Categoria: 3 estrelles

Millorable, però amb qualitat suficient.

La verdadera historia del Camello Xiangzi

On Per sifuroIn 3 estrelles, Caràcter xinès1 comentari

luotuo-xiangziLao She. La verdadera historia del Camello Xiangzi.
Traductor: Manuel Lacruz i Tan Hui.
Ed. Funambulista, novembre 2014.
368 pàgines.

Avui us vull parlar de La verdadera historia del Camello Xiangzi, una de les obres més conegudes de Lao She, un dels meus autors favorits (ja us he parlat de Cat Country i de Mr Ma and Son, entre altres). També us recordo que vaig traduir-ne un relat, “El Sr. Pantalons de Muntar”, que podeu trobar a Paper de vidre. Per tot això, quan el vaig veure en una llibreria no vaig poder evitar comprar-me’l, tot i que no tenia cap referè ncia del traductor i que, en el fons, ja me l’havia llegit fa molts anys…

Però això és el que tenen els clàssics: que quan te’ls tornes a llegir no deceben. La figura del Luotuo Xiangzi l’han estudiada mil experts, i ara no us descobriré res de nou, però la veritat és que és un personatge prototípic del cicle pobresa-ascensió-pèrdua que ens ofereix, també, un retrat del Pequín de la dècada de 1920, quan encara hi havia molts portadors d’aquesta mena de carros de dues rodes.

Al mateix temps, és un plaer seguir la història amb el Google Maps i veure per on es passegen els personatges. Algun dels llocs que hi surten són molt coneguts i, si heu estat a Pequín, segur que els coneixeu (Xizhimen, la part posterior de la Ciutat Prohibida, Xidian…).

Pel que fa a la traducció, tot i que en general és convincent, hi ha alguna cosa que no em quadra, com ara la lògica que s’ha seguit a l’hora de transcriure els noms de gent i llocs. En general, sembla que s’han llegit les normes del pinyin per transcriure els sons, però no s’han seguit per a la unió de les síl·labes que representen els caràcters. Menys en el cas del protagonista, que és en Xiangzi, ens trobem noms com Liu-si-ye (Liu Siye?) o Ren-he (Renhe?). Fins i tot hi ha algun nom que en un lloc apareix traduït i en un altre sense traduir o amb  transcripció que deu ser Wade Giles…

No voldria acabar sense parlar de Funambulista, l’editorial que ha publicat aquesta fantàstica història. La veritat és que el llibre en sí és estupend: un format més aviat quadrat, amb la tapa rugosa i els fulls groguencs. Un plaer de tenir-lo a les mans. Només caldria, doncs, repassar la transcripció dels noms propis i topònims i aplicar-hi les normes que s’esmenten a la Guia de estilo para el uso de palabras de origen chino que vam elaborar la gent del grup de recerca TXICC i que té edició en castellà d’Adeli Ediciones (i, en català, de la Direcció General de Política Lingüística).

Un amor que destruye ciudades

On Per sifuroIn 3 estrelles, Llibres1 comentari

chang_amor que destruye ciudadesEileen Chang. Un amor que destruye ciudades.
Traductores: Qu Xianghong i Anne-Hélène Suárez.
Editorial: Libros del Asteroide.

S’acaba de publicar Un amor que destruye ciudades. I l’havia de llegir, és clar. No es tradueix l’Eileen Chang al català i al castellà cada dia, simultàniament. Tot i que sempre tiro cap a casa i compro en català, aquest cop m’he decidit per la versió castellana, publicada per Libros del Asteroide amb traducció d’Anne-Hélène Suárez i Qu Xianghong. Per què? Doncs perquè l’Anne-Hélène és una de les traductores més solvents del panorama de la traducció del xinès i feia temps que no li llegia res. Aquest cop ens arriba amb la col·laboració inestimable de la Qu Xianghong, un valor segur.

Pel que fa a la versió catalana, l’ha feta la Carla Benet, una traductora jove que ja ens va agradar amb la traducció de El passat i els càstigs, de Yu Hua, publicada per Males Herbes. En aquesta ocasió, els valents que han publicat l’obra d’Eileen Chang han estat Club Editor. De fet, a Catorze hi podeu trobar un dels dos relats que integren el volum.

