Eileen Chang. Un amor que destruye ciudades.
Traductores: Qu Xianghong i Anne-Hélène Suárez.
Editorial: Libros del Asteroide.
S’acaba de publicar Un amor que destruye ciudades. I l’havia de llegir, és clar. No es tradueix l’Eileen Chang al català i al castellà cada dia, simultàniament. Tot i que sempre tiro cap a casa i compro en català, aquest cop m’he decidit per la versió castellana, publicada per Libros del Asteroide amb traducció d’Anne-Hélène Suárez i Qu Xianghong. Per què? Doncs perquè l’Anne-Hélène és una de les traductores més solvents del panorama de la traducció del xinès i feia temps que no li llegia res. Aquest cop ens arriba amb la col·laboració inestimable de la Qu Xianghong, un valor segur.
Pel que fa a la versió catalana, l’ha feta la Carla Benet, una traductora jove que ja ens va agradar amb la traducció de El passat i els càstigs, de Yu Hua, publicada per Males Herbes. En aquesta ocasió, els valents que han publicat l’obra d’Eileen Chang han estat Club Editor. De fet, a Catorze hi podeu trobar un dels dos relats que integren el volum.
Com deia, aquest llibre conté dues històries. La que li dona el títol, “Un amor que destruye ciudades”, i “Bloqueados”. Personalment, trobo que la primera comença bé, a Shanghai, en un entorn familiar on hi ha una divorciada que tothom veu amb mal ull i que lluita per fer-se independent. La història promet, però després degenera en una mena d’historieta rosa que no va enlloc. Al final ho salva una mica. De tota manera, a mi m’agrada més la segona història, “Bloqueados”, que descriu una escena en un tramvia que queda bloquejat al carrer enmig d’un avís de bombardeig. La narració és lúcida i ens ofereix un retrat molt afinat de l’escena, tant dins com a fora del tramvia. Una història de les que m’agraden, que reflecteixen un període curt de temps però ric en detalls. De tota manera, no és de les coses que més m’ha agradat darrerament, tot i que Chang té una legió de seguidors.
Com sempre, Libros del Asteroide ens ofereix l’edició cuidadíssima característica dels seus llibres, i aquest és un factor que cal tenir en compte. Els llibres que no són macos, ja no els compro en paper.
Retroenllaç: Eileen Chang: lluny de la Xina de Mao – L'illa deserta