Murong Xuecun. Leave me alone. A novel of Chengdu.
Forty-six, novembre 2014.
Edició Kindle, equival a 324 pàgines en paper.
Traductor: Harvey Thomlinson.

Aquest llibre fa poquet que ha sortit en castellà, publicat per Kailas. Aquesta editorial fa una molt bona feina de difusió de la literatura xinesa i publica periòdicament obres diverses, com ara les de Mo Yan. De tota manera, com que sol fer traduccions indirectes via la versió anglesa, i de vegades he trobat algunes coses que “rasquen”, que poden ser errors atribuïbles al traductor a l’anglès (coses que passen quan la traducció no és directa), em vaig decidir a investigar per saber si la versió castellana era una traducció directa del xinès o no. I sembla que no ho era.

Total, que, tant per tant, vaig preferir llegir el llibre en anglès. I aquí el tenim. Una novel·la farcida de casos de corrupció a petita escala, com ara estafes menors i tractes ocults entre homes de negocis: jo et compro x cotxes i tu em passes una comissió del y%. I coses per l’estil. La novel·la comença amb força, i em va fer riure i tot en alguns casos, quan Murong Xuecun descriu escenes que estan al límit de l’absurd.

També és molt notable la hipocresia que podem veure, sobretot, en les relacions entre els participants d’un negoci i amb els caps jeràrquics. El protagonista és un hipòcrita sense escrúpols que no dubta a rebaixar-se tant com calgui per aprofitar l’ocasió de fer uns quants calerons “a banda”, ja que només li importa fer diners i tenir nòvia o acompanyant (digueu-ne com vulgueu).

Un parell de punts que no tenen res a veure amb la trama, però que m’han fet molta gràcia, són l’aparició de la cervesa San Miguel (diu que un dia se’n van prendre 23!) i la de l’omnipresent Volkswagen Santana, un cotxe que em vaig afartar de veure durant l’any que vaig passar estudiant a Pequín. Semblava que els regalessin.

Com deia més amunt, la novel·la comença amb força i, tot i que el ritme decau una mica un cop passat el primer terç, aconsegueix mantenir l’interès fins al final, amb la caiguda del protagonista. De tota manera, el que m’ha sorprès és l’aspecte poc cuidat de l’edició, ja que, de tant en tant, hi ha paraules duplicades i expressions mal escrites o errors de picatge. I això no hauria de passar, perquè pot acabar fent que dubtis de la qualitat del total de la feina (en aquest cas, la resta m’ha semblat correcta).