Com deia, aquest llibre conté dues històries. La que li dona el títol, “Un amor que destruye ciudades”, i “Bloqueados”. Personalment, trobo que la primera comença bé, a Shanghai, en un entorn familiar on hi ha una divorciada que tothom veu amb mal ull i que lluita per fer-se independent. La història promet, però després degenera en una mena d’historieta rosa que no va enlloc. Al final ho salva una mica. De tota manera, a mi m’agrada més la segona història, “Bloqueados”, que descriu una escena en un tramvia que queda bloquejat al carrer enmig d’un avís de bombardeig.  La narració és lúcida i ens ofereix un retrat molt afinat de l’escena, tant dins com a fora del tramvia. Una història de les que m’agraden, que reflecteixen un període curt de temps però ric en detalls. De tota manera, no és de les coses que més m’ha agradat darrerament, tot i que Chang té una legió de seguidors.

Com sempre, Libros del Asteroide ens ofereix l’edició cuidadíssima característica dels seus llibres, i aquest és un factor que cal tenir en compte. Els llibres que no són macos, ja no els compro en paper.

Skinner’s box

On Per sifuroIn 3 estrelles, Caràcter xinèsDeixa un comentari

Skinners_boxLei Mi. Profiler.
Traductor: Gains Post.
Ed. Beijing Guomi Digital Technology, desembre 2013.
Versió Kindle equivalent a 498 pàgines.
Títol original: 教化场.

Avui toca parlar de la segona part de la trilogia que Lei Mi dedica aun investigador de la policia, en Fang Mu.

En aquest llibre continua el bon ritme i el to del primer, Profiler, del qual ja hem parlat en una entrada anterior. Aquesta vegada l’autor ens porta una mena de cercle d’expiació, en què les víctimes de casos antics busquen la manera de passar pàgina. Els crims que hi trobem són macabres o sàdics, sempre hi ha algun motiu per a les coses que s’hi fan. L’objectiu final del llibre és trobar el per què, per què, per què, de les coses, i ho aconsegueix força bé, tot i que ja no hi ha l’element sorpresa de la primera novel·la. A la tercera novel·la, en canvi, veureu que el ritme baixa… però d’això en parlarem en una altra entrada.

Igual que quan vaig llegir Profiler, he optat per la versió electrònica, a només 0,99 euros. I, igual que en el cas de Profiler, hi ha una sèrie d’errades que no hi haurien de ser: males concordances, paraules que sobren (com si haguessin modificat la frase però no haguessin esborrat tot el que hi havia escrit). I això són coses que, ni que una novel·la sigui barateta, no hi haurien de ser.

En resum, doncs, un llibre “fresquet” que podeu llegir-vos tranquil·lament a l’ombra aquest estiu. Sí, al sol també, però potser se us fondrà el Kindle… Mentrestant, si voleu més informació sobre llibres d’aquest mena escrits per autors xinesos, feu una ullada al web de Paper Republic.

Teniu una llista de deures, ja, per a la temporada que s’acosta? Podeu deixar-los apuntats als comentaris, i d’aquí a un parell d’entrades en parlem!

Don Quichotte sur le Yangtsé

On Per sifuroIn 3 estrelles, Caràcter xinès1 comentari

Don Quichotte sur le Yangste´.inddBi Feiyu. Don Quichotte sur le Yangtsé.
Traductora: Myriam Kryger.
Éditions Philippe Picquier, març 2016.
Títol original: 苏北少年堂吉诃德.

En aquest llibre, Bi Feiyu ens explica la seva infantesa. Això no seria interessant si no fos que els seus primers anys van coincidir amb una època especialment convulsa en el món xinès: va viure la part més dura del maoisme i les seves campanyes. I, en lloc d’explicar-nos-ho fent servir la ficció, ha decidit utilitzar les seves pròpies vivències perquè veiem com eren les coses aleshores.

Trobareu que el llibre està estructurat com si fos un manual, amb una divisió clara en parts com ara

  • vestits,
  • menjar,
  • habitatge,
  • costums,

que al seu torn es divideixen en capítols dedicats a coses concretes com ara “apedaçar la roba”. És una manera molt atractiva de presentar-nos aspectes concrets de la vida quotidiana, com si escrivís un diari, una mena de mosaic que cobreix la pràctica totalitat de la seva infantesa. Hi veiem, per exemple, la Revolució Cultural, o les campanyes contra els “dretistes”, que van afectar de ple el seu pare i, de retruc, tota la família.

