Haz el favor de no llamarme humano

On Per sifuroIn 2 estrelles, LlibresDeixa un comentari

WANG Shuo. Haz el favor de no llamarme humano. 

Ediciones Lengua de Trapo, 2002. 315 pàgines.
Títol original: 千万别把我当人.
Traductor: Gabriel García-Noblejas.

Aquest relat es basa en la reducció a l’absurd de l’ambició d’un equip de buròcrates per aconseguir guanyar un campionat. Com que és realment un llibre molt sorprenent, no us n’explicaré gaire cosa perquè pugueu anar veient com es desplega la història, però sí que us diré que des de la primera pàgina veureu que els personatges estan desconnectats de la realitat i que els seus objectius són totalment estrafolaris: aconseguir trobar un campió que els representi en un campionat.

Fins aquí, tot normal, oi? Doncs no. En aquest llibre no hi ha res de normal. Per començar, busquen un esportista que ja hauria de ser mort i, quan el troben (sí, el troben viu!!), “fitxen” el seu fill. Es dediquen a formar-lo i transformar-lo tant com els cal per convertir-lo en un ídol nacional, un heroi que els pugui fer recuperar la dignitat que ells consideren que s’ha perdut amb la derrota esportiva de principis del llibre.

L’argument del llibre és una espiral en què els canvis a què sotmeten “l’heroi nacional” cada vegada són més dràstics, ridículs i esperpèntics (no us puc dir quin és el súmmum, perquè us aixafaria la sorpresa) fins arribar a un punt tan absurd que tot plegat s’esfondra…

Je ne suis qu’un idiot

On Per sifuroIn LlibresDeixa un comentari

FENG Jicai. Je ne suis qu’un idiot. Editions You Feng, 1995. 144 pàgines.

Títol original: 我这个笨蛋.
Traductora: Madeleine Duong.
Edició bilingüe xinès-francès.

Aquest llibre conté dos relats, el que porta el títol i Aux premiers hours du printemps. Tots dos “retraten” les condicions de vida de finals de la dècada de 1970 en una Xina precapitalista que s’estava preparant per deixar de ser-ho.

En el cas del primer relat, Je ne suis qu’un idiot, es parla abastament del problema de l’habitatge o, més ben dit, de la necessitat de més espai per viure. Per mitjà d’un conegut, el protagonista es posa en contacte amb un personatge que rep el nom de “rei de l’intercanvi” que es dedica a fer intercanvis fraudulents i s’aprofita del protagonista per aconseguir beneficis amb la promesa d’aconseguir-li un pis més gran. Com us podeu imaginar, l’objectiu que mou aquest “rei” no és aconseguir un pis per a ningú i acaba estafant el nostre protagonista…

El segon relat, Aux premiers jours du printemps, parla de la primera adolescència d’un noi i de la seva relació, més aviat platònica, amb una amiga de la seva veïna. Com podeu veure, doncs, el llibre parla d’aspecte bàsicament quotidians de la vida, i s’afegeix a la llista llarguíssima d’autors que retraten la vida xinesa contemporània des de punts de vista diferents però que convergeixen en la quotidianitat.

Jin Ping Mei – Fleur en Fiole d’Or

On Per sifuroIn 4 estrelles, Llibres4 comentaris

Anònim. Jin ping mei, Fleur en Fiole d’Or.
Editions Gallimard, Bibliothèque de la Pléiade, 1985. 1272 + 1483 pàgines.
Títol original: 金瓶梅.
Traductor: André LévyEdició de luxe en francès.

En aquest llibre llarguíssssssim trobareu tots els elements necessaris per enganxar-vos a la història i no deixar-la anar fins al final. Igual que en el cas de Viaje al Oeste (vegeu nota anterior), quan el comences sembla que acabar-lo sigui una missió impossible, però a mida que vas avançant agafes velocitat i, sense adonar-te’n, ja estàs arribant al final.

Imatge treta de la Wikipedia

Tot i que algú amb un perfil més acadèmic pugui no estar d’acord amb mi, crec que es pot dir que el Jinpingmei és un Dallas a la xinesa. Hi trobareu relacions d’amagatotis, sexe, intrigues, suborns, corrupció, festes i festetes, alcohol a gogó… i, al mateix temps, descripcions molt detallades de la roba, les joies, els objectes i la vida quotidiana de la Xina antiga. És per això que trobo que és una combinació perfecta del culebrón més actual i la novel·la costumista més tradicional.

La novel·la explica les aventures i desventures dels membres de la família Ximen i els seus criats, esclaus i coneguts, que us presentem tot seguit d’una manera breu:

– Ximen Qing: personatge central de la novel·la. És un home ric, d’aproximadament 30 anys, que té cinc dones i múltiples amants. Amant de la bona vida, el vi, les dones i treballar poc, és un intrigant nat i no dubta a recórrer a les seves amistats per aconseguir el que vol, encara no sigui de la manera més legal possible...

