Etiqueta: corrupció

Dancing through red dust

On Per sifuroIn 3 estrelles, Caràcter xinèsDeixa un comentari

Murong. Dancing through red dust.
Trad.: Harvey Thomlinson
Ed. Make-Do Publishing, 2015.
416 pàgines.

red-dust-murong

Murong és especialista a retratar les desgràcies i els “trapicheos” de la Xina més corrupta, i ho demostras clarament a Dancing through red dust. Des de la pàgina 1, en Wei Da, advocat de professió i pseudomafiós per obligació, no perd pistonada i s’embolica en tota mena de tractes corruptes: regals il·lícits a jutges o policies, suborns, invitacions a sopars, prostitució de noies… és un crack de la corrupció amb fins judicials.

No espereu un llibre amb una gran trama i grans misteris. En realitat, és com veure un documental sobre la corrupció que abunda en el sistema judicial xinès. Segons ell, tots els casos es poden resoldre pagant suborns a les persones adequades o fent un favor a qui te’l pugui haver de tornar més endavant. Un panorama gens alentador, la veritat.
Però l’home tampoc en surt indemne perquè, ja se sap: tal faràs, tal trobaràs. Arriba un punt, doncs, en què cau en la seva pròia trampa i, a partir d’aquest moment, Murong ens ofereix l’altra cara de la moneda: com un advocat de gran èxit pot acabar ocupant el lloc dels que ell tantes vegades ha menyspreat.
Igual que en el cas de Leave me alone: a novel of Chengdu, el llibre m’ha agradat però trobo que li falta ganxo. Suposo que el ganxo és, precisament, aquesta ullada a la corrupció, però per a mi li falta alguna cosa més.

Name the translator

El libre és impecable: tapes dures, paper aspre, lletra  de bona mida… és un gust llegir-lo. Ara bé, jo em pregunto si costaria tant posar el nom del traductor a la portada. Trobo que és un costum que a casa nostra és cada vegada més popular, sobretot entre editorials noves o petites, però que en el món anglosaxó no té tant de pes. I és una llastima, perquè està clar que el traductor és la meitat de l’autor. En aquest cas, és Harvey Thomlinson, i podeu trobar més informació sobre ell en aquest enllaç.

En definitiva, aquest és un bon llibre per als qui vulguin saber com funciona el sistema judicial xinès. Sí, això és un llibre de ficció i, segurament, hi ha coses que hi surten exagerades, però també tinc clar que hi deu haver un fons de veritat. No m’estranya que el govern xinès l’hagi censurat.

Les chroniques de Zhalie

On Per sifuroIn 4 estrelles, Caràcter xinèsDeixa un comentari

Yan Lianke. Les chroniques de Zhalie.
Traductora: Sylvie Gentil.
Editorial: Philippe Picquier.
Versió Kindle, equivalent a 515 pàgines.

chroniques_zhalieUna vegada més, l’editorial Philippe Picquier ens ofereix una obra traduïda directament del xinès. La traductora, Sylvie Gentil. L’autor, Yan Lianke, per qui tinc una especial simpatia. La història, la d’un poble deixat de la mà de déu que creix fins arribar a metròpoli, amb tot el que això implica.

Yan Lianke és un gran autor, capaç de retrarar la realitat barrejant-la amb elements surrealistes (o màgics, segons com us ho mireu). Ja li havia llegit altres coses: Les jours, les mois, les années, Bons baisiers de Lénin, Dream of Ding Village, Les quatre livres o La fuite du temps. Cada un d’aquests llibres té la seva gràcia, i mentre uns són més poètics, d’altres retraren la realitat amb un estil gairebé periodístic i encara n’hi ha d’altres que porten fets històrics fins a l’absurd.

A Les chroniques de Zhalie hi trobem una narració que toca molts temes d’actualitat centrant-se en el creixement d’un poble i en l’enfrontament entre els dos personatges principals, en Kong Mingliang (el cap del poble, posterior alcalde, etc.) i la Zhu Ying (primer prostituta i després empresària del sector). Veiem com un poblet com tants altres, amb camins de terra i casetes de fusta i fang, comença a tenir carrers empedrats, carreteres asfaltades, edificis de rajola, fàbriques… i arriba la contaminació, com podem veure en aquest fragment:

“Les fumées noires et les flammes rouges qui s’échappaient des cheminées brûlaient l’air, jour et nuit l’odeur du caoutchouc et la puanteur des égouts agressaient le nez. Mais ils s’y étaient habitués, […]”. O en aquest: “Sur les arbres, les feuilles disparaissaient sous la poussière, les sacs plastique accrochés à leurs branches gonflaient le ventre et claquaient au plus petit souffle de vent.”

