Kurt Vonnegut és un nom que, de tant en tant, em venia a trobar. Mai no m’havia interessar gaire, la veritat. Aquest setembre, però, a la Setmana del Llibre en Català, la gent de Les Males Herbes em van convèncer que li donés una oportunitat. “Ja m’ho diràs”, em van dir.
I ara us ho dic: teníeu raó, que m’agradaria. Com sempre, aquests petits llibres verds ja aporten el 50% de la satisfacció que ha de proporcionar un llibre. Em caben a les mans, es deixen dominar i el toc aspre del paper és un motiu de pes per comprar llibres en paper de tant en tant (sóc fan del Kindle, ja ho sabeu). Total, que quan vaig obrir el llibre ja estava mig convençuda. L’estructura del relat, dividit en capítols no massa llargs, també hi ajuda: trobo que això dóna agilitat, la impressió que avances amb rapidesa.
La història és recargolada, si voleu: un americà, emigrat de petit a Alemanya, es converteix en un element important de l’aparell de propaganda nazi i, al mateix temps, fa d’espia per als americans; acabada la guerra, s’amaga a Nova York, però acaba anant a petar a una presó israeliana perquè el jutgin per la seva activitat pronazi. Vist a priori, sembla una mica agafat pels pèls, però la veritat és que Vonnegut sap saltar d’una banda a l’altra per mostrar-nos totes les facetes del protagonista sense agobiar-nos. I part d’aquesta fluïdesa es deu també a l’excel·lent traducció d’en Martí Sales, al qual pràcticament no li puc discutir ni una coma.
En resum, diria que val la pena que afegiu aquest llibre a la vostra llista de Reis. I, sobretot, us volia comentar que val molt la pena aprofitar aquestes ocasions de trobar-se amb els editors en actes com la Setmana del Llibre en Català, en què es pot parlar amb calma, sense l’estrés de la Diada de Sant Jordi.
L'illa deserta 
Estic d’acord amb el que dius de l’edició de Males Herbes, el format dels llibres és molt còmode i s’agraeix. De Vonnegut he llegit un parell de llibres, un d’ells també de Males Herbes, i no m’ha acabat de convèncer. És un escriptor de reconegut prestigi, però no és per tots els gustos, això ho tinc clar. No sé si m’atreviré amb aquest, la veritat, les anteriors experiències no me’n convencen.
També estic d’acord amb el que dius de la Setmana i els editors. Vaig parlar fa un any (o dos?) amb en Ricard de Males Herbes precisament, i aquest any li va tocar aguantar-me a l’Aniol Rafel de Periscopi. Ell em va recomanar ‘El Vigilant’ que veig que tu has ressenyat, a veure què tal és, quan li toqui. Si et sorprèn que em recomani un llibre d’una altra editorial (Raig Verd), és perquè li vaig demanar específicament, algun altre llibre de Llegir en Català que no sigui dels seus, i em va dir aquest.
No coneixia el teu blog però m’ha agradat com fas les ressenyes, aniré passant, amb el teu permís.
Hola, Xexu!
Moltes gràcies pel comentari! M’agrada molt que aneu passejant pel bloc i, sobretot, que em doneu la vostra opinió sobre el que comento. Jo era molt reticent a llegir Vonnegut, però em vaig deixar convèncer i no me’n penedeixo.
M’agraden molt, els llibres de Males Herbes. En tinc un altre que està molt i molt bé, d’en Yu Hua, un autor xinès. El recomano a tothom. En pots llegir la ressenya al meu bloc de literatura xinesa: http://xines.cat/2013/11/04/el-passat-i-els-castigs/
També sóc molt fan de Raig Verd i de Periscopi. Sí que em va agradar, “El vigilant”, de Raig Verd, i també “A dalt tot està tranquil” (mateixa editorial). I de Periscopi m’encanta “Com fer-se ric a l’Àsia emergent” i “Ànima”. Els trobaràs tots dos en aquest mateix bloc.
Fixa-t’hi: estem parlant més d’editorials que d’autors. I és que, últimament, pel que fa a les obres que llegeixo en paper, m’estic acostumant a seguir editorials concretes, que ofereixen una “experiència de l’usuari” total. Si vull un autor o un llibre concret i l’edició en paper no em convenç, tiro mà de l’edició electrònica. He arribat a la conclusió que no m’aporta res passejar-me amb llibres grossos, editats en paper de baratillo i que, per postres, ocupen molt d’espai. L’espai és limitat, ocupem-lo amb llibres que facin goig!
He fet una ullada al teu bloc “Llibres, i punt!”. Intentaré anar-hi passant també. A veure si coincidim quan facis ressenya d'”El vigilant”.