot just fa un mes, a principis de març, i tot i que ja el tenim llegit no hem sigut a temps de publicar-ne la ressenya abans de fer aquesta llista d’idees per a Sant Jordi. L’ha publicat Editions Philippe Picquier, que té una línia dedicada a l’Àsia. Si sou en una ciutat gran, segurament podreu trobar-lo en paper. Si no, sempre el podeu comprar en format electrònic.
  • Profiler, de Lei Mi. Qui ha dit que les novel·les policíaques bones només poden ser escandinaves? Jo? Doncs em vaig equivocar. Aquest llibre el vaig trobar per sorpresa a Amazon, a un preu escandalós (0,99 €), i forma part d’una trilogia. Em va agradar tant que ja me n’he llegit la segona part i, segurament, em llegiré la tercera. Al mateix preu.

Una llista curta, però amb autors molt diversos. Si no en teniu prou, o si voleu recuperar algun llibre publicat fa més temps, només cal que repasseu els llibres amb 5, 4 o 3 estrelles que he comentat en aquest bloc. Trobareu l’enllaç a la part dreta.

Si voleu fer alguna aportació a la llista, podeu deixar un comentari més avall.

Bona diada!

Celebrem la dona

diadonatreballadoraxinaAvui és el dia de la dona treballadora. I, per tant, també és el dia de la dona traductora. I el dia de la dona autora. No hauria de ser necessari, però encara cal recordar-nos, de tant en tant, que tenim un paper important en la societat i que l’hem de desenvolupar en igualtat de condicions.

És per això que voldria recordar algunes de les autores que he llegit últimament i que considero que val la pena esmentar en un dia com avui. No tot el que he llegit d’elles m’ha agradat, però totes tenen un mèrit o altre. Aquí les teniu.

  • Yiyun Li. Va emigrar als Estats Units i publica directament en anglès. De moment, m’han agradat molt més els relats curts que no pas la novel·la que li he llegit. Us recomano molt Noi d’or, noia maragda i Los buenos deseos (en anglès, A thousand years of good prayers), que vaig comentar en aquest mateix bloc.
  • Amy Tan. Tot i que és americana, la seva herència xinesa està molt present en tot el que escriu. Entre les seves obres més conegudes hi ha El club de la bona estrella, de la qual se’n va fer una pel·lícula, La filla del curandero i La vall de la meravella.
  • Yan Ge, una autora jove amb bones perspectives de futur. Al principi estava més enfocada a adolescents, però sembla que està entrant en el món de les publicacions per a adults i no ho fa gens malament. N’hem llegit alguna novel·la curta, com White horse, i un tros de 我们家 (The Chilli Bean Paste Clan) que ens ha fet venir ganes de llegir-nos-el sencer.
  • Eileen Chang, també coneguda amb el seu nom xinès, Zhang Ailing. És un personatge interessantíssim per la trajectòria que va seguir, ja que va emigrar als Estats Units amb l’arribada del règim comunista. De la seva obra, destaca L’amor a la ciutat vençuda (ens arribarà al juny de la mà de Club Editor) i Lust, caution, que va donar lloc a una pel·lícula que porta el mateix nom.
  • Xue Xinran, periodista. Filla d’una família acomodada, va tenir una infantesa molt marcada per la Revolució Cultural. Els seus llibres solen ser de no-ficció i parlen de temes que solen ser silenciats, com ara els maltractaments a dones o la Revolució Cultural. En aquest bloc vam comentar Generación Mao i Baguettes chinoises.
  • Dorothy Tse, autora de Hong Kong amb un estil força surrealista. Tot i que ha aconseguit diversos premis amb les primeres novel·les, la primera obra traduïda a l’anglès és Snow and Shadow, una recopilació de relats curts (que aviat tindreu en aquest bloc).
  • Yan Geling, autora de gran projecció internacional. En aquest bloc hem parlat de La novena viuda i de Las flores de la guerra (aquesta última l’han portada al cine amb el mateix nom). Així mateix, és autora de Little Aunt Crane, que s’ha publicat en anglès no fa gaire.
  • Wang Anyi, una de les autores més destacades de la Xina. La seva obra més destacada és La canción de la pena eterna, que hem comentat en aquest bloc. També és autora d’una gran quantitat de relats curts, que trobareu citats a la seva entrada de la Wikipedia en anglès.

Com podeu veure, n’hi ha per a tots els gustos: ficció i no-ficció, autores consolidades i joves, dones que escriuen en xinès i dones que escriuen en anglès, dones nascudes a la Xina i que n’han marxat i dones que han nascut fora de la Xina però en parlen a les seves novel·les.

Quina us agrada més a vosaltres? Quina altra autora citaríeu? La llista és llarga. Deixeu un comentari o escriviu a bloc@fustegueres.com.

I recordeu: a Caràcter xinès aviat hi sortirà el SOL.

