Categoria: 3 estrelles

Millorable, però amb qualitat suficient.

Baguettes chinoises

On Per sifuroIn 3 estrelles, Caràcter xinèsDeixa un comentari

Xinran.Baguettes chinoises.
Éditions Philippe Picquier, 2008.
340 pàgines.
Títol original: 筷子姑娘
Traductora: Prune Cornet.

En aquest llibre podem veure un aspecte interessant: la manera en què tres germanes procedents d’un petit poblet s’adapten a la vida de ciutat quan emigren a Nanjing.

Les tres protagonistes, que pel fet de ser noies són menystingudes en el context rural, segueixen el camí que ha iniciat un dels seus oncles i canvien el camp per la ciutat. La seva voluntat és la de demostrar que valen força més del que es pensen els seus conciutadans, que encara pensen que les dones només serveixen per tenir cura de la casa i dels sogres, ja que, tradicionalment, quan es casaven havien d’abandonar la casa paterna i integrar-se en la família del marit.

Així, doncs, la seva família, en què només hi havia filles (sis en total), era una de les més desgraciades. Al llarg del llibre veurem no només com s’adapten a una vida i uns costums totalment diferents, sinó també com aconsegueixen fer aportacions similars a les que fan tots els home emigrats del poble.

Us en recomanem la lectura, ja que no només hi veureu com és la vida quotidiana sinó també aquesta evolució de la dona: de la cuina a la feina.

Quarante et un coups de canon

On Per sifuroIn 3 estrelles, LlibresDeixa un comentari

Mo Yan. Quarante et un coups de canon.
Éditions du Seuil.
501 pàgines.
Títol original:
Traductor: Noël et Liliane Dutrait.

En aquest llibre, Mo Yan retrata, una vegada més, la vida quotidiana de la Xina de darreries del segle XX. Tot se centra en Luo Xiaotong, un noi a qui encanta menjar carn i que viu en un poble que té com a activitat principal, precisament, la cria i la venda d’animals de carn.

La trama es desenvolupa a dos nivells: la història que el protagonista explica a un monjo i els fets que s’esdevenen a l’exterior de l’ermita durant aquesta explicació. Arribats a un cert punt, totes dues històries s’encreuen i es barregen, ja que no són res més que el passat i el present del protagonista.

Tot i que no deixa de ser un llibre més dels que s’adscriuen a la línia d’explicar el dia a dia xinès, podreu trobar-hi alguns punts de fantasia propera a l’absurd, com ara el procediment que en Luo s’inventa perquè el negoci de la carn els surti més a compte.

Generación Mao

On Per sifuroIn 3 estrelles, LlibresDeixa un comentari

Xinran. Generación Mao
Editorial emecé, 2009.
586 pàgines.
Títol original: China Witness.
Traductor: Aleix Montoto.
Aquest llibre reprodueix en forma d’entrevistes la investigació que l’escriptora i periodista Xinran va fer durant dues dècades. En aquestes entrevistes, l’autora recull les vivències personals de gairebé vint persones que han viscut els grans canvis polítics i socials del segle XX a la Xina: des de la caiguda de l’antic règim imperial fins a l’obertura econòmica de la dècada de 1980.
Cal dir que, en general, la manera d’expressar-se que es fa servir en aquest llibre és molt mesurada i discreta. Un estil molt xinès, es podria dir: no es fan recriminacions ni es dóna (gaire) la culpa al govern ni a Mao sobre les desgràcies esdevingudes, tot i que és evident que moltes d’aquestes persones, i moltes altres de la seva generació i de la següent, no van poder fer una vida “normal” (estudis, matrimoni, etc.) com la que ara poden fer els seus fills, i van viure sotmesos a la por que sembraven les diverses campanyes polítiques que van dominar la Xina durant la dècada de 1950 i fins al final de la Revolució Cultural.
És, doncs, un recull interessant de la realitat de mitjans segle XX, i tenim l’oportunitat de veure que totes les novel·les que s’han escrit (i encara s’escriuen) sobre la Revolució Cultural i altres períodes traumàtics de la història xinesa tenen un fons molt i molt real. També és interessant destacar que l’autora, tot i que fa prop de vint anys que viu al Regne Unit, va viure de primera mà l’època de la Revolució Cultural, o sigui que sap de què parla i què busca quan entrevista els seus interlocutors.

Beijing Story

On Per sifuroIn 3 estrelles, LlibresDeixa un comentari

Tongzhi. Beijing Story.

nottetempo, 2009.
249 pàgines.
Títol original: 北京故事.
Traductor: Lucia Regola.

Una novela que narra en primera persona les relacions homosexuals entre un “triomfador” de la nova Xina i un estudiant. El que la fa especial no és la qualitat literària, ni l’argument, sinó el fet que es va publicar amb pseudònim a Internet per escapar a la censura xinesa, que segurament no l’hauria deixat imprimir. N’existeix una versió italiana impresa (la que citem en aquesta ressenya) i se n’ha fet una pel·lícula: Lan Yu, del director Stanley Kwan (2001). No està clar que s’hagi imprès en cap altre idioma.

La història, narrada de manera autobiogràfica (no sabem si realment ho és o no), narra amb deteniment la relació dels dos protagonistes i, també, com l’han d’amagar de la societat (secretisme, matrimonis falsos, etc.). Així mateix, presta una atenció especial a les relacions sexuals (i en fa una descripció força gràfica).

És una novel·la molt diferent de les que estem acostumats a rebre de la Xina i, només per això, ja val la pena llegir-la.

Fifth Chinese Daughter

On Per sifuroIn 3 estrelles, Caràcter xinèsDeixa un comentari

Jade Snow Wong. Fifth Chinese Daughter 
University of Washington Press, 1989. 246 pàgines.

Títol original: el mateix.


Tot i que la primera edició d’aquest llibre és del 1945, crec que el que explica encara s’aplica avui dia en molts llocs de recepció d’immigració xinesa. El que narra és la infantesa, adolescència i primers passos en la vida adulta de l’autora, Jade Snow Wong, filla d’immigrants xinesos que van arribar a San Francisco a les primeries del segle XX. Crec que avui dia, tot i que amb matisos i dins d’un context històric diferent, hi ha coses que continuen sent vàlides per a les comunitats xineses dites “d’ultramar”.

El període històric en què es mou la protagonista inclou els temps de crisi de finals de la dècada de 1920 i, també, la segona guerra mundial. És curiós veure com es viu a la Chinatown de San Francisco (un ghetto, t’ho miris com t’ho miris) i quin paper tenen els nens com a intermediaris entre els pares (que només parlen xinès) i la societat d’acollida: mestres, metges, etc. Podem veure que la primera generació difícilment s’integra en la societat d’acollida, mentre que els fills representen una barreja de cultures i “surten al món” (o, almenys, ho intenten).

Al mateix temps, aquesta narració és la història d’èxit d’una dona que va lluitar contra unes normes familiars estrictes i tradicionals que reflectien una societat que ja no existia (la xinesa tradicional) i, també, va aconseguir fer-se un lloc en una societat americana en què les dones no tenien la llibertat que tenen ara.

El vaig comprar en una llibreria de la cadena Borders, una magnífica llibreria que podeu trobar a Wall Street, a Nova York. També podeu comprar en línia a http://www.borders.com.