Ding Ling. El diario de la señorita Sofía / En el hospital.
Edicions Bellaterra, octubre 2014.
122 pàgines.
Traductora: Tyra Díez.

Llegir aquest llibre de la Ding Ling ha estat un exercici interessant. D’una banda, hi he trobat el famós Diario de la señorita Sofía, un relat de fama mundial que, sincerament, trobo que està sobrevalorat o que ha envellit malament. Pàgines i pàgines en què una noia jove, malalta de tuberculosi, dóna voltes i més voltes als seus sentiments per un home. No trobo que aporti gran cosa, francament. No descarto que en el moment en què es va publicar (1928) fos una cosa trencadora, però llegida amb ulls d’avui no passa de ser una historieta tirant a rosa, d’una dona que es limita a deixar-se visitar, que no té feina coneguda, ni aficions… si no hi esteu d’acord, deixeu un comentari!

En canvi, la narració “segundona” que trobem en aquest llibre, En el hospital, és un relat colpidor de la situació en una maternitat on no es compleixen les condicions mínimes d’higiene i seguretat necessàries per a la feina que s’hi ha de fer. Tot això, vist amb els ulls d’una noia a qui envien en aquesta mena d’hospital rural perquè hi faci de comadrona. Aquí sí que puc dir que m’ha semblat molt interessant poder veure la realitat d’aquell temps i que fins i tot, per exemple, he arribat a notar el fred que passa la protagonista, l’esforç, l’antipatia d’altres membres del personal del centre…

Tot plegat ve acompanyat d’una extensa presentació de Tani E. Barlow, traduïda de l’anglès. Una presentació profunda, que aporta molts punts interessants, però que és massa llarga comparada amb la minirecopilació. O la recopilació és massa curta comparada amb la presentació. Tot sovint es dóna el cas que les narracions vénen acompanyades d’una introducció més llarga o feixuga que la història en sí. Estaria bé aconseguir donar una mica més de contingut en aquest format, ja que quan has fet l’esforç de llegir-te un text àrid i que aporta molta informació trobes que només disposes d’una hora (tirant llarg) per aplicar tot el que has après.

Edicions Bellaterra ens ofereix una col·lecció impecable,  amb cobertes pràcticament de luxe i un paper que fa goig de tenir a les mans, que ja hem pogut apreciar en altres casos, com ara amb La ciudad fronteriza. I la pregunta és: algun dia podrem llegir aquests fantàstics textos en català? 🙂