– Les seves cinc dones: per no explicar-vos el final, només us diré que algunes acaben bé, i altres acaben MOLT malament. En la primera part podem veure com es relacionen entre elles i quin paper tenen en relació amb Ximen Qing i amb la gestió de les riqueses de la casa. A la segona, veiem com el casal s’acaba desintegrant i quins destins esperen a cadascuna de les dones.

– Els criats principals: Caouane, Flor de pruner… són personatges molt vius i que tenen un seguiment especial al llarg de tota la història. Gràcies a ells podem veure com viuen els “de baix” (com a la sèrie britànica) i quines relacions tenen amb els seus amos. També és curiós de veure com evolucionen en paral·lel als membres de la família que els mana, i quin grau de fidelitat i de confiança tenen. Caouane, en concret, té una evolució força completa, de noi jovenet a home.

Aquest llibre no està traduït al castellà ni al català. L’edició francesa que he llegit és molt recomanable: els deu llibres (en el sentit de “secció”, no de “volum”, no us espanteu:-)) s’han dividit en dos volums petitons molt ben editats, en paper bíblia, d’unes 1.200 pàgines cadascun. La traducció porta notes i comentaris que s’han agrupat al final, perquè sigui més fàcil obviar-los si es vol, però recomano que els aneu llegint, ja que aporten informació important.

En resum: un llibre molt recomanable, si us agraden les novel·les llargues.

Grandes pechos amplias caderas

On Per sifuroIn 3 estrelles, Llibres2 comentaris

MO Yan. Grandes pechos amplias caderas. Editorial Kailas, 2007. 836 pàgines.
Títol original: 丰乳肥臀
Traductor: Mariano Peyrou.

Mo Yan* és especialista en mostrar la vida quotidiana rural durant les primeres dècades del segle XX. És autor, entre altres novel·les, de la coneguda Sorgo rojo, que va servir de base per a la pel·lícula de Zhang Yimou que porta el mateix nom.

En totes dues novel·les destaca el paper de la dona-mare com a pilar que sosté la família davant tota mena d’adversitats, i totes dues novel·les tenen lloc en un mateix poble, “Gaomi del noreste”, i ens mostren l’evolució de les famílies al llarg (especialment) de la primera meitat del segle XX, que va veure el final de la Xina tradicional (caiguda de la dinastia Qing), la invasió japonesa, la lluita entre nacionalistes i comunistes, l’arribada del règim comunista i moments tan crítics com ara les purgues polítiques o les campanyes més sonades que va dur a terme Mao Zedong (el Gran salt endavant, la Revolució cultural… ).

Les relacions establertes per les dones de la família protagonista d’aquest llibre són el fil conductor del relat i ens permeten veure totes les etapes que hem indicat al paràgraf anterior. Pel que fa als personatges principals, podem dir que són la mare i el fill. La primera, tal com hem dit més amunt, és el pilar i la guia que orienta tota la família, amb un caràcter molt fort que la porta a superar tots els desastres (i us podem dir que n’hi ha uns quants!) que caben en les 800 pàgines del llibre. El fill, per la seva banda, és el germà petit de la família i està molt consentit… no us direm com acaba!

Pel que fa a l’edició d’aquest llibre, hem de dir que és molt agradable a la vista, amb una lletra de la mida justa en un paper de color crema que facilita la lectura. Tenim pendent de llegir una altra obra del mateix autor (publicada per la mateixa editorial): ja us la comentarem!

L’editorial Kailas dedica una atenció especial a obres xineses, o sigui que si voleu estar al cas de les seves publicacions us recomanem que visiteu el seu web: www.kailas.es.

* Mo Yan és un pseudònim que fa servir l’autor Guan Moye. En xinès, mo yan (莫言) vol dir “no parlis”.

Yecao – Les herbes sauvages

On Per sifuroIn LlibresDeixa un comentari

LU Xun. Les herbes sauvages. Editions en Langues Étrangeres, 2004. 165 pàgines.
Títol original: 野草.
Edició bilingüe xinès-francès.

Recopilació de relats curts d’un dels autors més coneguts i ben considerats de la Xina del tombant del segle XX. Podríem dir que l’autor fa servir la prosa poètica per explicar històries íntimes, que expliquen sentiments i sensacions de tota mena.

Així, doncs, mentre “Le cerf-volant” fa referència a la nostàlgia de la infantesa llunyana, “Vengeance (II)” parla de la crucifixió de Jesucrist, “Les mendiants” reflexiona sobre la mendicitat i, a “Après ma mort”, l’autor reprodueix el que pot passar un cop mort.

En definitiva, és un recull que us pot agradar molt o gens, ja que es tracta d’una obra molt personal que us farà pensar en un sentit o un altre.