Són memòries d’Àfrica, Stalker?

motorsoulFinalment, m’he llegit Motorsoul. Confesso que no m’agradava gaire la portada i que el pseudònim que ha fet servir l’autor, Stalker, em va frenar una mica. Un stalker és algú que assetja, que molesta una altra persona.

També em feia por que el llibre estigués ple dels tòpics habituals sobre l’Àfrica.

Al final, però, he fet confiança a Raig Verd, ja que la gran majoria de llibres que els hi he llegit m’han agradat. Ja sabeu que jo, quan no tinc referències de l’autor, em refio de l’editorial o el traductor, si n’hi ha.

I ben fet que vaig fer. Motorsoul és una compilació de quatre novel·les curtes sobre quatre aspectes de la vida a l’Àfrica que coneixem d’oïdes: una expedició per matar rebels, un ex nen soldat que viu amb una dona infectada amb VIH, l’atracament d’un autobús i un atac contra una església plena de refugiats en el gran desastre de Ruanda-Burundi.

El llibre es divideix, doncs, en aquestes quatre grans parts que, al seu torn, s’estructuren en 8-9 capítols. Cada història és, en sí, completa, tot i que no busca explicar-nos tota una història des del principi fins al final, sinó que ens fa veure un període relativament curt de la vida dels protagonistes i, a partir d’aquí, ens deixa entrellucar passat i futur.

La redacció és àgil i molt correcta, amb un parell de detalls que m’han fet pensart que, potser, el corrector ha tingut poca feina: no tots els autors volen que els corregeixin la feina. No sé si és el cas.

La gran incògnita, però, és qui punyetes és l’autor. Segur que molts de vosaltres també ho voldríeu saber. Perdoneu, però algú ho havia de dir. Jo tinc algunes sospites. No pot ser qualsevol, ja que sembla que l’autor té un coneixement força profund de la realitat africana, com si el que escriu fossin les seves memòries d’Àfrica. Això ja en descarta uns quants. També em xoca el rigor pràcticament científic amb què ens presenta un glossari al principi de cada història: en alguns moments, tot i que les històries deuen ser ficció, veiem que al darrere hi ha una base real i que sembla que estiguem veient un documental. Vocació d’estudiós? Quants autors hi ha a Catalunya que coneguin l’Àfrica? Més dels que ens pensem, segur. Però jo tinc el meu candidat. Si algun dia feu una porra, aviseu-me.

En definitiva, és un llibre que val molt la pena que llegiu aquest estiu que tot just comença. No direu que l’entorn que retrata no és adequat: la sabana, la vegetació tropical, la calor…

El tindreu entre les meves recomanacions d’estiu, no ho dubteu.

3 respostes a “Són memòries d’Àfrica, Stalker?

  1. stalker

    Benvolguda Sifuro,

    Moltes gràcies per la teva opinió y la lectura del llibre. Si t’ha agradat, si l’has viscut, ets una miqueta una miqueta una miqueta Àfrica. No puc demanar més.
    Stalker

    1. Quina sorpresa i quina alegria, veure el teu comentari!

      Llegir el llibre ha estat un plaer. Espero llegir més coses teves… i potser saber qui ets? 🙂

      Bon estiu!

  2. Retroenllaç: Deures d’estiu 2016 – L'illa deserta

I a tu, què et sembla?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s