Sant Jordi 2019 a L’illa deserta

On Per sifuroIn LlibresDeixa un comentari
Sant Jordi 2018

S’acosta el dia més bonic de l’any per al lector: Sant Jordi 2019. I una vegada més, us voldria donar algunes idees per a la jornada de compra. Com altres vegades, us ofereixo dues possibilitats: llibres dels quals us puc parlar bé perquè he llegit i llibres que no he llegit però que tinc al radar. Queda en les vostres mans triar sobre segur o anar a l’aventura.

Si la compareu amb la llista de VilaWeb, la nostra llista no és gaire llarga, però podeu consultar les propostes d’anys anteriors per veure altres recomanacions. Hi ha coses molt boniques, i no perden interès pel fet de no ser novetats. Si aneu a la casella de cerca i hi escriviu «Sant Jordi» us apareixeran les llistes.

A continuació us presento alguns dels llibres que més m’han agradat darrerament. A sota de la llista hi trobareu un petit comentari.

Propostes per a Sant Jordi 2019

benedicció

Benedicció és un cinc estrelles claríssim que ens porta al petit poble de Holt, a Colorado. Amb aquest llibre Haruf tanca la trilogia que començava amb Cançó de la plana i Capvespre, que també vaig puntuar molt bé. Un altre dels meus clàssics és Gerbrand Bakker, i Juny és la darrera obra que se n’ha publicat en català. En aquest llibre, Bakker ens porta a un estiu lluminós que, tot i així, també té alguns punts foscos.

Per altra banda, si feu clic a l’enllaç de Persecució veureu que no porta al meu blog. Aquest és un dels llibres que us volia recomanar i que no he tingut temps de comentar. Tot i que en determinats moments m’ha fet pensar en les road movies, trobo que va més enllà d’això. Us en parlaré d’aquí a uns dies. Un altre llibre que no he pogut ressenyar, però que val molt la pena, és A tale of two cities, amb la meravellosa edició amb coberta de tela de Penguin Classics. Feu-vos un favor i llegiu alguna cosa d’aquest autor, que també el trobareu en català!

la desaparició de stephanie mailer

Si passem al sector francòfon, us he de recomanar La desaparició de Stephanie Mailer, on Dicker recupera el to de la seva primera novel·la d’intriga. Ritme trepidant, embolics a go-go. I, també originalment en francès, tenim Els colors de l’incendi, que és la continuació d’Ens veurem allà dalt. No és estrictament necessari llegir la primera per entendre la segona, però crec que ajuda (i també és excel·lent!).

Tot seguit us he “colat” un dels meus autors xinesos preferits: Yan Lianke. Qualsevol de les seves obres és bona, sempre amb traductores excel·lents. La més nova de les que s’han publicat en castellà és Crónica de una explosión, i us permetrà veure la voràgine de l’evolució xinesa dels darrers anys.

La gent de Hemsö

Tanco la llista amb un dels llocs d’on llegeixo més llibres: Escandinàvia. I totes dues propostes són ben diferents. Per una banda teniu La gent de Hemsö, una novel·la curta de fa molts anys situada a Suècia. Per altra banda teniu el meu autor més estimat del món mundial, Jo Nesbø. Podeu comprar qualsevol dels llibres de la sèrie d’en Harry Hole, però El pit-roig és un dels més interessants. Ah, i si us agrada la novel·la negra (o policíaca, o com en vulgueu dir), feu una ullada a l’entrada que hem preparat a l’empresa on treballo, dedicada exclusivament a aquest tipus de literatura que ens fa passar tan bones estones.

Under the radar

Per acabar l’entrada, us dono quatre pinzellades sobre llibres que tinc al radar. No sé si per Sant Jordi en compraré algun o si em deixaré sorprendre, però aquí ho teniu:

Anem per parts. Els dos primers són finalistes del Man Booker International Prize d’enguany, i fan molt bona pinta. La forma de las ruinas i La resta són d’autors llatinoamericans, un sector que freqüento poc i que tinc l’oportunitat de revisitar. En aquesta ocasió, anirem a Colòmbia o a Xile, segons quin triem.

