Categoria: 3 estrelles

Millorable, però amb qualitat suficient.

Cité de la poussière rouge

On Per sifuroIn 3 estrelles, LlibresDeixa un comentari

Qiu Xiaolong. Cité de la poussière rouge.
Editorial Liana Levi, 2008. 222 pàgines.
Títol original: Years of Red Dust.
Traductor: Fanchita González Batlle.

Hi ha molts i molts llibres amb històries quotidianes. Aquest n’és un. El fet de ser un recull de relats fa que pugui tractar aspectes molt diferents, que potser no es podrien tractar tots junts dins d’una mateixa novel·la.

Alguns dels temes que toca són la tornada dels presoners de la guerra de Corea (mal vistos, per por que fessin d’espies per a Taiwan), la seguretat dels funcionaris i els empleats de les empreses estatals (i com canvia això amb l’obertura econòmica de la dècada de 1980), les persecucions dels elements no conformes al règim comunista (en realitat, podia ser qualsevol: tothom que tingués interès per la cultura, que tingués terres, etc.) o coses tan simples com la loteria.

És lleuger i ràpid de llegir, o sigui que, si us cau a les mans, no li feu fàstics. El vaig comprar per Internet a la llibreria Mollat.

Beijing Coma

On Per sifuroIn 3 estrelles, Llibres1 comentari

Ma Jian. Beijing Coma.
Editorial Chatto & Windus, 2008. 586 pàgines.
Títol original: 肉之土.
Traductor: Flora Dew.

Aquest llibre tracta el tema de la repressió política que es viu en ambients universitaris a la República Popular de la Xina, i culmina en l’ocupació que els estudiants universitaris van fer de la plaça de Tian’anmen a la primera de 1989, que va acabar amb una repressió duríssima contra tots els participants.

Tot i que el que s’explica en aquesta obra és ficció, la base és històrica, i segurament té molt de cert.

El narrador és en Da Wei, un estudiant que, arran de la repressió de l’exèrcit a la plaça de Tian’anmen, queda en estat vegetatiu durant 10 anys. L’autor opta per combinar els records d’aquest noi amb moments “actuals” de la seva vida. Així, doncs, podem viure pràcticament tota la seva etapa universitària a partir de flaixos, petits relats encadenats que retraten de manera molt viva el procés que va desembocar en l’ocupació. També podem veure la pressió que les autoritats fan sobre els elements que consideren sospitosos (“poc obedients”, podríem dir), i com aquesta pressió, juntament amb el fet de tenir el fill en coma durant 10 anys, fa que la mare del protagonista s’acabi trastocant.

És un llibre interessant, que no es queda només en el paper de l’exèrcit, sinó que també deixa veure la competència entre grups d’estudiants per aconseguir el poder. El final del llibre, malauradament, el coneixem tots…

Balzac et la petite tailleuse chinoise

On Per sifuroIn 3 estrelles, Llibres1 comentari

Dai Sijie. Balzac et la petite tailleuse chinoise.
Éditions Gallimard, 2000. 229 pàgines.

Durant el període anomenat Revolució cultural, el “Gran timoner” (Mao Zedong) va iniciar una campanya “de reeducació” en virtut de la qual els joves intel·lectuals (estudiants que tot just havien acabat l’educació secundària) van deixar els estudis i van ser enviats a la Xina més rural i remota perquè la gent del camp els “reeduqués” (eufemisme que, en realitat, vol dir “fer-los treballar durament al camp com si fossin camperols”). Alguns d’aquests estudiants van arribar a passar fins a 10 anys en aquest exili, i no va ser fins que van tornar a les seves ciutats d’origen que van poder reprendre (o no) els estudis. El resultat: una generació pràcticament perduda pel que fa a l’educació superior i les feines que hi estan relacionades.

Ja hi ha molts i molts llibres que parlen sobre aquest èxode que va marcar la vida de moltes persones, però aquest és un llibre curt, intens i amb un enfocament original del tema que val molt la pena que llegiu. És ràpid i directe, sense valoracions morals sobre l’època i el sistema, i ens mostra com dos estudiants, fills de professionals liberals (considerats intel·lectuals i, per tant, enemics del “sistema”), van a parar a un poble molt petit en una zona molt poc desenvolupada i aconsegueixen sobreviure a l’experiència traient profit dels seus coneixements i habilitats. A partir d’aquí, podreu treure les vostres pròpies conclusions.

