Cixin Liu. El fin de la muerte. Traductor: Agustín Alepuz Morales. Corrector: David Tejera Expósito. Editorial Nova. 734 pàgines.
El fin de la muerte és el tancament de la trilogia que Cixin Liu va començar amb El problema de los tres cuerpos. Si repreneu la ressenya que vaig fer sobre El bosque oscuro, el segon de la trilogia, veureu que, mentre el primer lliurament em va agradar molt, el segon el vaig acabar pensant que era un llibre més fluix. I per això vaig començar el tercer amb tota mena de prevencions.
El llibre comença fluix, lent, amb alguna dosi de cursileria que ja havíem detectat al segon volum. I jo anava llegint com un corderet, perquè quan un llibre té 734 pàgines no pots deixar-lo a la 50, oi? I al final he tingut premi, més o menys. Cap a la meitat del llibre, la història s’anima i comencen a passar coses.
En aquest cas, la protagonista és una noia que es diu Cheng Xin. La Cheng Xin farà tots els papers de l’auca. Així mateix, ens acompanyarà des de gairebé el principi fins al final de tot. Durant el desenvolupament de la història veurem mons que moren, gent que escapa de la destrucció, éssers fantàstics que fan i desfan a l’univers… hi ha una mica de tot. Com deia més amunt, és més interessant que El bosque oscuro. Ara bé, jo no soc gaire de llegir ciència-ficció, i es nota. Es nota perquè, de tant en tant, poso en dubte les coses que passen, o em pregunto si l’autor no les guarneix una mica massa. I, definitivament, em sobra la part «filosòfica» i quan els protagonistes es posen massa tendres.
La traducció d’El fin de la muerte
Ara bé, si hi ha un aspecte que destaca per sobre de tot és la traducció. Igual que en els altres volums de la trilogia, a mida que anava llegint anava pensant en el traductor, en aquest cas Agustín Alepuz. Mare meva, el planyo! La quantitat d’informació tècnica i pseudotècnica que hi ha és impactant. I quan em vaig intentar imaginar com es devia indicar tot això en xinès vaig estar a punt d’implotar. Realment, el coneixement enciclopèdic necessari per fer aquesta traducció és impressionant. I no vull ni pensar les complicacions que li deu haver plantejat. Un aplaudiment molt gros per a ell!
En resum, és un llibre que fa de bon llegir, tot i que és una mica massa llarg. I no penseu que no aguanti els llibres llargs, no. Com alguns ja sabeu, el meu llibre xinès preferit és Sueño en el pabellón rojo (dos volums, 2.389 pàgines en total). Però és que, al final, ja no saps què queda per destruir a l’univers, i la pobra noia hiberna no se quantes vegades, durant no sé quants segles. Una mica massa.
Sí, gent. Tot just acabem de publicar la llista de recomanacions per a Reis, tant la de literatura xinesa com la de literatura general, i ja tornem a donar-vos la tabarra amb les novetats editorials 2019. Més llistes. O grups. Depèn de com us ho mireu.
Algunes de les novetats ja les heu vist per Internet (Twitter, blogs, etc.), però espero que altres no. A mi m’han sorprès algunes, i sobretot m’ha agradat molt l’amabilitat de les editorials, que han respost les meves preguntes sense dubtar-ho. És més: les editorials amb qui he tingut contacte són molt conscients de la feina del traductor (i altres professionals que participen en el procés editorial) i tenen un tracte exquisit amb els lectors. Lectors com jo, per exemple, que els donem la tabarra l’últim dia de l’any per saber què ens portaran aquest any els nostres Reis editorials particulars.
Bé, després de clavar-vos el rotllo, anem al gra, que és el que us interessa (i a mi també). Com que d’editorials i llibres n’hi ha molts, he volgut investigar què ens portaran les meves editorials favorites. Així mateix, us comento un parell de novetats que es publiquen fora de casa nostra i que podrien ser molt interessants. Goiteu quin bé de déu que ens porta el 2019 (per ordre alfabètic, no de preferència).