Amb Testament i El camí dels esbarzers cultivo la gent de casa. En aquest cas, amb la solvència contrastada del degà de la novel·la catalana en actiu, Joaquim Carbó, i la presència d’una autora molt menys veterana, Alba Dalmau: he sentit bones coses del seu llibre.

Sant Jordi 2019

I, com sempre, els nòrdics. En aquest cas tenim Illska, la maldad, un llibre que fa temps que em volta per les mans (confesso que he fet “copiar y pegar” amb el nom de l’autor). També fa temps que veig passar llibres de Sjón, com Maravillas del crepúsculo o El chico que nunca existió, i potser aquest Sant Jordi li donaré una oportunitat. Per tancar la llista, mentre espero el proper cas de Harry Hole, buscaré Silencis inconfessables i continuaré llegint la sèrie de Sebastian Bergmann, un dels investigadors més desagradables del panorama nòrdic (i, segurament per això, més magnètics).

I fins aquí hem arribat. Espero que tingueu un Sant Jordi 2019 fantàstic, que trobeu molts llibres interessants i que, si teniu propostes de lectura, me les deixeu als comentaris. Tinc ganes de conèixer les vostres propostes!

La Benedicció de Kent Haruf

On Per sifuroIn 5 estrelles, Llibres5 comentaris
benedicció

Després de Cançó de la plana i de Capvespre, arriba la Benedicció de Kent Haruf. El tancament d’unes històries que passen a Holt, un poblet imaginari de Colorado que, tot i així, intento situar en el mapa. El colofó grandiós a una trilogia que hauria volgut que fos una sèrie molt més llarga.

Perquè l’única cosa que li puc recriminar a Kent Haruf és que ens hagi deixat sense poder continuar mirant les vides dels habitants de Holt. La resta és perfecta. Vam començar el fil amb Cançó de la plana, una novel·la inicial en què coneixíem els personatges que ens havien d’acompanyar. Tendra, suau. Vam seguir amb Capvespre, on manteníem el contacte amb alguns dels personatges de la primera part, que havien crescut i evolucionat, i en perdíem algun. Aquest segon episodi era més intens que el primer, per al meu gust.

I així arribem a Benedicció, el tercer en discòrdia, que ens porta la mort. No hi ha res tan definitiu com això, oi?

Benedicció o «el sentit d’un final»

La història està clarament delimitada en el temps, ja que transcorre durant un estiu. En Dad s’està morint, i el que veurem és la vida d’alguns veïns des de la perspectiva d’aquesta vida que s’apaga. No, més ben dit, veurem com els veïns fan la seva mentre s’acomiaden d’en Dad i ajuden la seva dona.

Cases baixes, com les de la portada del llibre. Grogues, vermelles… el cotxe que avança per la carretera plena de pols, la nena que va en bicicleta, les dones que l’acompanyen i que viuen fora del poble, en un ranxo com el dels germans McPheron (si no sabeu qui són, mireu-vos els dos primers llibres de trilogia). La lectura d’aquest llibre, igual que la dels dos anteriors, és pausada i ve acompanyada de la llum del sol sobre els camps de blat. Espais amplis. Un goig de llibre.

Haruf aconsegueix que t’impliquis en les vides dels personatges fins al punt que quan arriba la mort no pots no sentir-ho. Llàgrimes avall. Veure com la gent que t’estimes van a menys, com es redueixen fins a ser com ocellets. La sensació de pèrdua quan tot ha acabat. Magistral.

I magistral, també, és el disseny del llibre-objecte. La imatge de la portada ja us fa entrar directes a Holt. No em cansaré de dir que els llibres d’Edicions del Periscopi són petites obres d’art que tinc de gust als meus prestatges. La traducció també s’intueix perfecta, amb Marta Pera Cucurell. I la tria, l’ull clínic amb què Aniol Rafel tria els llibres, és una cosa totalment inaudita. Enhorabona a tots els implicats.

