La danza del gabbiano, Camilleri i Montalbano

M’havia comprat, just a temps per al confinament, un triple Montalbano publicat per Sellerio. Aquest llibre, molt més gros que els llibrets blaus de la mateixa editorial que contenen una única història del comissari creat per Andrea Camilleri, contenia els casos següents:

Triple Montalbano
  • Il campo del vasaio
  • L’età del dubbio
  • La danza del gabbiano

Avui parlarem del tercer, La danza del gabbiano, ja que és el que més m’ha impactat de tots tres i, segurament, de tots els que he estat llegint fins ara. El motiu és que, a part de la investigació habitual, en aquest llibre l’autor ens mostra molt més de prop la relació amb els seus homes.

A L’età del dubbio Camilleri ja ens deixava veure de més a prop el Mimì Augello, que sol ocupar un paper molt discret a les històries del Montalbano, tot i ser el segon de bord a la comissaria. Tot i que hi té una relació estreta, el comissari confia més en en Fazio, una persona discreta que rara vegada posa en qüestió les decisions del seu superior. Per més arrauxades que puguin semblar.

La danza del gabbiano

La danza del gabbiano

Aquest cop, doncs, Camilleri ataca directament aquest punt de suport de Montalbano i fa desaparèixer Fazio. Les circumstàncies d’aquest fet no són gaire clares, i tot l’equip haurà de lligar caps per aconseguir un doble objectiu: trobar en Fazio i aclarir el cas que està relacionat amb aquesta desaparició.

El buit que deixa Fazio a la comissaria l’omple Augello, que actua com a bon company i dona suport a Montalbano. Així mateix, aquest buit ens permet conèixer una mica millor Gallo, el conductor “salvatge” que arriba als 170 km/h en carreteres (crec) comarcals. Per primera vegada, el comissari se’l mirarà amb altres ulls i mirarà més enllà del conductor accelerat.

Catarella també tindrà més protagonisme del que és habitual, i tindrà un paper decisiu en relació amb la Livia, l’eterna promesa de Montalbano. Creieu que aquest parell algun dia faran un cop de cap?

A part de tot això, Camilleri donarà quatre pinzellades sobre temes d’actualitat que us detallo tot seguit:

  • El canvi climàtic: ara les gavines se’n van més a l’interior (ara arriben a casa meva, a Gràcia; quan jo era petita, diria que no).
  • A Itàlia res no va puntual i tot funciona sobre la base de la droga, el retard sistemàtic i els comentaris buits. (Cito textualment: “l’Italia è una repubblica fondata sullo spaccio della droga, il ritardo sistemàtico e la chiacchera a vuoto”.)
  • Fa referència a la sèrie que en la vida real es dedica al comissari Montalbano.
  • El sistema està podrit: crítica profunda a la relació entre polítics i mafiosos.

Bé, crec que he dit tot el que podia dir sense fer spòiler. Només hi afegiré que el llibre acaba de manera trepidant i que vaig estar hores a recuperar-me. Un cinc estrelles total que, si convé, podeu trobar en versió electrònica en aquests dies de tancament total, tant en català com en itaià. En català, publicat per Edicions 62 i amb traducció del solventíssim Pau Vidal.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.