Idees per als Reis 2016

S’acosten els Reis. Ja deuen ser a mig camí de l’establia, i potser alguns esteu buscant desesperadament regals per a la vostra llista de Reis… o per a la dels altres. Us podem ajudar amb unes quantes propostes.
Normalment aquesta mena d’entrades serveixen per fer una llista del millor que hem llegit durant l’any. De tota manera, com en ocasions anteriors, a part de recomanar-vos llibres llegits, us vull donar pistes sobre llibres que em vull demanar per a mi i que fan bona pinta.
Comencem, doncs, pels que ja m’he llegit i que us puc recomanar amb total confiança:

Us recomano moltíssim el primer, de Lu Xun. Sincerament, després de tants anys de sentir-ne a parlar, m’he adonat que he estat badant i que és un llibre que s’ha de llegir. I la traducció d’en Carles Prado, magistral, acaba d’embolicar aquest bombonet que publica Edicions de 1984. Young Babylon és un llibre divertit i sense pretensions que ens acosta a la vida real en una gran fàbrica xinesa. Els dos següents són no-ficció i estan molt bé. La tesis que me llevó a China és una obra àgil que ens fa reflexionar sobre les nostres vivències a la Xina (o que ens en dóna informació concreta i pràctica, si estem pensant d’anar-hi). El manual de mitologia de García-Noblejas és immens, en tots els sentits, i és un plaer de llegir-lo. I també he recuperat un llibre de Yu Hua que em va agradar molt i que és dels pocs que s’ha traduït al català. Finalment, Correndo attraverso Pechino ens mostra la picaresca xinesa en estat pur. També el trobareu en anglès, amb el nom de Running through Beijing, traduït per Eric Abrahamsen.
Pel que fa als llibres que tinc en llista d’espera, aquí en teniu uns quants:

Tinc moltes ganes de començar el de Yan Lianke, ja que és un autor molt solvent que poques vegades patina. I també tinc curiositat per Snow and Shadow, ja que fa temps que sento parlar de la Dorothy Tse. L’any que està a punt de començar també ens portarà la publicació de The train that came to its end, de Wang Zhezhu (encara no hi ha data) i, segurament, la traducció al castellà de The Three-Body Problem, de Liu Cixin, que està fent Javier Altayó. Estarem al cas de tot plegat!
Mentrestant, aprofito per desitjar una bona entrada d’any a tothom. Teniu algun altre candidat en espera? Esperem els vostres comentaris!
 

Guía de estilo para el uso de palabras de origen chino

Casas-Tost, Helena; Fustegueres i Rosich, Sílvia; Qu Xianghong;
Rovira-Esteva, Sara; Vargas-Urpi, Mireia.
Guía de estilo para el uso de palabras de origen chino.
Adeli Ediciones, juny de 2015.
134 pàgines.

guia_uso_palabras_chinasLes membres del Grup de Recerca en Traducció del Xinès al Català/Castellà (TXICC) hem estat treballant molt de temps en un projecte que aquest any finalment ha vist la llum: una guia d’estil per a l’ús de paraules d’origen xinès amb observacions pràctiques, pensada per a un gran ventall d’usuaris. Fa un parell de mesos vam publicar la versió catalana, que va comptar amb el suport de la Direcció de Política Lingüística, i ara arriba a les nostres (vostres) mans la versió castellana, publicada per Adeli Ediciones.

Es tracta d’un llibre breu, de 134 pàgines, que tracta dotze aspectes diferents, des dels mètodes de transcripció de la llengua xinesa fins al nom de determinats menjars, passant per les unitats de mesura, les festes tradicionals i altres temes. Totes aquestes explicacions van acompanyades d’un glossari força extens que, per a cada terme, indica la transcripció en pinyin, els caràcters i la paraula que cal usar en català, i que també us remet al capítol de la guia on es parla d’aquest tema. També és interessant destacar que al web de l’editorial hi trobareu l’àudio que reprodueix les síl·labes xineses.

Cal afegir que l’editorial, Adeli Ediciones, ha fet una molt bona feina a l’hora de donar forma a tot el contingut que hem acumulat. Si teniu el llibre a les mans, veureu que les taules es diferencien clarament de la resta del text, i també destaca el quadre de recomanacions que trobareu al final de cada capítol. La lletra es llegeix perfectament (tant el text en castellà com els caràcters xinesos); el paper és d’aquell groguenc i una mica aspre que facilita passar la pàgina; a la part superior de les pàgines senars hi ha el nom del capítol corresponent, i els apartats estan marcats molt clarament.

En definitiva, es tracta d’un petit llibre que us pot ser molt útil per citar conceptes xinesos, adreçar-vos a persones xineses o entendre determinats aspectes d’aquesta llengua que ens és tan llunyana. Està pensat perquè us el pugueu llegir sencer o perquè, simplement, consulteu un capítol concret o el glossari.

Val la pena que n’aconseguiu una còpia!