Com ja us podeu pensar, aquest llibre va de dret a la meva llista de recomanacions de Sant Jordi per a aquest any, juntament amb els dos anteriors de la trilogia. D’aquí a uns dies us passaré la llista completa.

Dicker contraataca: La desaparició de Stephanie Mailer

On Per sifuroIn LlibresDeixa un comentari
la desaparició de stephanie mailer

Avui toca parlar de Joel Dicker i la seva obra La desaparició de Stephanie Mailer. La trobareu en català, en castellà i en francès, però el meu consell és: sortiu pitant a comprar-la!

Amb aquest llibre recuperem el Dicker més addictiu, el de La veritat sobre el cas Harry Quebert. L’obra següent, El llibre dels Baltimore, també era molt bona, però era un pel més previsible. Així, doncs, amb La desaparició de Stephanie Mailer recuperem el ritme trepidant, les intrigues addicionals i les històries que passen en un petit poble imaginari dels Hamptons (regió real, a l’estat de Nova York).

En aquest cas, la desaparició de la Stephanie, una periodista, serveix d’excusa per destapar la resta. En realitat, la pobra noia la veurem poc al llarg de la novel·la, i ens dedicarem més a investigar què va passar vint anys abans a Orphea.

Hi trobareu de tot: intriga, personatges insuportables, policies ineptes, polítics corruptes, adúlters, etc. Jo, directament, mataria l’Alice per capriciosa i manipuladora. L’Ostrovski tampoc em mereix gaires simpaties. I l’Steven tampoc es mereix gran què per ser un tou. Sí, admeto que la pena del Jesse era una mica previsible, però és que després de tants anys de llegir llibres al final suposo que podem trobar indicis, oi?

El que sí que us puc dir sense perill de fer spoiler és que és un llibre llarg i que, per tant, pesa bastant. Us recomano edició Kindle!

Juny a la granja de Gerbrand Bakker

On Per sifuroIn 4 estrelles, Llibres2 comentaris
Juny

Feia temps que l’esperava, Juny. Si aneu llegint aquest blog, ja deveu saber que Gerbrand Bakker és un dels autors que més segueixo. No m’he perdut cap dels llibres que ha publicat Raig Verd, sempre amb la traducció de Maria Rosich. Soc fidel a tots tres: autor, editorial i traductora.

Havia llegit en alguna ressenya que Juny és l’obra més madura de Bakker. No sé ben bé què volen dir amb això. Potser volen dir que és més complexa, més rica en detalls? També és veritat que és més exigent amb el lector. Així com als llibres anteriors ja sabíem què trobaríem i l’evolució és gradual, en aquest llibre hem de fer un esforç per saber per què l’Anna es tanca al paller. Què ha passat? On és la nena? I en Jan, què fa?

Juny, el camp, la llum…

Anteriorment havia llegit A dalt tot està tranquil, 10 oques blanques i Les pereres fan la flor blanca. Que jo sàpiga, són tots els que ha escrit Bakker, i tots els tenim en català. I això és un luxe, la veritat.

És un luxe perquè Bakker és un autor que fa de bon llegir, amb històries íntimes, de pocs personatges. Són històries que solen passar en entorns fora de la ciutat, en granges o cases aïllades. Entorns que conviden a la reflexió, a la lectura calmada, a l’atenció als detalls. I és important fixar-se en els detalls perquè a les novel·les de Bakker no sempre s’explica tot el que passa.

El lector ha d’estar amatent per, de vegades, intuir part del que passa. I a Juny l’esforç és superior que a la resta de novel·les. Per això dic que és més exigent que les altres. Més complexa, perquè no se’ns dona tot mastegat sinó que hem d’anar lligant cap entre fets del passat i fets del present. Fins i tot hem d’enllaçar algun dels personatges actuals amb la seva representació en temps anteriors.

I tot això passa en una granja grossa, amb l’estable, el paller… tot amarat per la llum de l’estiu, les nits curtes. Els espais oberts que tant m’agraden. La nena que no entén les coses dels grans. Els germans que es retroben i no acaben de saber com relacionar-se.

