Sueño en el Pabellón Rojo (I)

On Per sifuroIn 4 estrelles, Caràcter xinès6 comentaris

Cao Xueqin, Gao E. Sueño en el Pabellón Rojo.
Galaxia Gutenberg, 2009.
1.176 + 1.205 pàgines.
Traductors: Zhao Zhenjiang i José Antonio García Sánchez, amb revisió d’Alicia Relinque Eleta.
Original: 红楼梦.

Brutal. Genial. Incomparable. La versió xinesa de “Dallas” en ple segle XVIII: alcohol, negocis, tripijocs, tràfics diversos… un veritable tour de force que et deixa extenuat, però amb ganes de llegir més.

Després d’un mes i mig de lectura intensa, he de confessar que a partir del segon capítol em vaig enganxar a la història i ja no me n’he desenganxat fins al final del segon volum. A primera vista, sembla que una obra que retrata la vida quotidiana d’una família rica i que se centra especialment en el que passa dins de la seva mansió no donaria per a tantes i tantes pàgines, o que s’hauria de fer pesada, però no és així: hi ha un grup de trames principals que segueixen al llarg de tota l’obra, però sempre estan creuades o complementades per trames més breus que donen agilitat al conjunt.

No hem de perdre de vista, però, que totes les històries que s’hi narren serveixen per fer una crítica dura al sistema social tradicional xinès, i que l’autor la duu a terme observant diversos aspectes:

  • La vida ociosa i regalada en excés de les famílies riques.
  • El protocol familiar: gran distància entre homes i dones, i entre generacions diferents.
  • Els tripijocs i els tractes de favor entre persones amb poder.
  • El paper secundari de la dona, sotmesa totalment a la voluntat dels homes de la família.
  • La vida dels criats: relació amb els seus amos.
  • Budisme i taoisme: creences autèntiques o simple xerrameca?
També cal destacar que, com podeu veure al principi d’aquesta ressenya, aquesta obra no és producte d’un sol autor: Cao Xueqin va escriure els primers vuitanta capítols, mentre que es considera que Gao E és l’autor de la resta. Tot i que la línia argumental, en general, es manté quan es produeix el canvi de mans, sí que és veritat que hi ha petits detalls que permeten apreciar el canvi d’autor, com ara la presència de poesies intercalades en la primera part o el ritme més ràpid (gairebé frenètic) dels darrers capítols i, també, els canvis argumentals referents al destí de les noies de la família.
En definitiva, un llibre que val molt la pena llegir i que dóna per a molt més que una entrada de bloc, o sigui que continuarem escrivint sobre el Sueño en el Pabellón Rojo en la nostra propera cita. 🙂

Si voleu més informació sobre aquest llibre, passeu a la segona entrada que li dedico.

Les aveugles

On Per sifuroIn 4 estrelles, Caràcter xinès2 comentaris

Bi Feiyu. Les aveugles.
Éditions Philippe Picquier, 2011.
464 pàgines.
Traductora: Emmanuelle Péchenart.
Original: 推拿.

Una vegada més, una novel·la que està bé, però que no marca distàncies amb la resta. Massa sovint, hi ha obres que ens venen com a històries molt especials i que, a l’hora de la veritat, el que tenen d’especial és que l’autor i l’entorn on té lloc el relat són “exòtics”…

En aquest cas, doncs, la història no està malament, però es limita a la combinació d’un parell d’històries d’amor, la preocupació per pares o germans, la interacció amb la màfia i algun altre tema menor.

De tota manera, he de dir que hi ha una cosa especialment bona en aquesta obra: la manera en què l’autor aconsegueix lligar les diverses trames i la manera tan fluïda en què salta de l’una a l’altra. I també cal dir que el fet que no hi hagi grans intrigues queda compensat, en certa manera, pels detalls de la vida quotidiana que l’autor ens regala, com ara l’actitut davant dels pares (la ja “clàssica” pietat filial).

Us copio aquest enllaç de l’editorial que l’ha publicat en francès, on trobareu una petita ressenya i, sobretot, un fragment del llibre en pdf perquè en feu un tastet abans d’haver de decidir si el voleu comprar: 

http://www.editions-picquier.fr/catalogue/fiche.donut?id=768&cid=

Per acabar, en aquest enllaç hi trobareu una crítica més positiva que la meva. 🙂

http://www.chinese-shortstories.com/Actualites_52.htm

I mentre us llegiu aquest trosset de llibre, m’acabaré de llegir el Sueño del pabellón rojo. És fascinant com un culebrón de 2.400 pàgines + apèndix et pot mantenir enganxat fins al final…

China in ten words

On Per sifuroIn 4 estrelles, Caràcter xinès2 comentaris

Yu Hua. China in Ten Words.
Pantheon, 2011
Títol original: 十个词汇里的中国
Traductor: Alan H. Barr
Llegit en versió e-book per a kindle

Bé, doncs. Mentre em vaig llegint el Sueño del pabellón rojo que tant us agrada (sí, a mi també!), us faig cinc cèntims d’aquest petit llibre de Yu Hua que se surt una mica de la línia a què ens té habituats. No és la típica novel·la sobre fets que ell ha viscut, sinó que parla d’aquests fets sense entretenir-se a teixir les trames que tant ens enganxen.