Agualusa – Bakker – Benesiu – Gógol – Haruf James – Masó – Ngugi – Obioma – Smith
Novetats editorials 2019: els detalls
Com us deia més amunt, hi ha tanta cosa per triar que he preferit centrar-me en algunes de les meves editorials de capçalera. Es tracta d’Edicions del Periscopi, Males Herbes i Raig Verd (també en ordre alfabètic). Per què són de capçalera? Això dona per a tota una entrada. De tota manera, puc dir que són editorials fiables, com el metge de capçalera de tota la vida. I són fiables perquè trien autors de qualitat, fan servir traductors de qualitat, reconeixen la feina d’aquests traductors i de la resta de professionals que participen en el procés editorial i publiquen uns llibres molt rebonics que fa gust de tenir a les mans. Anem per parts.
Edicions del Periscopi
Després de portar-nos Teoria general de l’oblit, Edicions del Periscopi aquest gener ens portarà La societat dels somiadors involuntaris, també de Jose Eduardo Agualusa. Per altra banda, recupera el Joan Benesiu de Gegants de gel per portar-nos Serem Atlàntida al mes de febrer. Finalment, tancarà la trilogia de Holt de Kent Haruf amb Benedicció, que arribarà al mes de març (serà el meu regal d’aniversari, ja us ho dic ara). Les traduccions d’Agualusa i Haruf són dels sospitosos habituals, Pere Comellas Casanova i Marta Pera Cururell, que ja han demostrat abastament la seva qualitat.
Raig Verd
El festival de novetats editorials 2019 continua amb Raig Verd, que aquest any ens porta Tardor, d’Ali Smith, de qui ja ha publicat anteriorment altres novel·les. Tardor és el primer volum d’una trilogia d’estacions. I no és broma: arribarà a la tardor.
Per a mi, però, el gran hit de la temporada serà Juny, de Gerbrand Bakker, traduït per Maria Rosich, que arribarà abans: febrer-març (un aaaaaltre regal per a l’aniversari de la nena). Bakker-Rosich és un tàndem que funciona molt bé, fins al punt que és el primer que vaig llegir de Raig Verd i que sempre més m’hi ha fet confiar. Mireu-vos la portada: ja voldria ser-hi a dins, jo. A part d’aquest parell d’autors de ficció, tornarem a tenir Ngugi wa Thiong’o, a qui vaig descobrir amb Somnis en temps de guerra. En aquesta ocasió podrem veure’n un conte il·lustrat per Comotto. Sembla que pot ser de luxe, això.
Males Herbes
I la festa no seria completa sense els meus llibres verds preferits, els de Males Herbes. Aquest any destaca Jordi Masó, autor de La biblioteca fantasma, que em va agradar molt. En aquesta ocasió el llibre es diu «Hivern a Corfú», i ens prometen que ens farà petar de riure. El tindrem disponible a mitjans gener. També hi haurà representació de la generació més veterana de narradors de casa nostra: Joaquim Carbó. Tanco la llista amb un llibre de relats de Nikolai Gógol, Vetllades en un veïnat de Dikanka. Ens anuncien que el traductor és Miquel Cabal Guarro, garantia de qualitat, i podreu llegir-lo al febrer.
I més enllà!
Fins aquí us he parlat d’algunes de les novetats editorials 2019 que es publicaran a casa nostra. N’hi haurà moltes més, és clar, però el blog no dona per a més. No vull acabar, però, sense parlar de dos autors que vaig descobrir gràcies al Man Booker Prize 2015. Es tracta de Marlon James i Chigozie Obioma. James va ser el guanyador d’aquella edició amb l’obra A Brief History of Seven Killings, que també s’ha publicat en castellà. En aquesta ocasió, ens porta una història barreja de ciència ficció i fantàstica que es diu Black Leopard, Red Wolf i que sortirà l’últim dia de febrer.
Per acabar us parlaré de Chigozie Obioma, finalista de la mateixa edició del Man Booker. En aquella ocasió l’obra es deia The Fishermen, i em va agradar moltíssim. Era una història molt tendra, sobre quatre germans, que em sembla que també teniu en català. Ara, ens porta un llibre que parlar sobre una història d’amor, de superació i de desengany. Es diu An Orchestra of Minorities, i en teoria surt a la venda… AVUI! De tota manera, a Amazon sembla que hi ha una mica d’embolic sobre la data.
