The train that stopped

The train that stopped
Wang Zhezhu. The train that stopped.

Traductor: Ran Wei.
Ed. China Bookworm Press.
Versió Kindle, equivalent a 199 pàgines.

Avui és el Dia de les Escriptores, i aquesta tarda participarem en una xerrada sobre escriptores xineses que es farà a l’Institut Confuci. Entre altres autores, parlarem d’Amy Tan i de Yiyun Li. Aquesta última és una de les meves favorites, i podeu veure ressenyes sobre la majoria dels seus llibres en aquest blog. Per a mi, els millors són Los buenos deseosNoi d’or, noia maragda.

Mentrestant, per escalfar motors, parlem de The Train That Stopped, un llibre que va guanyar el China Bookworm Press Award l’any 2015. Crec que va ser un premi d’una sola vegada, ja que no he tornat a veure res sobre això a Internet. De tota manera, com que no soc infalible, us agrairé molt que deixeu comentaris si en teniu notícies. L’autora és Wang Zhezhu, una escriptora de Guangzhou, amb qui podeu llegir una entrevista al Time Out Shanghai.

Tot comença en una estació, quan unes dones de la neteja troben un plec de bitllets de tren antics. Els bitllets són nominals, o sigui que de seguida veuen que són d’un viatge en tren que no va acabar bé. A partir d’aquí, tirem enrere en el temps i pugem al tren amb els protagonistes. D’aquesta manera, Wang Zhezhu ens explica, poc a poc, la història de cadascun d’ells. No és un argument supernovedós, és veritat, però hem de tenir en compte que l’autora ha triat força bé els protagonistes. Ells seran els focus d’atenció de la història. Ells representen diversos perfils que ens permeten fer una ullada a la societat xinesa actual. Comentem-ne alguns.

Els personatges de The Train That Stopped

Per una banda, tenim la Chen Lina i la Lin Mingying. Són dues dones normals i corrents, però… comparteixen home! Amb elles veurem una situació que avui es dona molt a la Xina. Hi ha famílies partides perquè algun membre se’n va a treballar a la ciutat mentre la resta es queden al poble d’origen. En aquest cas, el marit de la Lin se’n va a ciutat i ella es queda a viure amb els sogres. Amb el temps, la situació d’ell millora i li diu que vagi a ciutat amb ell, però ella no ho arriba a fer. A partir d’aquí, entra en escena Chen Lina, que es converteix en amant del marit. Però… què hi fan, juntes, al tren?

També tenim la Chen Jiajia i en Huang Kai, una parelleta que tenen plans per casar-se. Estan totalment enganxat a les xarxes socials i documenten tot el que els hi passa. Un retrat, doncs, de tant de nosaltres que volem compartir amb amics, coneguts i saludats tot el que ens passa. Potser són els personatges amb qui he connectat menys, ja que quan no estan a les xarxes filosofen. Massa. I massa cursis. A veure què us sembla a vosaltres.

I també hi ha temes clàssics…

El tema de l’adulteri es repeteix. En Wang Jintao és un home que ha fet fortuna i s’ha enriquit amb negocis i xanxullos vàrius. Tot i estar casat, la vida conjugal és pràcticament nul·la perquè la dona s’ha adonat d’una sèrie d’accions que no li agraden. I ell què fa? Doncs s’agafa una noieta molt jove que em sembla que només li busca els diners. En les trucades de telèfon que es fan, ella li demana continuament regals i diners, i fins i tot un pis. Típica imatge del quarenton que es pensa que encara és atractiu. En realitat, però, només és volgut pels diners que té.

Hi ha una dona gran, i també un home gran, que viatgen cadascun per la seva banda. Tots dos han patit dificultats i ara que són grans volen resoldre aspectes no acabats de la seva vida. I encara hi ha uns quants personatges més que us deixaré que descobriu. La gràcia del llibre consisteix a aprofitar una parada del tren al no-res, sobre un pont, per anar buscant el passat de tota aquesta gent.

He de dir que la traducció es llegeix àgil i ràpida, i que la història, tot i no ser un gran què, enganxa. Esperarem a veure més coses d’aquesta autora.

Unrest

UnrestYeng Pway Ngon. Unrest.
Trad.: Jeremy Tiang.
Balestier Press.
Versió Kindle, equivalent a 222 pàgines.

Aquest llibre me’l vaig comprar de rebot: era una recomanació que estava en oferta. Podia ser que estigués bé o que fos una llauna. No en coneixia l’autor, i el tema s’escapava una mica del que llegeixo habitualment. Així, doncs, em va sorprendre molt agradablement veure que el llibre no només complia les expectatives, sino que les superava.

Comencem per dir que aquest llibre va guanyar el Singapur Literature Prize de 2004. Sí, ja sé que els premis no garanteixen res, però també és veritat que moltes vegades indiquen alguna cosa. On hi ha fum, hi ha foc, també per a les coses bones. El tema, com he dit més amunt, el tinc poc conegut. Es tracta de les aventures i desventures de quatre joves de Singapur d’ascendència xinesa. Així, doncs, me’l vaig començar a llegir amb totes les prevencions del món i preparada per criticar el que fos.