L’he comprat a Barcelona mateix, a Alibri. Aquesta edició pertany a la col·lecció Folio, de l’editorial Gallimard, i l’he vista en moltes llibreries de Barcelona, o sigui que potser també el trobareu a la Casa del Llibre, a la FNAC, La Central o alguna altra de les grans llibreries de la ciutat.

El arte de la guerra

On Per sifuroIn 3 estrelles, LlibresDeixa un comentari

Sunzi. Arte de la guerra.

La esfera de los libros, 2006. Segona edició, 2007. 380 pàgines.
Títol original: 孙子兵法.

Traductor: Laureano Ramírez Bellerín.

Aquesta obra és una de les clàssiques de la cultura xinesa. Podríem dir que és una obra amb consells i exhortacions similars a les del Príncep de Macchiavello, que tracta sobre com dur a terme les batalles per poder guanyar la guerra. Està dividida en apartats com ara l’avaluació, els preparatius, l’ofensiva, la forma, la potència, la pugna dels exèrcits, la configuració del terreny, l’atac amb foc o l’ús dels espies, i és un compendi de sentit comú i tècniques militars.

Ja se n’han fet moltes, de traduccions d’aquesta obra, però el que fa que aquesta sigui especial és la seva gran qualitat lingüística que i, sobretot, les anotacions explicatives del traductor, d’una profunditat i un abast impensables en altres versions. 

Normalment no comentem la feina del traductor, però ja és hora que ho fem. Laureano Ramírez és un dels millors traductors del xinès al castellà, cosa que demostra el premi nacional de la traducció que va guanyar l’any 1992 per la traducció de Los mandarines (Historia del bosque de los letrados), publicada per Seix Barral i que comentarem més endavant. L’edició és bilingüe xinès-castellà, i porta annexos amb reproduccions d’altres versions de textos i una introducció molt completa sobre l’autor, l’obra i el context històric.

Com que es tracta d’una edició nova, crec que podreu trobar el llibre fàcilment en qualsevol llibreria grossa. Jo el vaig comprar a la Casa del Llibre de passeig de Gràcia, a Barcelona.

Grandes pechos amplias caderas

On Per sifuroIn 3 estrelles, Llibres2 comentaris

MO Yan. Grandes pechos amplias caderas. Editorial Kailas, 2007. 836 pàgines.
Títol original: 丰乳肥臀
Traductor: Mariano Peyrou.

Mo Yan* és especialista en mostrar la vida quotidiana rural durant les primeres dècades del segle XX. És autor, entre altres novel·les, de la coneguda Sorgo rojo, que va servir de base per a la pel·lícula de Zhang Yimou que porta el mateix nom.

En totes dues novel·les destaca el paper de la dona-mare com a pilar que sosté la família davant tota mena d’adversitats, i totes dues novel·les tenen lloc en un mateix poble, “Gaomi del noreste”, i ens mostren l’evolució de les famílies al llarg (especialment) de la primera meitat del segle XX, que va veure el final de la Xina tradicional (caiguda de la dinastia Qing), la invasió japonesa, la lluita entre nacionalistes i comunistes, l’arribada del règim comunista i moments tan crítics com ara les purgues polítiques o les campanyes més sonades que va dur a terme Mao Zedong (el Gran salt endavant, la Revolució cultural… ).

Les relacions establertes per les dones de la família protagonista d’aquest llibre són el fil conductor del relat i ens permeten veure totes les etapes que hem indicat al paràgraf anterior. Pel que fa als personatges principals, podem dir que són la mare i el fill. La primera, tal com hem dit més amunt, és el pilar i la guia que orienta tota la família, amb un caràcter molt fort que la porta a superar tots els desastres (i us podem dir que n’hi ha uns quants!) que caben en les 800 pàgines del llibre. El fill, per la seva banda, és el germà petit de la família i està molt consentit… no us direm com acaba!

Pel que fa a l’edició d’aquest llibre, hem de dir que és molt agradable a la vista, amb una lletra de la mida justa en un paper de color crema que facilita la lectura. Tenim pendent de llegir una altra obra del mateix autor (publicada per la mateixa editorial): ja us la comentarem!

L’editorial Kailas dedica una atenció especial a obres xineses, o sigui que si voleu estar al cas de les seves publicacions us recomanem que visiteu el seu web: www.kailas.es.

* Mo Yan és un pseudònim que fa servir l’autor Guan Moye. En xinès, mo yan (莫言) vol dir “no parlis”.