Bé, doncs. Fins aquí el meu petit resum sobre les novetats editorials 2019. Si en sabeu alguna altra, deixeu-la als comentaris i així tindrem més informació.
Avui us vull parlar del darrer guanyador del Man Booker Prize: Milkman, una novel·la d’Anna Burns que ens trasllada a Irlanda del Nord. És un llibre atípic, molt diferent d’altres guanyadors d’aquest premi. Només cal que repasseu les ressenyes de The Luminaries o A Brief History of Seven Killings per veure la diferència.
A diferència d’altres llibres guanyadors del premi, com els dos que acabo de citar, Milkman tracta una realitat que ens pot ser força propera: l’assetjament de què és objecte una noia que viu a l’Ulster. I, a més, l’autora no posa nom a la gent: no sabem els noms de la pràctica totalitat de personatges del llibre.
En algun lloc he llegit que l’argument tracta l’assetjament sexual de la protagonista, però crec que va més enllà. Burns retrata, també, l’assetjament social de què pots ser objecte en comunitats petites o tancades. I no cal anar a Irlanda del Nord. Tots sabem que veïnats o pobles petits poden ser especialment creatius a l’hora de fer créixer rumors. Així, a més de la persecució que li fa un activista partidari d’Irlanda, la protagonista pateix les crítiques i els rumors constants dels seus veïns i coneguts, que fins i tot s’inventen que aquest activista li ha posat un piset.
Milkman, Ulster
De tota manera, per a mi, aquest assetjament a dues vies no és l’única cosa interessant del llibre. Jo vaig créixer sentint que l’IRA havia fet això i que els unionistes havien fet això altre. Per això trobo que la recreació de l’ambient dels anys 70 per part de l’autora és molt important. Carrers tallats, bombes, assassinats, famílies amb molts familiars morts per la causa, i moltes coses més que en fan entendre, només en part, el malestar i els sentiments de la gent que viu a Irlanda del Nord. Com us podeu imaginar, l’ambient és molt claustrofòbic. A estones, tens la sensació que et falta l’aire. I al mateix temps veus que és impossible sortir-ne. Els pocs que han marxat ja no poden tornar.
No és un llibre de lectura fàcil. És espès i de redacció complicada, però és una oportunitat per acostar-se a la situació d’Irlanda del Nord. Si voleu acabar-vos-en de fer una idea, feu una ullada a aquest comentari personal i aquesta ressenya sobre el llibre. I recordeu que Jordi Cañas va dir “Os vamos a montar un Ulster que te cagas”. Doncs això.
Fa un parell de dies vaig publicar l’entrada d’idees per a la llista de Reis 2019 de literatura general. I també hi vaig incloure un títol xinès, de Yan Lianke. Ara, però, recordant l’entrada en qüestió, m’adono que si voleu una bona llista de literatura xinesa per a Reis n’hi ha prou que trieu les categories de 4 i 5 estrelles. I així jo em podria centrar en la MEVA llista de Reis, amb contingut nou i encara no comentat en aquest blog.
Tot i així, per no perdre el costum, us faré una breu llista amb el que més m’ha agradat d’aquest any. Som-hi.
Llista conservadora
Entre els llibres als quals he donat puntuacions més altes teniu aquests quatre. Si feu clic a l’enllaç anireu a la ressenya corresponent:
Això, per tant, é s una petita mostra del que he trobat de bo per aquests mons de déu. Ara bé, cada vegada em veig més condicionada, i costa trobar coses traduïdes al català o el castellà que no estigui s’han triat amb influència del que es publica en francès o en anglès (traduccions mediades, un concepte que Maialen Lacarta explica molt bé). Aquesta vegada, però, vull anar més enllà d’una simple llista de literatura xinesa per a Reis.
Llista sense xarxa de seguretat
Així doncs, cada vegada hi ha més blogs, llibreries i persones vàries que fem llistes de recomanacions. El més habitual és recomanar llibres que un ha llegit i que creu que són bons. En aquesta secció, però, he volgut deixar el seny en una banda i recórrer a la rauxa: una «llista cega» de llibres. Com en una cita a cegues. Us proposo llibres que tinc a la meva llista d’espera. Us hi arrisqueu?