En definitiva, un llibre molt interessant que es pot llegir d’una tacada i que va directe a les recomanacions de Sant Jordi. Podeu llegir-ne un fragment a la web de Raig Verd. Ah! I vull acabar destacant la portada, una il·lustració preciosa d’Agustín Comotto, que també il·lustra una de les darreres publicacions de Raig Verd: La revolució vertical, de Ngũgĩ wa Thiong’o.

Historia del cine chino

On Per sifuroIn 4 estrelles, Caràcter xinèsDeixa un comentari

Ricard Planas. Historia del cine chino.
Ed. CHAPLIN/Berenice.
382 pàgines.

Historia del cine chino

Avui us parlo d’un llibre un pèl diferent dels que solen aparèixer en aquest blog: un llibre de no ficció. Historia del cine chino, tal com indica el nom, és un llibre ple de referències històriques i cinematogràfiques que m’ha sorprès molt gratament. M’ha sorprès, sobretot, perquè només coneixia el seu autor, Ricard Planas, pel seu perfil d’editor amb Males Herbes, una de les editorials que van traient el nas en aquest blog. De fet, si no m’equivoco, és l’únic editor que s’ha atrevit a portar al català una obra de Yu Hua, la magnífica El passat i els càstigs. Si en té més, sisplau, deixeu-ho als comentaris!

Doncs bé, resulta que Planas, a més d’editor, és llicenciat en Estudis de l’Àsia Oriental i professor d’Història del cinema xinès a la UPF. I el bagatge especialista es nota en aquest llibre ple d’informació i molt ben trabat.

Historia del cine chino… i història social?

Una altra de les sorpreses agradables del llibre és la manera en què es presenta la informació. No hi trobareu una explicació teòrica i feixuga, ni una llista de pel·lícules sense el context real. Per començar, Planas divideix el llibre en quatre etapes i ofereix una breu explicació històrica de cadascuna. A continuació, trobareu les pel·lícules més destacades de cada etapa. De cada una s’explica l’argument i la situació real en el moment de filmar-les. Així mateix, ens comenta la situació dels actors i actrius que hi participen.

Així, doncs, per exemple, quan ens presenta les pel·lícules de la dècada de 1930, ens explica coses com aquestes:

  • El cine de la dècada de 1930 és més combatiu i glamurós que la dècada anterior.
  • El cine es comença a concebre com a eina de lluita i propaganda.
  • A la dècada de 1930 hi ha quatre tipus de personatge femení: la dona caiguda, la dona treballadora, la mare sacrificada i la dona de classe mitjana o alta que sap defensar la seva reputació.

Com podeu veure, aquesta informació ajuda força a situar les pel·lícules en el seu moment històric. Evidentment, això facilita molt la comprensió al lector que no té gaires coneixements d’història de la Xina.

Què és el que més m’ha agradat?

Personalment, he trobat molt interessant la primera etapa, perquè m’era totalment desconeguda, i l’última, perquè és la que coneixo més. Ha estat aquí, quan hem arribat a la cinquena generació de directors, que he començat a trobar directors, actors i pel·lícules conegudes. I ha estat un plaer aprendre coses sobre Zhang Yimou, Gong Li, La ducha, i tants altres.

Així mateix, ha estat interessant veure l’explicació del context de cada pel·lícula i veure com se citaven autors (Yan Lianke, Mo Yan) que han anat passant per aquest blog. De fet, em quedo amb una afirmació amb la qual estic totalment d’acord: “A menudo, cuando se intenta vender un film, novela o pensador chino en Occidente, se insiste en su pretendida disidencia y se presenta la obra bajo la etiqueta “Prohibido en China””. Jo afegeixo que, com a mínim en el cas de la literatura, aquesta etiqueta no sempre implica “qualitat”. És un tema que caldria revisar.

En definitiva, m’ha agradat molt llegir-me’l així, seguit, per aprendre coses. I no dubto que el tornaré a consultar, ara ja cas per cas, quan vulgui veure una pel·lícula concreta. Serà la millor manera de redescobrir pel·lícules ja vistes i de descobrir-ne de noves.