I la veritat és que, de les poques coses que se li pot criticar a Unrest, és que hi ha errors tipogràfics i de concordança. Errors del tipus: he escrit XXXX, ho vull canviar per YYYYY, i m’oblido d’esborrar la paraula que hi havia. Quina cosa més tonta i fàcil de controlar, després d’haver fet l’esforç de traduir un llibre del xinès, oi? Però últimament m’ho trobo amb relativa freqüència en llibres traduïts del xinès a l’anglès. No sé si és moda.

Què més hi trobarem, a Unrest?

Però tornem a la història. En aquest llibre veiem pràcticament des de primera fila els fets de finals de la dècada dels 50 a Singapur, quan la població local es volia treure de sobre els britànics. Així, doncs, veiem els darrers dies de la colònia britànica i com alguns dels joves que participaven en els aldarulls decideixen marxar o quedar-se. Alguns marxen cap a la Xina, i cauen del foc a les brases perquè es troben de cara amb la Revolució Cultural. Altres, tot i que suposadament anaven a la Xina a unir-se als “germans comunistes”, acaben a Hong Kong. Altres decideixen quedar-se a Singapur.

No us ho trobareu explicat tal qual, però. L’autor teixeix una mena de teranyina on heu d’anar col·locant els protagonistes, poc a poc. Heu d’anar desxifrant la història de cadascun a partir de flashbacks i trobades que tenen lloc molts anys després de la seva joventut. I aquí no només hi trobareu la seva posició política, sinó que també anireu descobrint la seva evolució personal i veureu com els seus somnis de joventut han arribat a complir-se… o no. L’amor, la nostàlgia, la història, tot barrejat en capítols que alternen la llargada i el punt de vista, i que fins i tot inclouen un cert diàleg entre l’autor i algun dels protagonistes.

No podem acabar sense parlar del traductor, Jeremy Tiang, algú bastant conegut en el món virtual en què vivim. Tiang no només és traductor, sinó que també és escriptor. Podeu trobar més informació sobre el seu perfil professional a la web de Paper Republic. Una de les seves obres més destacades és It Never Rains on National Day, un recull de relats breus que va ser finalista del Singapore Literature Prize de 2015.

Un amor que destruye ciudades

chang_amor que destruye ciudadesEileen Chang. Un amor que destruye ciudades.
Traductores: Qu Xianghong i Anne-Hélène Suárez.
Editorial: Libros del Asteroide.
S’acaba de publicar Un amor que destruye ciudades. I l’havia de llegir, és clar. No es tradueix l’Eileen Chang al català i al castellà cada dia, simultàniament. Tot i que sempre tiro cap a casa i compro en català, aquest cop m’he decidit per la versió castellana, publicada per Libros del Asteroide amb traducció d’Anne-Hélène Suárez i Qu Xianghong. Per què? Doncs perquè l’Anne-Hélène és una de les traductores més solvents del panorama de la traducció del xinès i feia temps que no li llegia res. Aquest cop ens arriba amb la col·laboració inestimable de la Qu Xianghong, un valor segur.
Pel que fa a la versió catalana, l’ha feta la Carla Benet, una traductora jove que ja ens va agradar amb la traducció de El passat i els càstigs, de Yu Hua, publicada per Males Herbes. En aquesta ocasió, els valents que han publicat l’obra d’Eileen Chang han estat Club Editor. De fet, a Catorze hi podeu trobar un dels dos relats que integren el volum.
Com deia, aquest llibre conté dues històries. La que li dona el títol, “Un amor que destruye ciudades”, i “Bloqueados”. Personalment, trobo que la primera comença bé, a Shanghai, en un entorn familiar on hi ha una divorciada que tothom veu amb mal ull i que lluita per fer-se independent. La història promet, però després degenera en una mena d’historieta rosa que no va enlloc. Al final ho salva una mica. De tota manera, a mi m’agrada més la segona història, “Bloqueados”, que descriu una escena en un tramvia que queda bloquejat al carrer enmig d’un avís de bombardeig.  La narració és lúcida i ens ofereix un retrat molt afinat de l’escena, tant dins com a fora del tramvia. Una història de les que m’agraden, que reflecteixen un període curt de temps però ric en detalls. De tota manera, no és de les coses que més m’ha agradat darrerament, tot i que Chang té una legió de seguidors.
Com sempre, Libros del Asteroide ens ofereix l’edició cuidadíssima característica dels seus llibres, i aquest és un factor que cal tenir en compte. Els llibres que no són macos, ja no els compro en paper.

Points of origin

Diao Dou. Points of origin.
Traductor: Brendan O’Kane.
Ed. Comma Press, octubre 2015.
Versió Kindle equivalent a 192 pàgines.
Títol original: 出处.