Dit això, us vull avisar: si esperàveu un recull d’assajos sobre la Xina d’avui dia, us heu equivocat. En aquest llibre, el que trobem és una sèrie de reflexions de l’autor sobre deu aspectes o conceptes que són especialment importants a la Xina, però són reflexions basades en les seves vivències, no un estudi ple de números i de referències a estudis o a altres autors. No hi busqueu conclusions ni un munt de dades.

Els conceptes que tracta són els següents: poble, líder, lectura, escriptura, Lu Xun, Revolució, desigualtat, arrels (les bases), les imitacions o còpies i el bamboozle (em rendeixo: sóc incapaç de traduir-vos-ho). Alguns ja estan força vistos, com ara la influència de Lu Xun o del Gran Líder (Mao Zedong) en el poble xinès, però altres són força innovadors, com ara el bamboozle mateix o el tema de les imitacions.

En resum, podem dir que aquest llibre no deixa de ser valuós com a visió de la Xina actual, però trobo que, en realitat, cada petit capítol podria acabar essent un relat novelat per l’autor. De fet, alguns passatges d’aquest llibre podrien aparèixer, tranquil·lament, a la seva novel·la Brothers.

Un llibre recomanable, però potser no imprescindible. Segons la meva opinió, Yu Hua ha fet coses millors, totes en el camp de la novel·la (continuo recomanant Viure i Brothers).

Carta als Reis 2012

On Per sifuroIn Caràcter xinès, recomanacions1 comentari

Estan a punt d’arribar els Reis, i pot ser que alguns de vosaltres encara hagueu de fer la carta. 🙂

Si voleu afegir-hi llibres, aquí teniu unes quantes idees. No puc confirmar que les dues obres de Yu Hua s’hagin traduït directament del xinès,* però les altres sí, i la qualitat és bona:

  • Gao Xueqin. Sueño del pabellón rojo. Galaxia Gutenberg, 2010. Traducció editada per Alicia Relinque.
  • Anònim. El erudito de las carcajadas (Jin ping mei). Atalanta, 2010. Traducció d’Alicia Relinque.
  • Wu Cheng’en. Los mandarines. Seix Barral, 2007. Traducció de Laureano Ramírez.
  • Yu Hua. Brothers. Seix Barral, 2009. Traducció de Vicente Villacampa.
  • Yu Hua. Vivir. Seix Barral, 2010. Traducció d’Anne-Hélène Suárez.
  • Ba Jin. Família. Cercle de Viena, 2011. Traducció d’Eulàlia Jardí.
Cal destacar que Alicia Relinque, Anne-Hélène Suárez i Laureano Ramírez són tres dels millors traductors del xinès al castellà que hi ha a l’estat, i dóna gust de llegir qualsevol obra escrita (traduïda) per ells.

La majoria d’aquests llibres estan resumits en aquest bloc (alguns no en castellà). N’hi ha un que encara no hi és. A veure si sabeu quin és!

Bona entrada d’any!

* Segurament, l’obra traduïda per Anne-Hélène Suárez deu haver estat traduïda directament del xinès. Si algú ho pot confirmar, li agrairé que deixi un comentari en aquest post.

Resultat de la votació

On Per sifuroIn Caràcter xinès, recomanacionsDeixa un comentari

Bé, ja fa uns dies que es va tancar la votació, i sembla que la proposta dels Aveugles no us fa gens el pes, mentre que el Sueño del pabellón rojo continua tenint partidaris.

Yu Hua ha aconseguit empatar amb el Sueño a última hora, i serà la propera obra que tindrà entrada al bloc (aquesta mateixa setmana). Per a l’altre guanyador, us haureu d’esperar una mica. Suposo que sabeu que és una miiiica més llarg… 🙂

El que sí que us avanço és la fitxa tècnica de la versió que us comentaré, per si algú se la vol demanar per Reis.

Cao Xueqin, Gao E. Sueño del pabellón rojo
Galaxia Gutenberg, Barcelona 2010.
Edició revisada per Alicia Relinque.