A WordPress.com ens han preparat un resum del que hem fet el 2014 a L’illa deserta.
Aquí teniu una primera impressió:
Un tramvia de San Francisco pot portar 60 persones. Aquest bloc s’ha vist més de 1.700 vegades durant el 2014. Si fos un tramvia, hauria hagut de fer 28 viatges per portar tota aquesta gent.
No sabia que Libros del Asteroide publicava en català, o sigui que he tingut una sorpresa molt agradable quan he trobat aquest petit tresor que és La meva planta de taronja llima, de José Mauro de Vasconcelos. És un llibre tendre i trist al mateix temps, que parla de la pobresa i de la innocència dels infants, que al final sempre s’acaba perdent. 
En aquest llibre, curt i intens, en Zezé ens presenta la seva família, ens explica com malviuen des que el seu pare ha perdut la feina, coneixem el seu barri i la gent que hi viu. Veiem les trapelleries del nen i com rep més bufetades de les que caldria. Avui dia diríem que és maltractament pur i dur. Veiem també com aquest petit trapella cuida i “educa” el seu germà petit, igual que el seu germà gran ha fet amb ell, i com es busca la vida per aconseguir el que vol.
La planta de taronja llima és la seva escapatòria de la realitat, el seu company de jocs. Igual que Platero és el destinatari dels pensaments de Juan Ramón Jiménez, la planta escolta les històries d’en Zezé i li “parla”. I amb la mateixa pena que veiem com mor Platero veiem com en Zezé perd la innocència que tots hem tingut de petits i deixa de tenir l’arbre per confident. Un moment en què se’t fa un nus a la gola…
Felicitats, doncs, Libros del Asteroide, per haver triat aquesta petita joia i, també, per haver-la publicat en català. Esperem que n’hi hagi moltes més!
Ja tornem a tenir el Nadal aquí, i és hora de repassar quins llibres ens han agradat tant que els recomanaríem a altra gent. Gent que pot necessitar idees per fer la seva llista de Reis o per fer regals a amics i parents.
Per això, a Caràcter xinès hem fet un repàs dels llibres que hem llegit i els que tenim per llegir. Pel que fa a la primera categoria, he de dir que aquest any no ha estat especialment afortunat en lectura. Si hi feu una ullada, veureu que cap dels llibres que hem comentat té més de 3 estrelles. Es tracta de llibres que estan bé, però que no ens han apassionat… Pel que fa a la segona, els llibres pendents, podem eixamplar una mica més la llista. A veure si coincidim:
Entre els que he llegit, destaco els tres primers de la llista, que trobareu comentats en aquest mateix bloc. El passat i els càstigs ja el vaig incloure a la llista anterior, però és que és realment molt bo. La flor de la prunera és una visió fresca i molt real de la vida a la Xina, molt recomanable. Leave me alone ens ofereix també una visió sobre la vida a la Xina, tot i que des d’una altra perspectiva i amb un protagonista molt més descarat.
Els dos següents són d’autors de molta solvència. Tinc molta curiositat per llegir-me A map of betrayal, que espero que em tregui el mal gust de boca que em va deixar El do, l’altra novel·la d’espies que he llegit últimament. Pel que fa al darrer llibre de Yu Hua, fa temps que el tinc pendent. Tinc moltes ganes de llegir-lo, però la versió francesa per a Kindle és extremadament cara (16,99 € a Amazon) i em fa frenar una mica. A principis d’any sortirà l’edició en anglès, que serà un pèl més barata (14,40 €). Déu n’hi do, igualment. Finalment, poso a la llista The three-body problem, the Liu Cixin, que està tenint bones ressenyes. Aparentment, és un llibre força rodó de ciència ficció. Espero poder-los comentar tots tres en aquest bloc… l’any que ve.
I vosaltres, què? Ja heu fet la vostra llista? Teniu algun suggeriment per a aquest Nadal? Deixeu un comentari!
… is a book! Ja ho deia la Mariah Carey,* i quanta raó que té… 🙂
I, com que s’acosta Nadal, s’acosta el moment de pensar què volem que ens portin els Reis (i el pare Noel, si també hi creieu). Aquí, a l’Illa deserta, volem donar-vos idees per fer la vostra llista, i aquestes mateixes idees ens serviran per fer un repàs de tot el que hem llegit de bo aquest 2014. Som-hi!
Aquest Nadal us recomanem que compreu-regaleu-demaneu algun d’aquests llibres:
Si sou seguidors més o menys habituals de l’Illa deserta, el primer de la llista segur que no us sorprendrà. No deixo passar llista sense recomanar-vos algun llibre d’en Jo Nesbø. Però és que són llibres molt i molt bons, i la traducció al català és excel·lent (de la Laia Font i Mateu). No és que tingui comissió per recomanar-lo (llàstima). Aquest any també m’he llegit El pit-roig, que també és boníssim, però colar-vos-en dos d’un mateix autor ja m’ha semblat massa…
En la categoria de llibres “experiència de l’usuari total” tenim el brutal Ànima, publicat per Edicions del Periscopi, un llibre que em va deixar molt tocada i que es mereix un 10 tant pel que fa a la història com a la manera d’explicar-la, fent servir molts narradors diferents, tots animals, cadascun amb el seu punt de vista. També en aquesta categoria hi tenim l’excel·lent El vigilant, un gran encert de Raig Verd amb una traducció magnífica de la Maria Rosich, que recrea a la perfecció l’ambient tancat i asfixiant d’un soterrani. Tanca el grup El passat i els càstigs, de Yu Hua, publicat per Les Males Herbes. El vaig comentar al meu bloc de literatura xinesa, Caràcter xinès. Com he dit en altres ocasions, aquestes tres editorials, a part de fer una tria agosarada i innovadora, ofereixen, per al meu gust, els llibres amb millor presentació del mercat. Amb tot el respecte per a la resta.