Points of originAvui parlem d’una recopilació de relats que van des d’una invasió d’escarbats fins als típics torracollons que tenen tot el temps del món per adreçar-se a l’ajuntament demanant millores. Sí, no només n’hi ha a Barcelona: també n’hi ha a la Xina.

Com podeu veure, en aquest llibre tot hi té cabuda, i Diao Dou, l’autor, ens ho presenta amb una certa dosi de sarcasme i imaginació. El primer relat, “Cocroaches” ratlla d’absurd, el surrealisme més salvatge, amb un home obsessionat per la invasió d’escarbats que hi ha al seu poble, mentre la resta de paisans s’acostumen a la presència d’aquests animals i n’acaben treient profit. El segon, “Vivisection” és, en realitat, un compendi de relats més curts, cadascun dels quals narra una història relacionada amb una part del cos. Després passem a una altra història, potser la més surreal de totes, sobre una gata que es transforma (sí, ho heu encertat, aquest capítol es diu “Metamorphosis”). “An old fashioned romance” és, potser el més fluix, però just després arriba “Squatting”, que és simplement brillant, el dels torracollons que anunciava més amunt, en què el nivell de papanatisme que assoleixen els protagonistes, obsessionats amb millorar la vida al seu barri, és absolutament delirant.

Els dos següents, “Imagining the possibilities” i “The Last Shot” queden una mica a part de la resta. Són dos relats més centrats, més reals, i més durs. El primer parla de l’experiència de ser pare (i del paper del germà del pare en la història) i el segon és com un mirall que reflecteix el que passa en un mirall: veiem la història des dels ulls del protagonista i des de fora. Tot seguit tenim “Going to Zhangji”, una mena d’autoconfessió de l’autor que ens parla d’una mena de groupie i del poble imaginari de Zhangji, el “refugi” virtual de l’autor.

L’últim bloc és “Points of origin”, que en realitat és un grup de relats que estan entrellaçats. On acaba un comença el següent i els personatges poden tenir alguna relació entre ells, i la veritat és que en aquesta part apareixen tot de temes i històries molts diferents, des de la d’una dona que queda embarassada i se’n va a tenir la criatura en un altre lloc fins a un estudiant de doctorat deprimit perquè qualsevol amb diners es pot comprar el títol, passant per un policia que fa el torn de nit o un pare que va a comprar llibres amb la filla.

És curiós de notar que, com altres autors (Yan Lianke, Mo Yan), Diao té el seu propi poble referent i imaginari. Tal com diu ell, és un poble inventat on fa que passin les coses, i així ningú no s’hi reconeix i s’enfada per res. Aquest poble és Zhangji, i apareix en diversos dels relats d’aquest llibre. Fins i tot n’hi ha un en què una de les protagonistes vol anar-hi de visita, i és alehosres que l’autor ens confessa que el poble no exiteix…

En definitiva, es tracta d’un recull molt encertat, amb moments tristos, tendres i divertits, que us poden agradar força. L’autor parla de tot d’aspectes de la societat xinesa, i sap trobar el punt adequat per criticar-los sense fer-se pesat. Hem llegit molts altres llibres que algú ha decidit fer-nos arribar pel simple motiu que critiquen l’statu quo xinès o perquè allà són censurats, i no tots són bons.

Aquest, si em voleu fer cas, sí que n’és, de bo. Es mereix un 4,5 a la meva escala d’estrelles, i la traducció, de Brendan O’Kane, també en té part de culpa.

Correndo attraverso Pechino

Xu Zechen. Correndo attraverso Pechino.
Traductor: Paolo Magagnin.
Sellerio Editore.
Versió Kindle. 194 pàgines aproximadament.
Títol original: 跑步穿过中关村.

CorrendoattraversopechinoCorrendo attraverso Pechino és un llibre lleuger que no enganya. Ens explica el modus vivendi dels petits xanxulleros que guanyen la vida venent películ·les pirata, documents falsificats i altres “cosetes” fora de la llei a Pequín. I m’ha agradat, sí. Potser també hi ha ajudat que no n’he llegit crítiques pretensioses que diguin que és una obra mestra i que reflecteix no sé ben bé el què… Tinc la teoria que una crítica exagaradament bona no fa cap favor als llibres, no.

Com deia, doncs, el que trobareu en aquest llibre són les peripècies d’en Dunhuang, que acaba de sortir de la presó per un delicte menor (venda de documents falsificats) i té la missió de trobar i ajudar la nòvia d’un company seu. Mentre la busca, anirem veient la seva entrada en el submón dels petits delinqüents de Pequín i, efectivament, es passejarà per la ciutat (concretament, per la zona de Zhongguancun) mentre intenta vendre DVD pirata. Veurem la compra de bicicletes robades, l’abastiment de material pirata, la manera de vendre’l, les relacions amb noies, els diferents tipus d’allotjaments (des de pisos petits fins a habitacions compartides) i tot de detalls que Xu Zechen ens ofereix i que ens permeten veure la vida dels espavilats a Pequín.

Es tracta d’un llibre que et llegeixes en un parell de sessions, descansat. No és mala opció per a les tardes caloroses d’estiu…