Death Notice, de Zhou Haohui. Primera part d’una trilogia policíaca. Si voleu donar una oportunitat als killers xinesos, aquest llibre fa bona pinta.
The April 3rd Incident, de Yu Hua. Ja sabeu que és un dels meus preferits. En aquest cas, una antologia de relats traduïda per Alan Barr, un altre traductor solvent.
The Borrowed, de Chan Ho-Kei. No conec en absolut l’autor, però el traductor sí: Jeremy Tiang. En aquest cas, ens porta a Hong Kong, un entorn que no surt gaire a les novel·les xineses que llegeixo.
Bé, a la meva llista de literatura xinesa per a Reis n’hi ha molts més, però si us els dic tots no cabran en aquest post. O serà massa llarg. I vosaltres teniu alguna proposta? Deixeu-la als comentaris o al Twitter!
Bones festes, i que el 2019 ens porti molts llibres bons!
Un any més estem arribant a Nadal. I això vol dir cava, torrons, dinars en família (o no), i moltes coses més. Una de les coses que venen són els regals, ja siguin regals de Nadal, Tió, Reis, amics invisibles… o regals “porque yo lo valgo”. Com que en el cas dels llibres no cal esperar a les rebaixes, perquè no se’n fan, us passo una llista de propostes per a la llista de Reis 2019 que espero que siguin del vostre gust.
Estic molt, molt contenta d’incloure en aquesta llista de Reis 2019 un pòquer de dones molt potents que escriuen en català. Mentre estem enming d’un panorama desalentador en altres aspectes, trobo absolutament fantàstic que tinguem un escenari amb bons escriptors, tant homes com dones. I m’agrada molt que elles rebin el reconeixement que no sempre havien tingut. Aquí teniu les meves propostes.
Comentari de text. Començo la llista amb una recopilació de relats decadentistes que ens porta autors importants de la nostra literatura, però amb un enfocament especial. I segueixo amb el pòquer que us anunciava: Orriols, Carré-Pons, Solà i F. Soldado. Així, doncs, caldrà estar pendent de les seves properes publicacions. Tot seguit, tenim Haruf i Terrin, amb dues històries que presten molt detall a les persones. Finalment, tanco la llista amb el meu favorit of all times, Jo Nesbø, que ens porta una obra trepidant sense en Harry Hole.
Comentari de text. Per començar tenim Anna Burns i l’obra guanyadora del Man Booker Prize 2018. És una obra claustrofòbica i molt interessant que us recomano molt (la ressenya sortirà a principis de gener). Tot seguit tenim dos llibres publicats originalment en francès, de Lemaitre i Dicker. Convé destacar que són dos bons escriptors, amb estils i temes diferents. El de Dicker ja està traduït al català. En canvi, el de Lemaitre segurament ho estarà l’any que ve (Bromera). I tanco la llista amb el meu candidat al Nobel: Yan Lianke, amb un llibre traduït magistralment.
Regalets per a la Llista de Reis 2019
Però… si no sabeu quin llibre regalar, què passa? No patiu: tenim alguna idea més per a regals “complementaris”, i de preus diversos.
Llumet amb pinça per llegir. Com podeu imaginar, va super bé per llegir en espais amb poca llum (o gens de llum), com ara al llit. La de l’enllaç és la que tinc jo, però n’hi ha moltes més.
Funda per a llibre (chaussette). Jo no en faig servir, però hi ha gent que li agraden. Les d’aquesta noia les trobo especialment boniques (no tinc comissió), tot i que segur que en trobareu més a prop.
Kindle Paperwhite. Sí, sí, ja sé que el paper és bonic i blablablablabla. També sé que més d’un editor em pot saltar a la jugular. Però tot té un lloc i un moment, i el Kindle també. Com que alguns no us ho creureu, us recomano que feu una ullada en aquesta entrada de fa un temps i penseu que ha incorporat noves prestacions.
Bé, gent. Tanquem la llista de Reis 2019 aquí. Si teniu més idees de llibres per a aquestes festes, deixeu-les als comentaris. I aneu-vos preparant perquè aquesta mateixa setmana publicarem la llista d’idees de la secció de literatura xinesa: Caràcter xinès.
L'illa deserta 