A continuació tenim dos grandíssims representants del món literari en català, en Yannick Garcia i en Jaume Cabré. Un autor que fa poc que ens regala i un altre de consolidat. A La nostra vida vertical hi trobareu relats per a tots els gustos, situats en terres llunyanes o aquí mateix, un plaer per als sentits. Senyoria, que podríem considerar una obra menor de Cabré, sobretot si la comparem amb els voluminosos Jo confesso i Les veus del Pamano, és una excel·lent recreació històrica d’una Barcelona que no coneixem gaire: la de després del 1714. Molt recomanable.
Tanco la llista amb tres representants del món anglosaxó: un irlandès, una neozelandesa i un americà. Sembla un acudit, oi? El primer, en Roddy Doyle ens ofereix una hilarant recreació del Dublín d’avui dia seguint les aventures i desventures d’en Jimmy Rabbitte, protagonista de la coneguda The commitments. Aviat en parlarem en aquest bloc. La neozelandesa, l’Eleanor Catton, va guanyar el Man Booker Prize de 2013, amb només 28 anys! El llibre és un totxo, o sigui que us recomano que el llegiu en format electrònic. És molt absorbent, amb intriga fins al final. I, com diuen, last but not least, em guardo un clàssic per al final, The grapes of wrath (El raïm de la ira), de John Steinbeck, que també podeu trobar en català. Un llibre excel·lent que continua emocionant i remenant-te 75 anys després de la seva publicació. No us el perdeu.
Ara que repasso la llista, m’adono que a la majoria d’aquests llibres els he donat 5 estrelles en aquest bloc. A veure quantes els en donaríeu vosaltres!
Ah, i si voleu una llista basada en autors i editorials, feu una ullada a la llista de l’any passat.
Bon Nadal i bona lectura!
* Que consti que no sóc gaire fan de la Mariah Carey, però el vídeo de la fantàstica “So this is Christmas (War is over)” del John Lennon és més trist que el conte de la nena dels llumins d’Andersen…
Murong Xuecun. Leave me alone. A novel of Chengdu.
Forty-six, novembre 2014.
Edició Kindle, equival a 324 pàgines en paper.
Traductor: Harvey Thomlinson.
Aquest llibre fa poquet que ha sortit en castellà, publicat per Kailas. Aquesta editorial fa una molt bona feina de difusió de la literatura xinesa i publica periòdicament obres diverses, com ara les de Mo Yan. De tota manera, com que sol fer traduccions indirectes via la versió anglesa, i de vegades he trobat algunes coses que “rasquen”, que poden ser errors atribuïbles al traductor a l’anglès (coses que passen quan la traducció no és directa), em vaig decidir a investigar per saber si la versió castellana era una traducció directa del xinès o no. I sembla que no ho era.
Total, que, tant per tant, vaig preferir llegir el llibre en anglès. I aquí el tenim. Una novel·la farcida de casos de corrupció a petita escala, com ara estafes menors i tractes ocults entre homes de negocis: jo et compro x cotxes i tu em passes una comissió del y%. I coses per l’estil. La novel·la comença amb força, i em va fer riure i tot en alguns casos, quan Murong Xuecun descriu escenes que estan al límit de l’absurd.
També és molt notable la hipocresia que podem veure, sobretot, en les relacions entre els participants d’un negoci i amb els caps jeràrquics. El protagonista és un hipòcrita sense escrúpols que no dubta a rebaixar-se tant com calgui per aprofitar l’ocasió de fer uns quants calerons “a banda”, ja que només li importa fer diners i tenir nòvia o acompanyant (digueu-ne com vulgueu).
Un parell de punts que no tenen res a veure amb la trama, però que m’han fet molta gràcia, són l’aparició de la cervesa San Miguel (diu que un dia se’n van prendre 23!) i la de l’omnipresent Volkswagen Santana, un cotxe que em vaig afartar de veure durant l’any que vaig passar estudiant a Pequín. Semblava que els regalessin.
Com deia més amunt, la novel·la comença amb força i, tot i que el ritme decau una mica un cop passat el primer terç, aconsegueix mantenir l’interès fins al final, amb la caiguda del protagonista. De tota manera, el que m’ha sorprès és l’aspecte poc cuidat de l’edició, ja que, de tant en tant, hi ha paraules duplicades i expressions mal escrites o errors de picatge. I això no hauria de passar, perquè pot acabar fent que dubtis de la qualitat del total de la feina (en aquest cas, la resta m’ha semblat correcta).
L'illa deserta 