Com deia, Yan toca temes d’actualitat com la contaminació, la burocràcia o la corrupció a tots els nivells administratius, i els toca tots d’una manera clara i decidida, però ho fa amb elegància i sense excés, perquè la novel·la no s’acabi convertint en un panflet. I no es queda aquí. També ens presenta altres aspectes de la societat que no necessàriament vénen dels darrers temps. Veiem, per exemple, el domini que els sogres exerceixen sobre la dona dels fills, la suposada submissió de la dona a l’home, les noies joves que es venen com a dames de companyia, la gent jove que se’n va a ciutat amb una mà al davant i l’altra al darrera per trobar feina…

I tot això ens ho presenta amb una estructura original, com si es tractés realment d’alguna mena de crònica o de manual sobre el poble, amb capítols com ara “Evolució del territori”, “Economia general”, “Ecologia i naturalesa”, “L’era postindustrial”…

En definitiva, doncs, un llibre que val molt la pena de llegir i que, d’una banda, ens explica una història inventada i, de l’altra, reflecteix la realitat d’un país que es troba immers en un procés de creixement accelerat.

ATENCIÓ: a Caracter xinès aviat hi arribarà el SOL.

Leave me alone

On Per sifuroIn 3 estrelles, Caràcter xinès1 comentari
leave-me-alone

Murong Xuecun. Leave me alone. A novel of Chengdu.
Forty-six, novembre 2014.
Edició Kindle, equival a 324 pàgines en paper.
Traductor: Harvey Thomlinson.

Aquest llibre fa poquet que ha sortit en castellà, publicat per Kailas. Aquesta editorial fa una molt bona feina de difusió de la literatura xinesa i publica periòdicament obres diverses, com ara les de Mo Yan. De tota manera, com que sol fer traduccions indirectes via la versió anglesa, i de vegades he trobat algunes coses que “rasquen”, que poden ser errors atribuïbles al traductor a l’anglès (coses que passen quan la traducció no és directa), em vaig decidir a investigar per saber si la versió castellana era una traducció directa del xinès o no. I sembla que no ho era.

Total, que, tant per tant, vaig preferir llegir el llibre en anglès. I aquí el tenim. Una novel·la farcida de casos de corrupció a petita escala, com ara estafes menors i tractes ocults entre homes de negocis: jo et compro x cotxes i tu em passes una comissió del y%. I coses per l’estil. La novel·la comença amb força, i em va fer riure i tot en alguns casos, quan Murong Xuecun descriu escenes que estan al límit de l’absurd.

També és molt notable la hipocresia que podem veure, sobretot, en les relacions entre els participants d’un negoci i amb els caps jeràrquics. El protagonista és un hipòcrita sense escrúpols que no dubta a rebaixar-se tant com calgui per aprofitar l’ocasió de fer uns quants calerons “a banda”, ja que només li importa fer diners i tenir nòvia o acompanyant (digueu-ne com vulgueu).

Un parell de punts que no tenen res a veure amb la trama, però que m’han fet molta gràcia, són l’aparició de la cervesa San Miguel (diu que un dia se’n van prendre 23!) i la de l’omnipresent Volkswagen Santana, un cotxe que em vaig afartar de veure durant l’any que vaig passar estudiant a Pequín. Semblava que els regalessin.

Com deia més amunt, la novel·la comença amb força i, tot i que el ritme decau una mica un cop passat el primer terç, aconsegueix mantenir l’interès fins al final, amb la caiguda del protagonista. De tota manera, el que m’ha sorprès és l’aspecte poc cuidat de l’edició, ja que, de tant en tant, hi ha paraules duplicades i expressions mal escrites o errors de picatge. I això no hauria de passar, perquè pot acabar fent que dubtis de la qualitat del total de la feina (en aquest cas, la resta m’ha semblat correcta).

The civil servant’s notebook

On Per sifuroIn 3 estrelles, LlibresDeixa un comentari

Wang Xiaofang. The civil servant’s notebook.
e-penguin, 2012.
287 pàgines.
Títol original: 公务员笔记.
Traductor: Eric Abrahamsen.

Aquest llibre em va arribar a les mans després de llegir-ne crítiques molt favorables de gent que el lloava molt i deia “oh, que bo que és!”. I no n’hi ha per tant.

Sí que és veritat que el plantejament és original, venint d’un autor xinès, ja que retrata ben retratat el sistema funcionarial del seu país (ell el coneix bé, ja que també havia sigut funcionari). La lluita entre candidats i entre els seus subalterns, com el fet de formar equip amb un o altre et pot portar a tenir èxit o no, en funció de si aquella persona l’elegeixen per a un càrrec superior o no, etc.

Tot això està molt bé, i queda molt ben explicat. És una novel·la d’acció, amb moltes coses que passen a l’hora i en la qual, si conegués la zona, possiblement reconeixeria algun personatge amagat. Ara bé, qualitat literària, diria que no molta… ja sé que estem més ben preparats per apreciar la qualitat dels textos redactats en la llengua pròpia que en una d’estrangera, però no em va semblar que fos res de l’altre món. L’escena en què diversos elements de material d’oficina parlen entre ells, per exemple, trobo que queda una mica fora de lloc.

De tota manera, el que sí que puc dir-vos en favor seu és que crec que se li ha d’atorgar un cert valor documental, i que en aquest sentit sí que compleix la missió de fer-nos arribar el tuf de corrupció que s’ensuma a la Xina (i que, malauradament, també podem flairar a casa nostra).

Per tot plegat, si no us espereu una gran lectura ni un llibre que us canviï la vida, endavant amb aquest!