És un llibre que ens presenta la realitat sense gaires ornaments, i ens ofereix un retrat especialment vívid de la vida al camp. Tal com diu ell:

"Les veus dels pagesos no s'han pogut fer sentir mai per explicar els seus drames. Els seus cadàvers no són més que números en una estadística. Les seves veus no surten a la història. I cal fer-les sentir."
"Tenir propietat privada era un delicte. Tot era de l'estat."

I podríem seguir amb moltes altres.

Així, doncs, tot i que jo, veient el títol del llibre, m’esperava una altra cosa, considero que ha estat enriquidor llegir-me’l i que Bi Feiyu és un dels autors que millor sap explicar-me les coses. Si voleu llegir-ne una mostra, al web de l’editorial, Editions Philippe Picquier, hi trobareu un pdf per anar fent boca.

De borratxos, prenyades i altres drames

On Per sifuroIn 3 estrelles, LlibresDeixa un comentari

lucia-berlinDir que algú és alcohòlic és una manera fina de dir que algú passa una part important de la seva vida borratxo. I dir que una noia està “en estat de bona esperança” vol dir que està embarassada, o prenyada, o marcada per un fill que no hauria de néixer…

Alcohòlics, borratxos, prenyades i altres drames és el que trobem a Manual per a dones de fer feines, un recull de relats de Lucia Berlin que és com una muntanya russa. Tan aviat estem superhigh, borratxos d’alcohol i, també, d’experiències vitals, com ens enfonsem en la misèria més penosa de la droga (tant el consum com el tràfic) o dels embarassos que no haurien hagut de ser. I no sabem mai quins elements són autobiogràfics i quins no…

És un llibre que enganya: està traduït al català, sí, i el títol sembla que faci referència a alguna història lleugera que ens llegirem en un pim-pam. Però no és així. La veritat és que aquest és un llibre de lectura pedregosa, lenta i, al mateix temps, lluminosa i pausada. Berlin ens regala unes descripcions meravelloses del que devia ser l’Amèrica de la seva infantesa, la vida a Texas, els seus companys… i després ens enfonsa en la vida penosa dels addictes a tota mena de substàncies, dels malalts terminals, de les noies immigrants que no parlen anglès i estan indefenses davant d’un món que no entenen.

En tot això hi veiem, d’una banda, una presència pràcticament constant de l’alcoholisme com a mal que afecta l’alcohòlic i les persones que li són més properes, els fills que no reben l’atenció que haurien de tenir, la mare absent que no se’n preocupa. De l’altra banda, la malaltia, com a estadi terminal de la nostra vida, també apareix reiteradament en els relats d’aquest llibre. El càncer, la preparació per a la mort, recuperar l’amistat amb la germana davant del traspàs pròxim…

Com tantes altres vegades que he llegit un recull de contes/relats, n’hi ha que no m’han impressionat gens i, en canvi, n’hi ha d’altres que m’han arribat al fons de l’ànima. Sincerament, crec que n’hi ha que sobren: “Deixa’m veure el teu somriure”, per exemple, se m’ha fet ben pesat. I també crec que n’hi ha d’imprescindibles, com ara “Mijito”, un relat sobre una noia mexicana que va als Estats Units per casar-se amb el seu xicot i només es troba que desgràcies. No us puc explicar quines són per no fer un spoiler, però és de bon tros el relat més impactant del llibre.

I ja sabeu que un bon llibre no només és la història que explica, sinó també tot el que embolcalla aquesta història i fa que la nostra experiència lectora sigui perfecta. En aquest sentit, vull lloar un cop més la feina que fan editorials com L’altra editorial, que ens presenta un llibre preciós que dóna gust de tenir a les mans i ha tingut l’encert d’encarregar la traducció a Albert Torrescasana, que ens ha apropat l’obra de Lucia Berlin en la nostra llengua i que ens explica com ha anat aquesta traducció en un article publicat a Núvol.